PEUS DE FERRO I D’ARGILA

Escrit per Octavi Pereña i Cortina

Al segon any del seu regnat, Nabucodonosor rei de Babilònia va tenir un somni que va torbar el seu esperit, però no el recordava. Va cridar els mags perquè li tranquil·litzessin l’esperit, però no ho van aconseguir. “El secret li va ser revelat a Daniel en una visió nocturna” (Daniel 2:19). El profeta li diu al monarca: “Quan tu, oh rei, eres sobre el teu llit, et van venir pensaments del que s’esdevindrà en el futur, i el qui revela els secrets et fa saber allò que s’esdevindrà” (v.29). Tu, oh rei, has vist una estàtua que “era colossal, i la seva lluentor extraordinària” (v.31). L’estàtua estava cisellada amb diversos materials: or, plata, bronze, ferro i argila. (vv.32,33). “L’estava mirant fins que una pedra va ser tallada sense mans, i va colpir l’estàtua als seus peus de ferro i argila i els va esmicolar” (v.34). La interpretació que Daniel fa de l’estàtua és que a partir del cap d’or que representa Nabucodonosor fins els peus de ferro i argila són imperis que van desapareixent l’un darrere l’altre.

Aquesta colossal i estranya imatge  es manté dempeus sobre una base molt fràgil: “Els seus peus, part d’ell de ferro i part d’ells d’argila” (v.33). El ferro i l’argila no lliguen. Tot el que es construeix sobre un fonament com aquest és de curta durada. El imperis neixen petits, creixen i quan arriben al seu màxim esplendor, desapareixen.

El motiu d’aquest escrit no és parlar d’imperis, sinó que a partir de la imatge que va somniar Nabucodonosor, anar al regne de Déu que és etern i que ara en el temps està representat per l’Església, que segons l’apòstol Pere té un fonament sòlid apte per a una durada eterna: “Atansem-nos a Ell (Crist), pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa davant de Déu…Per això també es troba a l’Escriptura: Heus aquí, poso a Sió (l’Església), una pedra angular (Crist), escollida preciosa, i el qui creu en ella no serà avergonyit” (1 Pere 2: 4,6). El fonament que sosté ferma l’Església és el que s’edifica “sobre el fonament dels apòstols i profetes, essent Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, tot l’edifici, coordinat harmoniosament, va creixent per esdevenir un temple sant en el Senyor, en ell, també vosaltres hi sou juntament edificats, per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2: 20,22).

L’apòstol Joan trobant-se desterrat a l’illa de Patmos “per causa de la paraula de Déu i del testimoni de Jesucrist” (Apocalipsi 1: 9), escriu missatges a les set esglésies de l’Àsia (actual Turquia) (Apocalipsi 2 i 3). Cada missatge conté una lloança i una amonestació. Aquestes esglésies tenien peus de ferro barrejat amb argila. La fermesa de la Paraula de Déu i la feblesa de les filosofies paganes. D’aquestes esglésies només en queden romanalles com les d’Anatòlia que són atracció turística.

Abaixar el llistó no serveix en religió. La Bíblia ens ensenya a edificar les esglésies sobre el fonament apostòlic i profètic que té com a pedra d’angle Jesucrist. Si fem una mirada crítica a la doctrina que ensenyen les esglésies descobrirem que hi ha una barreja de Veritat i de paganisme. Fonament de ferro barrejat amb argila que no sosté l’edifici institucional que s’hi edifica damunt. Estem molt orgullosos de les nostres esglésies. Cadascun dels missatges que l’apòstol Joan adreça a les set esglésies de l’Àsia conté un advertiment al penediment: deixar de construir sobre fonaments de ferro i argila.

Jesús, en l’anomenat Sermó de la Muntanya parla de dos fonaments: roca i sorra: “Tot aquell, doncs, que escolta aquestes meves paraules, i les fa, el compararé a un home assenyat , que va edificar la casa damunt la roca. I va caure pluja, i van venir les riuades, i van bufar els vents, i van envestir contra aquella casa, i no es va ensorrar perquè estava fonamentada sobre la roca. I tot aquell que escolta aquestes meves paraules i no les fa, s’assembla a un home desassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra. I va caure la pluja, i van venir les riuades, i van bufar els vents, i es van llençar contra aquella casa. I es va ensorrar i va ser gran l’ensorrada” (Mateu 7: 24-27).

Avui, amb la filosofia que totes les religions porten a Déu, les esglésies adulteren la puresa de la doctrina bíblica amb la qual cosa la riuada del paganisme i de les falses religions és la riuada que ensorrarà les esglésies que no s’edifiquen sobre a Roca que és Jesús. Potser l’Islam serà el tsunami que ensorri les esglésies que no s’edifiquen sobre la Roca que és Jesús i la seva Paraula.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.