Posem punt i final a la part memorística a les universitats, ja!

Sr. Director: 

La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.

Actualment, la Universitat de Lleida ocupa el lloc 16 del món pel que fa a la qualitat de la docència, segons el rànquing Times Higher Education’s Impact 2021. Tot un èxit i orgull poder dir que resideixo a la capital catalana on els estudis universitaris són d’alt nivell i amb un professorat molt humà segons m’han comentat tots els companys, amics i amigues que hi estudien.

L’accés a les universitats hauria de ser un procediment més fàcil, sense necessitat de passar proves que t’exigeixen un nivell de coneixements elevat, que quan no tens facilitat en tècnica memorística tens tots els números per ser “no apte”.

A més cal posar en marxa nous graus universitaris i fer una aposta pels “doble graus” com també eliminar la part memorística, potenciar el treball en equip, fomentar l’emprenedoria, el companyerisme, el feedback, la reflexió i meditació, com també  la motivació de l’alumnat per millorar resultats.  En aquest sentit crec que l’actual model universitari no contempla la incorporació de nous graus necessaris en moments que com ara desapareixeran determinades professions, com per exemple robòtica, sociologia, ciències polítiques.

Davant aquesta realitat insto al actual rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy i Llorens a que analitzi les necessitats dels futurs estudiants, elimini tota la part memorística que s’ha imposat durant dècades i s’incorporin 10 nous graus i doble graus a partir del 2023. Seria interessant que les institucions potenciessin una universitat gratuïta i digitalitzada al màxim, millorant les instal·lacions i entorns fent una aposta per la sociologia i les ciències polítiques.

La gestió del rector hauria de centrar-se en vetllar més en els drets dels estudiants: col·lectius de la diversitat, persones amb diversitat funcional o altres capacitats, etc. Aquestes persones, entre elles les que tenen diagnosticat un problema de salut mental haurien de ser els primers en ser ajudats i així evitar “novatades”. També seria interessant que no hagués tanta competitivitat. No necessàriament serà millor professional el que s’ha tret un grau amb la nota màxima destacant que el que l’ha aprovat just. Crec doncs que cal moltes mesures pendents d’adoptar però la més urgent és eliminar tota la part memorística en el moment d’avaluar. Una universitat de prestigi com la UdL hauria de valorar les demandes de l’alumnat actual i també reflexionar sobre el model d’universitats que volem els qui vivim aquí perquè en qüestió de dècades si no reciclem el tipus d’estudis que es realitzen a les Universitats corre el perill de l’extinció d’aquestes.

Josep Maria Castells Benabarre

Impulsor d’ElMercadal.cat, divulgador social, activista sociocultural i emprenedor