PERSONES AMB DISCAPACITAT

En els últims anys, la societat ha experimentat una notable evolució en la forma en què percep i mira a les persones amb discapacitat.

Històricament, la societat observava a aquestes persones amb una perspectiva limitada, negativa, marcada per estigmes i estereotips. Aquest canvi social es fonamenta en un ferm compromís col·lectiu, d’inclusió, igualtat, respecte i dignitat humana. La societat actual estànent a valorar la diversitat d’habilitats, talents i contribucions de cada individu, independentment de apre les seves capacitats físiques o mentals. La tecnologia ha tingut un paper crucial en aquesta transformació. Amb aquest context, el Congrés dels Diputats va adoptar un acord que també serà històric: eliminar el terme» disminuït» (paraula, arcaica , denigrant, injusta, ofensiva, feridora, indigna i desfasada), de l’article 49 de la Constitució espanyola i reemplaçar-lo per» persones amb discapacitat». Des de fa massa anys, a les persones discapacitades, s’utilitzava el vocable «deficients mentals», després es deien «retardats mentals», insuficients mentals i quan es va elaborar la Constitució «disminuïts».

Personalment, penso que algunes de les raons per portar a terme aquest canvi del terme «disminuïts», ha estat per la seva càrrega negativa i estigmatitzant. S’havia de trobar una paraula que reflecteixi amb la màxima precisió possible, la realitat social i al mateix temps que fomenti el respecte i demostri un compromís amb la igualtat i la inclusió. Teníem un deute pendent amb la població amb discapacitat, ja que aproximadament el 10% de la població espanyola , s’enfronta a desafiaments diaris relacionats amb la discapacitat. Canviar la terminologia en la Constitució no només és un acte simbòlic, sinó un reconeixement de la dignitat i els drets fonamentals d’aquestes persones.

Aquesta modificació constitucional és la tercera que s’ha portat a terme en quaranta-cinc anys i és una iniciativa, impulsada per diverses associacions, entre elles CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat). Reformar la Constitució per evitar qualsevol dany a totes les persones que són mereixedores de la nostra atenció i empatia, és una iniciativa lloable. La utilització d’un llenguatge respectuós és fonamental per a construir una societat, sana, inclusiva i eliminar estigmatitzacions innecessàries.
Les associacions calculen, que en Espanya hi ha al voltant de 4,5 milions de persones, que viuen amb algun grau de discapacitat. Crec, que aquest canvi que s’ha aprovat, no només és un ajust semàntic, sinó un pas important cap al reconeixement i la protecció d’un sector significatiu de la nostra població.

Eliminar el terme «disminuïts» i adoptar» persones amb discapacitat» en la nostra Constitució, és més que una simple qüestió de paraules; és un acte de respecte, inclusió i justícia per a milions de persones del nostre país, que mereixen ser reconegudes i protegides plenament. El moment d’actuar és ara, per a construir una societat més igualitària i solidària.

La discapacitat és un element de cohesió per a la societat. És un patrimoni comú, que no depèn d’ideologies, d’idees, que són sempre respectables. El canvi d’un article amb tota seguretat, «no resoldrà la vida de les persones amb discapacitat i la de les seves famílies», que diàriament es troben infinitat de restriccions, barreres i discriminacions; però sí que ajudarà a establir les bases, perquè «el procés irreversible d’inclusió, participació i plenitud, es produeixi més de pressa» ( Cayo Pérez, president de CERMI)

Espero i desitjo que aquesta reforma vagi més enllà de les paraules, perquè en el curs 2020-2021, el Ministeri d’Assumptes Socials, juntament amb el Reial Patronat sobre discapacitat, van crear el programa Reina Letícia per la Inclusió, gestionat per la Fundació ONCE, amb l’objectiu de millorar, amb ajudes directes, les condicions educatives dels discapacitats i així afavorir el seu accés al mercat laboral i la seva plena inclusió en la societat. Doncs bé, al final de només tres edicions l’esmentat programa ha estat suspès, sense cap mena justificació.
No podem oblidar que l’atur entre persones amb discapacitat, va ser de 21,4% l’any 2022, enfront del 12% en persones sense discapacitat. I no només pateixen barreres en l’ocupació, en l’accés a l’educació, a l’habitatge i a altres serveis, sinó també físiques i discriminatòries.

Finalment, voldria expressar el meu més profund agraïment, reconeixement, estima i admiració per la gran tasca que realitzen totes les Associacions, Patronats i Fundacions de Lleida: Aremí, Ilersis,Down Lleida, Aspid, Aspros…… centres en els quals diàriament es teixeixen històries de superació, es construeixen ponts de comprensió i es fomenta llaços de solidaritat. En aquests espais de dignitat i respecte, les diferències es converteixen en oportunitats per aprendre, créixer i on la diversitat enriqueix les nostres vides. Es demostra una vegada més que amb amor i empatia, es pot construir un món més inclusiu i solidari. Gràcies a aquestes entitats per ser un far d’esperança, que il·lumina la vida, dels que més ho necessiten.