Presentació del Manifest d’Habitatges d’Ús Turístic

El Manifest en favor d’una regulació efectiva dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), promogut per entitats i ens locals de l’Alt Pirineu i Aran i altres territoris

S’ha presentat aquest dijous a la Diputació de Lleida, de la mà del president de la institució, Joan Talarn, i del vicepresident Juan Antonio Serrano, acompanyats de l’alcalde d’Almacelles i els màxims representants dels sindicats CCOO i UGT

 El president de la Diputació, Joan Talarn, i el vicepresident Juan Antonio Serrano han presentat aquest dijous, a la sala de premsa del Palau provincial, el Manifest en favor d’una regulació efectiva dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), promogut per entitats i ens locals de l’Alt Pirineu i Aran i altres territoris, acompanyats de l’alcalde d’Almacelles i membre d’Ara Pacte Local, Joan Bosch; la secretaria general del sindicat CCOO Terres de Lleida, Cristina Rodríguez; i el secretari general de UGT Terres de Lleida, José Luis Aguilà.

Es tracta d’un manifest que dona suport al Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic i es demana al Parlament de Catalunya la seva aprovació efectiva.

Concretament, es pretén que la seva aplicació incideixi, de forma eficaç, en el reequilibri del nombre d’habitatges disponibles d’us permanent enfront d’altres usos; i ajudarà a regular els preus de compra i lloguer i l’accés a un habitatge digne i adequat per part de la població que vol viure de forma permanent a l’Alt Pirineu i Aran i altres territoris de Catalunya.

Joan Talarn ha destacat, durant la seva intervenció, que “es tracta d’un acte de suport polític al més alt nivell de la demarcació en favor de la recerca d’una solució a la problemàtica associada a la baixa disponibilitat d’habitatges a l’Alt Pirineu i Aran, com a la resta de territori català, al temps que s’incrementa el nombre d’habitatges d’ús turístic en detriment de l’ús residencial”, i que amb aquest document “es vol fer palesa i fer arribar la veu majoritària del món local lleidatà i català en suport a aquesta norma”.

Juan Antonio Serrano ha fet un crit d’alerta davant una situació insostenible amb “pisos amb sobreocupació; treballadors vivint en autocaravanes, famílies arrelades al territori que veuen com no els renoven els contractes de lloguer perquè els volen transformar en pisos turístics; una dificultat afegida en la impossibilitat de trobar professionals educatius, sanitaris i de tot tipus, pels alts preus del lloguer, o fins i tot estafes per Internet a treballadors que volen llogar i no els li donen”.

Joan Bosch ha reiterat el greu problema d’habitatge existent “sobretot en aquests indrets de caire turístic, reflectits a Barcelona i al Pirineu”, i ha assegurat que espera que l’aprovació del decret ajudi a regular tota aquesta problemàtica.

El manifest fa èmfasi en la capacitat que generarà l’aplicació del decret pel fet que atorga als ens locals la capacitat decisòria necessària perquè puguin adaptar l’ordenació urbanística a la realitat de cada municipi, ajustant el nombre, característiques i ubicació dels HUT, i assegurar que es respon adequadament a les necessitats d’habitatge de la població. Finalment, es considera necessària la renovació periòdica de les llicències d’ús com a HUT, entre altres coses, per vincular de forma més efectiva l’ús a la prestació efectiva del servei d’allotjament i evitar així altres finalitats en l’habilitació, com poden ser les merament especulatives.

Aquesta demanda arriba després de constatar que, en els darrers anys, les problemàtiques associades a la disponibilitat d’habitatges a l’Alt Pirineu i Aran, com a la resta de territori català, s’han agreujat significativament. No hi ha habitatge disponible i el poc que hi ha veu com els preus, tant de venda com de lloguer, s’incrementen a nivells que no havien arribat mai.

Per contra, el nombre d’habitatges d’ús turístic ha experimentat un augment exponencial des del 2015, moment en què s’observa com s’implanta aquesta modalitat d’allotjament turístic, desplaçant l’ús residencial dels habitatges cap a un ús anàleg a qualsevol altra activitat econòmica, amb l’agreujant d’estar mancat de qualsevol tipus de regulació que pugui ponderar el degut equilibri entre tots els usos del sòl.

Algunes dades revelen que el nombre d’HUT des del 2015 a l’Alt Pirineu s’han multiplicat per quatre, passant de 1.298 HUT el 2015 a 4.719 a mitjans de l’any 2023; o que l’any 2020, les places turístiques ofertes en HUT a l’Alt Pirineu i l’Aran ja van superar el nombre de places ofertes en qualsevol altre tipus d’establiment turístic. Comarques i territoris com la Val d’Aran, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà són els que han notat un augment més acusat.

Cristina Rodríguez ha explicat que “pagar més d’un 30% del que guanya una persona en habitatge és ser un treballador pobre”. Així ha recordat que, a Lleida, un 23% de les persones són pobres, i si fem una mitjana del que paguen aquesta persones a la Val d’Aran o Barcelona, ens en podríem anar a més del 60% del seu salari”.

De la seva banda, Josep Luis Aguilà ha recordat que el PIB lleidatà està sustentat en tres potes: agricultura, construcció i serveis. “Entre d’altres, un dels nínxols potents a la nostra economia és el turisme, i per treballar en el sector i fer-lo atractiu es necessiten professionals de qualitat. Si els trobem, i accepten treballar en els llocs que se’ls ofereixen des del Pirineu i la Val d’Aran, resulta que el primer problema que han d’afrontar és el d’un habitatge digne”.

Els efectes sobre l’accés a l’habitatge s’ha convertit en els darrers anys en un veritable escull per facilitar la dinamització econòmica i social en territoris de muntanya. Entre d’altres, s’ha detectat que els HUT tenen una incidència directa sobre el preu de l’habitatge de compra i de lloguer; que paulatinament s’està reduint l’oferta d’habitatge per a residència permanent i habitual de les persones residents; que la manca d’habitatges disponibles per a residència principal fa que en les zones més tensionades hi hagi un veritable problema per allotjar persones treballadores; que les llicències com a HUT tenen molt poca reversió econòmica per a les entitats locals; que la reversió dels HUT en l’ocupació local és molt moderada, o que la normativa que actualment regula l’activitat dels HUT és molt poc restrictiva fins al punt de no exigir cap altre requisit que una cèdula d’habitabilitat i una comunicació prèvia a efectes simplement de registre. També s’esmenta l’increment en segones residències, o greus problemes de convivència amb la població que hi viu de forma permanent, com altres qüestions que s’han detectat.

En aquest enllaç es pot consultar el Manifest i adherir-s’hi, signant a títol individual o d’entitat: https://forms.gle/dPAZJwtMG9ytAsn86.