22 de desembre. Caïm Riba Presentarà al Café teatre el seu nou disc “Nararai”

Nararai és el segon disc de Caïm Riba en solitari. Un disc que ha anat creant a poc a poc, sense presses, mentre gaudia dels moments amb la seva gent més propera, i veient la vida créixer al seu voltant. El ja característic so paisatgístic de les seves composicions agafa força amb unes lletres íntimistes, familiars i de caràcter alegre, que traspuen emocions i estima.

El títol, Nararai, és agafat de la cançó que obre el disc. Una cançó onírica i amb pinzellades psicodèliques, que evoca sensacions que en Caïm recorda de quan encara era tot just adolescent. Sensacions on la ment desconnectava de la quotidianitat física del seu voltant, entrant en una dimensió on les coses transcorrien com a càmera lenta, i on buidar-se de pensaments li permetia allargar i gaudir d’aquelles sensacions lisèrgiques absents de química.

Per altre costat nararai és, també, un taral·lejar de felicitat inconscient, un passeig despreocupat, un viure el moment.

El disc ha anat creixent i agafant forma al seu petit estudi de Barcelona, Engruna Estudi, per on hi han anat passant amics que hi han deixat les seves pinzellades. En Dani De la Vega ha posat trompetes, en Guiseppe Costa l’acordió, en Xavier Castanys la mandolina, en Pol Cruells el baix en un parell de cançons, la Cristina Malhaki hi ha fet els cors, en Raúl Bonilla ha participat cantant a «Sentir l’aire», i l’Ivette Nadal a «Si mai et sents sol». Salva Toscano ha estat l’encarregat de posar-hi bateries i percussions, que van ser enregistrades a Medusa Estudi sota el comandament d’en Roger Rodés, i el mastering a càrrec d’en Guillem Ibañez de BSO estudi.

L’art gràfic manté el caire familiar amb les il·lustracions de la seva filla gran, la Maia, que ha pogut sentir com anava creixent el disc, i li ha volgut donar forma i color. La il·lustració de la portada agafa l’esperit del disc, recollint l’amalgama de sentiments que evoquen les cançons, passant pel fred i la calor dels colors, la senzillesa i la complexitat de les formes, la intimitat i la llunyania de les mirades… L’ona de la portada simbolitza el fil conductor del disc, el so, que dibuixa un nararai i els diferents colors de les cançons.