Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida. Primer anàlisi sobre la sentència del TS.

Maria Jesús Llavero. Portaveu de la Plataforma d'Entitats i membre del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià.

La finalitat dels arxius és preservar la documentació com a testimoni dels esdeveniments contemporanis de la generació dels propis documents, és per això que les professionals dels arxius defensem amb tossuderia la necessitat de conservar el context que és el que li dóna fiabilitat. Aquest context el conformen tant la forma externa i interna dels documents, la capacitat de l’autoria, l’entorn en el que es genera, alguns elements són la data, la signatura o el segell. Tanmateix tot aquest context és destrueix, per molta cura que es tingui en la seva gestió, descripció i conservació, amb una resolució judicial que decideix que allò que fins aquell moment era pres com veritable i legal, ja no ho és. 

Generalment això succeeix quan algun dels elements que li donen el caràcter de document d’arxiu, amb capacitat de donar testimoni, no hi són o apareixen corromputs. En el cas de les sentències de les obres de Sixena, els elements que s’han adduït en els fonaments de drets han estat interpretacions excèntriques de lleis que no són aplicables, interpretacions sui generis de documents comercials i notarials per poder desposseir-los de les garanties que els hi donaven aquells elements contextuals. 

Això seria impossible, irreal si no es donés en un context sociopolític molt concret, el del conflicte polític entre Espanya i Catalunya, que pren a aquesta segona la presumpció, no només d’innocència, sinó d’honorabilitat. Imposant-se la visió espanyola decimonònica del poble català, contra el qual qualsevol cosa val per tal de salvar l’Estat, és igual que siguin peces d’art, que drets d’autor, que llibertat d’expressió.

No és aquesta una opinió peregrina que sorgeix de la ràbia. És meditada i sorgeix de l’anàlisi que he anat fent de totes i cada una de les sentències. És cert que la meva formació base no és jurídica, però la gestió dels arxius judicials de la província de Lleida em va obligar en el seu moment a assumir la formació jurídica necessària per poder interpretar els processos i procediments judicials, la seva evolució, les seves mancances i fins i tot els seus errors.

La sentència del Tribunal Suprem, 1/2021, referida a les obres de Sixena no ratifica cap dels fonaments de dret de les sentències de primera i segona instància, confirmant la interpretació feta sobre l’excentricitat en la interpretació de la legislació. Malgrat això, aquesta sentència introdueix la il·legitimitat de la personalitat jurídica de les venedores, això podria molt ben ser, fins i tot podria ser que al notari, un autèntic irresponsable o un corrupte, se li passés per alt de forma involuntària o voluntària aquest fet primordial en l’acte de donar fer de la legalitat del contracte de compravenda. Fins i tot es pot creure que el fet que unes peces que han estat inscrites en el Catàleg del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i aprovat i confirmat per l’Estat, acte que li donava caràcter de Patrimoni de l’Estat, passin per mor d’una sentència judicial a mans privades d’una personalitat jurídica que ja no existeix, sigui una qüestió sense importància. Però no considerar la bona fe en l’adquisició de les peces, carregant contra la Generalitat de Catalunya una culpa que, si va existir, seria de les pròpies monges santjonistes i dels seus monestirs. Aquest fet jurídic, el de la compra de bona fe, té com a traducció legal que després de cinc anys de pacífica possessió no es destorbarà i en tot es perseguirà al que ha comés el frau. Però aquestes sentències estan dictades des de la parcialitat que va imposar el relat d’un advocat, de praxis dubtosa, i que desgraciadament el Gabinet jurídic de la Generalitat no ha sabut contrarestar amb argumentacions jurídiques.

El resultat de tot plegat és la inseguretat jurídica en la que es posa a tots els museus del món i el perill de la unitat de les seves col·leccions, només perquè uns ciutadans instigats per un advocat egocèntric i un alcalde que creia defensar els interessos econòmics del seu pobles van entendre que unes peces d’art eren seves i no dels altres, en comptes de comprendre que el que es recull en un museu és per gaudi i aprenentatge de totes. 

Davant de tanta ineptitud i tanta malvolença, només queda entristir-se per la pèrdua casi segura d’unes peces úniques que mai més ningú, ni els uns ni els altres, podran gaudir i entendre en el seu context i en les condicions adequades per a la seva exposició. Caldria estudiar com els hi va afectar a peces tan delicades el trasbals d’un trasllat inopinat i urgent i potser algun dia sabrem les condicions en les que han estat instal·lades, en un edifici humit i sense control, i les conseqüències. Potser aleshores s’haurà d’estudiar la possibilitat de comença una acció jurídica en contra de tanta toga salvadora de la pàtria i letal pel patrimoni artístic, per privar-nos d’allò que era nostre, de totes.

Maria Jesús Llavero. Portaveu de la Plataforma d’Entitats i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.