PARLAR BARROER

L’arc parlamentari està farcit d’un parlar groller que destrossa les oïdes sensibles. El Rato, com en moltes, ocasions reflecteix en les seves vinyetes l’actualitat. En la que ara esmento hi ha l’esbós d’una cara amb una boca enorme oberta amb la llengua que surt fora que interpreto com el foc que vomiten les entranyes de la persona. El text que acompanya la imatge és molt breu: “L’afonia de la raó genera el crit”. Penso que el que inspira El Rato a dissenyar aquesta vinyeta no són les escridassades grolleres que en les manifestacions es llencen contra els polítics, sinó la vergonyant i matussera dissertació dels polítics en el Congrés. El Rato culpa l’afonia de la raó la que genera les batusses parlamentàries que en lloc de calmar l’ànim dels parlamentaris l’encenen, convertint les seves boques en cràters que vomiten el foc i la lava que es genera en les seves entranyes. Sigui en seu parlamentària o en mítings per atreure vots, els polítics carreguen contra els oponents per tal d’amagar la buidor de propostes legislatives i perquè els possibles votants es fixin en la perversitat dels altres.  Aquesta activitat política que persegueix el descrèdit de l’altre és incendiària i si les flames agafen i si els bombers no arriben a temps, una petita flama pot encendre un gran bosc en que els uns i els altres en surten perjudicats.

Sinònim d’ ”afonia de la raó” és “cor de l’home”, l’espai espiritual on s’incuben els pensaments que es converteixen en paraules i aquestes en accions. La degradació extrema a que s’ha arribat en l’ús de la paraula no es curarà fent que la filosofia sigui una matèria escolar obligatòria ni que la religió tradicional també s’ensenyi en les escoles perquè els alumnes puguin entendre la història del país. La restauració del llenguatge requereix els serveis del Cirurgià cardiòleg que faci un trasplantament de cor, substituint l’actual que és el causant   del llenguatge malsonant que fan servir els polítics en el Parlament i en les xarxes socials, per un altre que no soni estrident.

Jesús és molt clar  en afirmar que les paraules grolleres que sonen tant malament i que s’escolten diàriament no és una causa externa que les fabriqui: “No hi ha res defora l’home que entrant en ell el pugui contaminar, sinó que són les coses que surten d’ell les que contaminen l’home” (Marc 7: 15). Poc després va dir als seus deixebles: ¿Així també vosaltres no teniu enteniment? ¿No enteneu que tot el que de fora entra en l’home, no el pot contaminar? (v.18). No aneu a buscar el responsable del vostre parlar brusc fora de vosaltres. No culpeu ningú “perquè de dins del cor dels homes provenen els pensaments dolents…robatoris, cobejances, engany, lascívia, enveja, blasfèmia, orgull, neciesa” (vv. 21,22). Llavors Jesús fa aquesta declaració: “Tots aquests mals provenen de dins, i contaminen l’home”. (v. 23).

L’apòstol Pau  escriu aquestes paraules que ens haurien de fer reflexionar a tots: ”Que no surti cap paraula corrupta de la vostra boca, sinó solament la que sigui bona per a l’edificació, a fi que doni benefici als qui l’escolten” (Efesis 4: 29). Aquestes paraules van ser adreçades “als sants i fidels en Crist Jesús que  són a Efes” (Efesis 1: 1). És un missatge adreçat a unes persones que han cregut en Jesús, que han nascut de nou, que són fills de Déu i germans de Jesús, que són guiades per l’Esperit Sant a fer les obres que han de caracteritzar els vers cristians, però que encara no han assolit la perfecció a que han estat cridats. La recomanació apostòlica “que no surti cap paraula corrupta de la vostra boca” només es pot adreçar a persones que verament han cregut en Jesús perquè l’Esperit Sant que hi ha en ells els fa sensibles a expressar “la que sigui bona per a l’edificació, a fi que doni benefici els qui l’escolten”. Només els vers cristians són sensibles als pensaments dolents que neixen dins del cor i que contaminen l’home. Durant el pelegrinatge per aquest món els vers deixebles de Jesús vetllen perquè no els surti cap paraula corrupta de la seva boca i s’esforcen perquè les que surtin   serveixin per l’edificació i benefici dels qui les escolten.

Deixem-nos dels legalisme filosòfics i religiosos que no porten a fer homes i dones nous els qui els segueixen. El que la societat necessita és escoltar el llenguatge clar i senzill de la Paraula de Déu que és el llevat que lleuda la massa i fa que el cor dolent que la Bíblia anomena de pedra es transformi en un altre de bo predisposat a pensar i a dir allò que serveixi pel bé d’altri. Si Jesús no regna en els cors de les persones, per més ben educades que siguin, no ens ha de fer estrany que les democràcies occidentals vagin derivant en dictadures. La multiplicació de missatges incendiaris proclamats per polítics ens avisen del perill.

Octavi Pereña i Cortina