POR AL DEMÀ

Ima Sanchís resumeix amb aquestes paraules l’entrevista que li va fer a Laurent de Sutter, assagista que analitza l’ús de la química per funcionar en la vida. “A l’últim (assaig) reflexiona sobre el com i el perquè ens hem convertit en una societat que no pot funcionar sense l’ajuda de substàncies químiques: Somnífers, analgèsics, antidepressius, marihuana i cocaïna són el nostre pa de cada dia i no ho abordem com el símptoma de societat malalta que posa en evidència perquè a aquesta societat capitalista ja li està bé”.

La periodista li pegunta a l’assagista: “Ja no podem funcionar sense l’ajuda de substàncies químiques?” La resposta: “Això sembla, les nostres vides són com farmàcies. Prenem pastilles per posar-nos en marxa, per dormir, per tranquil·litzar-nos, per estar contents, per sortir de festa”. La entrevistadora li diu: “Una societat narcotitzada?”. “Absolutament”, respon de Sutter, “som una societat apàtica i dopada dissenyada per produir a un ritme alt i obeir l’ordre establert”. “Com hem arribat aquí?”, pegunta la Ima. “Al darrere d’aquestes drogues”, diu l’assagista, “s’afirma una visió del món”. “Expliqui-m’ho”,  li diu la periodista. “Quan ingerim antidepressius o somnífers”, diu de Sutter, “ho fem per funcionar millor, ja que hi ha una pressió perquè funcionem millor i que es basa en allò que considerem que ha de ser l’ésser humà dins la concepció del capitalisme contemporani”. “Quan esnifes cocaïna”, diu Laurent, “parles molt, estàs nerviós, molt segur de tu mateix, inaguantable…però no passa res, és un viatge narcisista que no impedeix de tornar a la teva feina l’endemà fresc com una rosa. No és per casualitat que hagi estat la droga preferida pels brokers de Wall Street els anys vuitanta, és la droga de l’eficàcia”. Laurent de Sutter diu que “un individu alienat compleix amb els objectius d’eficàcia, de rendibilitat, i d’ordre perquè les nostres vides siguin om més productives millor”.

Penso que l’analista que analitza l’ús d la química per funcionar en la vida perd de vista la condició humana. Cert que els alts comandaments militars dopen els soldats perquè puguin passar dies i dies sense dormir ni sentir cansament. Discrepo de l’assagista que culpa el capitalisme d’haver-nos portat a “l’era de l’anestèsia”. L’ésser humà sense Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist està carregat de pors. La por no existia abans de la Caiguda. Va aparèixer després que Adam hagués menjat el fruit de l’arbre prohibit. Es va presentar de sobte. No de manera lenta. Després d’haver menjat el fruit de l’arbre prohibit, Adam i Eva s’amagaven darrere dels arbres del jardí quan sentien   les passes de Déu que s’acostaven perquè volia parlar amb ells (Gènesi 3: 8). Com molt bé diu H. P. Lavecraft, escriptor de novel·les de terror: “La por és l’emoció més antiga i més forta de la humanitat”. La por és la veritable culpable de que s’hagi instaurat “l’era de l’anestesia”. Pretenem fugir de la por sedant-nos. Això ens porta a voler fugir de les flames per caure sobre les brases. Les drogues, siguin il·legals o legals han creat un greu problema sanitari en atacar les conseqüències però no la causa de la por.

Si la por es va presentar quan l’home va abandonar Déu, és lògic que si es vol que desaparegui s’hagi de tornar a Ell. Això és el que ens ensenya el salmista: “He cercat el Senyor, i Ell m’ha respost, i m’ha alliberat de les meves pors. Vam mirar a Ell, i vam esdevenir radiants i els seus rostres no seran avergonyits. Aquest pobre va demanar auxili, i el Senyor el va escoltar, i el va salvar de totes les seves angoixes. l’Àngel del Senyor acampa al voltant dels qui el temen, i els protegeix. Tasteu i vegeu que el Senyor és bo. Feliç l’home que es refugia en Ell” (Salm 34: 4-8).

Aquestes paraules que Jesús dirigeix als jerosolimitans perfectament es poden aplicar a nosaltres. “Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no heu volgut!” (Mateu 23: 37). Jesús amb dolça tendresa suplica als seus enemics que tornin a Ell per poder aixoplugar-los sota les seves ales com la lloca ho fa amb els seus pollets. La resposta a l’amor de Jesús és: No volem. Jesús no actua com ho ha fet l’Església Catòlica al llarg dels segles quan tenia en les seves mans el poder temporal i perseguia als qui considerava heretges  i als pagans per mitjà de la Inquisició i el poder secular, als primers per fer-los tornar a la pleta i als segons per forçar la seva conversió. La resposta que Jesús dóna als jerosolimitans que no van voler tornar a Ell va ser: “Heus aquí, la vostra casa us és deixada deserta” (v. 38). 

Jesús amb la mateixa tendresa que utilitza per invitar els seu poble que torni a Ell, ho fa amb nosaltres. Si la nostra resposta és: “No volem venir a tu”, la por no ens abandonarà i malgrat els avisos que fan les autoritats sanitàries que ens alerten dels perills de la sedació col·lectiva, la gent continuarà ingerint les drogues que agreugen els seu malestar.

Octavi Pereña i Cortina