Perico Pastor fa un al·legat en favor de la convivència i la tolerància en el pregó de la Festa Major de Lleida

L’alcalde, Àngel Ros, ha destacat en la seva glossa les fites culturals que viu la ciutat, que ara és “més a prop que mai” d’aconseguir que la Seu Vella sigui declarada Patimoni Mundial de la Unesco

El pintor, dibuixant i il·lustrador Perico Pastor ha dedicat el seu pregó de la Festa Major de Lleida a fer un al·legat en favor de la convivència a partir de la seva “eina preferida, la memòria”, en concret de la seva “infància paradisíaca” passada a la Seu d’Urgell, la seva ciutat natal, i les seves vivències durant el franquisme.

“És difícil imaginar una societat més dividida, però el trauma de la guerra era tan dolorós i tan recent que era imprescindible mantenir una convivència cívica tolerable. Les divisions eren tan abismals que hom havia d’oblidar quines eren les idees de l’altre i centrar-se en la persona per veure com s’hi podia entendre. Devia ser molt dur, però crec que va valer la pena”, ha assegurat. “No em poso en política per recomanar opcions, sinó per recordar, un altre cop, que en moments molt més complicats, molt més durs, molt més foscos, com aquests dies de boira que coneixeu tan bé en què sembla impossible que torni a lluir el sol, vam aconseguir que la boira escampés. I l’única manera de fer-ho és no oblidar mai que davant hi tenim persones, que hi hem de conviure i en l’esforç de conviure és on es troba la mateixa recompensa”, ha afirmat Pastor.

El pregoner, que ha firmat al Llibre d’Or de l’Ajuntament, ha recordat també el reconeixement que ja li va dedicar la ciutat de Lleida amb la Medalla Morera fa 25 anys i ha reflexionat sobre la seva trajectòria i els canvis socials que s’han produït en aquest temps. “Fa 25 anys semblava que un món s’havia acabat i obríem un altre que no s’havia d’acabar mai. Ara ens trobem que l’un encara ens inquieta i l’altre sembla que s’acaba setmana sí, setmana també. No perdem el món de vista”, ha demanat l’artista, que s’ha mostrat, però, crític amb les incerteses que toca viure als joves. “El futur dels joves, com el del meu fill nascut aleshores, no és tan segur i confortable com va ser el de la meva generació i encara menys com nosaltres ens imaginàvem que seria el seu”, ha assenyalat i ha desitjat “que tingui un futur i sobretot que les seves qualitats puguin ser compartides. Això per a mi és el que vol dir ser ciutadà: donar a tothom l’oportunitat de compartir les seves qualitats”.

Perico Pastor ha conclòs el seu pregó destacant el “puntet d’alegria i l’esperit de voler assaborir la vida” de la ciutat de Lleida que tan bé va descriure Màrius Torres, de qui ha citat un vers del seu poema “Paraules de la nit”. A més, ha elogiat també la tasca que està duent a terme la ciutat per aconseguir noves fites, com la declaració de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial, la construcció de la seu definitiva del Museu Morera, la recuperació del Roser com a parador, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i l’empenta del Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny.

El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat en la seva glossa les fites culturals que enguany commemora la ciutat, en especial que fa 100 anys de la declaració de la Seu Vella com a Monument Nacional, molt esperada i desitjada, que va ser celebrada per la ciutat amb una gran festa i va redoblar la reivindicació de restaurar la catedral i traslladar els quarters militars. “Ara estem treballant perquè aquest reconeixement sigui universal. Som més a prop que mai que la nostra Seu Vella sigui declarada Patrimoni Mundial de la Unesco”, ha destacat l’alcalde, qui també ha demanat “un esforç col·lectiu per mantenir la cohesió social i la convivència que durant molts anys hem estat capaços d’assolir”. “La Festa Major de Lleida ha d’inspirar i reforçar amistats, comprensió i unió cívica, més enllà de qualsevol diferència que hi serà sempre en una societat plural”, ha afirmat.

Ros també ha assenyalat que la ciutat recorda aquests dies, dins de l’Any Pompeu Fabra, la visita històrica del lingüista a la ciutat per la Festa Major del 1915 per presidir els Jocs Florals, o el retorn “emocional i triomfal” a la ciutat també per la Festa Major quatre anys abans, el 1911, dels músics Enric Granados i Ricard Viñes. Després de celebrar dos anys en memòria de Granados, precisament enguany es celebren també, ha recordat l’alcalde, el 75 aniversari de la mort de Ricard Viñes, junt amb l’Any Pedrolo, el 125 aniversari del Museu Diocesà i el 50 aniversari de la Petite Galerie de Jaume Magre.

