Plaques solars damunt de fruiters o a l’aigua, exemples d’energies renovables a Ponent que no comprometen el sòl agrari

Les dues iniciatives volen demostrar la compatibilitat entre la producció agrària i la fotovoltaica. Tot plegat, en un escenari en què es preveu que la producció d’energia renovable creixi en els pròxims anys per assolir l’objectiu que marca que més de la meitat de l’energia consumida a Catalunya l’any 2030 provingui de fonts renovables.

Panells solars al damunt d’arbres fruiters

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va iniciar fa tres anys a Mollerussa el primer projecte pilot d’energia fotovoltaica en fruiters de Catalunya. L’objectiu del pla és veure com l’ombra de les plaques, instal·lades a una alçada de prop de cinc metres, afecta la producció de pomeres de les varietats Golden i Gala.

El projecte té una durada de cinc anys. Tot i això, els investigadors ja han vist alguns avantatges, com ara que els arbres consumeixen menys aigua i estan millor protegits de fenòmens meteorològics, però també inconvenients, com ara una caiguda de la producció al voltant del 25%. «el missatge general és que la música sona bé», ha explicat l’investigador de l’IRTA, Luis Asín, que ha afegit que, tot i tenir una producció més baixa, aquesta «continua sent rendible» i cal tenir present que el productor ha de sumar els ingressos afegits de l’energia que produeixi.

Les primeres observacions també assenyalen que la varietat Golden s’adapta millor a l’agrivoltaisme, ja que les plaques solars ajuden a evitar que el sol cremi la pell de la fruita. En el cas de la Gala, s’ha notat una certa pèrdua de coloració.

Segons Asín, un dels principals avantatges de l’agrivoltaisme és aquesta combinació entre producció agrària i d’energia solar, i que afegeix que és una estratègia que «pot formar part de la solució», juntament amb altres projectes.

Panells flotants a l’aigua

Aigües Segarra-Garrigues (ASG), l’empresa encarregada de la gestió del canal Segarra-Garrigues, ha optat per instal·lar parcs solars flotants a l’interior de basses de reg. La solució permet afavorir l’autoconsum i no comprometre les finques on, precisament, porten aigua de reg.

Ja han instal·lat un parc amb 2.800 plaques solars a una bassa de reg d’Alfés (Segrià) que produiran l’equivalent al consum anual de 700 llars, ha explicat el director d’Operacions i Manteniment d’ASG, Jordi Sala. A banda, treballen en un altra instal·lació aquàtica similar a Alcanó (Segrià). Preveuen tenir aquestes dues infraestructures i una tercera a Oliola (Noguera) en marxa abans d’acabar l’any i, de cara al 2028, plantegen sumar tres plantes solars més en altres punts.

De fet, l’electricitat que s’utilitza per bombejar l’aigua fins a les finques suposa la principal despesa del canal. Amb aquesta mesura, es vol avançar cap a l’autoconsum per haver de dependre menys del preu de l’electricitat i de possibles fallades del sistema, com l’apagada de l’abril del 2025. A llarg termini, també ha d’afavorir a l’abaratiment del preu de l’aigua,

Sala ha assenyalat que, a banda d’aprofitar un espai que ja té un ús, un altre avantatge del projecte és que les plaques eviten que la radiació del sol arribi a l’aigua i això en minimitza l’evaporació i també evita l’aparició d’algues, a més de mantenir l’aigua a una temperatura «menor» que la que tindria sense les plaques.