L’acte al Saló de Sessions de la Paeria, vestit de gala per a l’ocasió, ha començat amb la proclamació de les pubilles de les Festes i la corresponent imposició de bandes per part dels regidors. Després s’ha procedit al lliurament de plaques i medalles, amb la glosa dels guardonats per part de l’alcalde, qui ha destacat que els guardons “posen en valor la cultura cívica que representen totes les persones i entitats distingides”.

Després de l’entrega de les plaques i medalles, s’ha donat pas a la intervenció del paer en cap i a la lectura del pregó. La Corporació Municipal i una àmplia representació institucional, social i cultural de la ciutat han estat presents en l’acte que obre oficialment la festa major.

Perico Pastor és pintor, dibuixant i il·lustrador. Nascut a la Seu d’Urgell el 1953, va estudiar a Barcelona, va marxar a Nova York el 1976, on s’hi va quedar dotze anys. Va publicar les seves il·lustracions a Harper’s, The Village Voice i The New York Times. Ha compaginat il·lustració i pintura, amb exposicions a Barcelona, Madrid, Granada, Hong Kong, París, Tokio, Sag Harbor, Miami, etc. Des del 1989 viu a Barcelona dedicat a la pintura, la il·lustració de premsa o editorial i a projectes diversos. La seva obra forma part de prestigioses col·leccions com Col·lecció Testimoni de la Fundació Caixa de Pensions de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Ministeri de Justícia de Madrid, Banc d’Espanya a Madrid, Marimura Art Museum a Tokyo i S.S.A.A.I.I. Takamaro Princess Collection, entre altres.

Les plaques i medalles de la Paeria lliurades aquest 2018 han estat:

Les plaques al mèrit educatiu o pedagògic als centres:

-Institut Ronda

-Escola Espiga

-Llar d’Infants La Faldeta

-Escola Antoni Bergós

-Escola Joan Maragall

-Escola de Jardineria

Plaques de la Paeria a la solidaritat:

-Àrea de la Dona de la Casa de Aragón

-Àrea de la Dona del Centro Extremeño

-Àrea de la Dona de la Partida de Montserrat

-Asociación Mujeres en Igualdad

-Vocalia de Dones de l’Associació veïnal de Cappont

-Vocalia de Dones de l’Associació veïnal d’Escorxador Templers

-Vocalia de Dones de l’Associació veïnal de Balàfia

-Salut Mental Ponent

-Centre Ocupacional Fundació Sorigué

Plaques de la Paeria al mèrit cultural o artístic:

-Congregació dels Dolors

-Associació Arts de Ponent

-Pastisseria Tugues

Medalles de la Paeria al mèrit cultural o artístic:

-Gregorio Canalias Masdemont

-Tonet Rufié Jové

-Jaume Porta Casanellas

-Carles A. Juste, Lo Beethoven

-Joan Ramon González Pérez

-Josep M. Castaño Piñol

-Ramon Drudis Mauri

Medalla de la Paeria al mèrit científic o investigador:

Josep Clotet Sopeña

Josep Lluís Vigatà Campo

Jaume Iglesias Aldabó

Medalla de la Paeria al mèrit esportiu

-Antoni Gausí Subías

-Ramon Joan Farrús Siscart (a títol pòstum)

-Saúl Craviotto Rivero

Plaques de la Paeria al mèrit esportiu

-Club Tennis Urgell

-Club Handbol Lleida Pardinyes

-Club Kayak Mitjana

-Club Petanca la Mitjana

Medalla de la Paeria a la solidaritat

-Antonio Chacón Jiménez

-Assumpta Costafreda Oró

-Mercè Ciutat Valero

-Natàlia Méndez Andrés

-Pere Culleré Ruciero

-Pere Terrado Terrado

-Ramon Baró Cerqueda

-Anna Ariño Garrié

-Maria Recasens Fortuny

-Carmen Vilana Puig

-Conxita Tarruella Tomàs

– Manel Llaràs Vilaplana

Després del pregó, a partir de les deu de la nit ha tingut lloc el tradicional Castell de Focs de la Festa Major i cap a les onze de la nit s’ha iniciat la primera de les revetlles d’aquesta festa major, la que organitzen les entitats de cultura popular als Camps Elisis.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.