Més ferrocarril, més oportunitats

Fa poc que hem deixat enrere la Setmana Europea de la Mobilitat, una oportunitat per reflexionar sobre la manera com ens desplacem. L’emergència climàtica ens urgeix a promoure alternatives reals al vehicle privat per reduir la contaminació atmosfèrica. A la vegada, les exigències que la crisi sanitària, social i econòmica que vivim ens posa sobre la taula ens obliguen a facilitar la mobilitat com una forma de multiplicar les oportunitats laborals i formatives. Les infraestructures són també un element clau per a la cohesió i l’equilibri territorial.

Les polítiques del dret a la mobilitat tenen la seva pedra angular en el foment del transport públic. I en aquest sentit, invertir en ferrocarril és estratègic perquè fa possible la reducció d’emissions, perquè garanteix l’accés a la mobilitat a tothom i perquè reforça les connexions entre els principals nuclis de població. La inversió en ferrocarril ha prioritzat els darrers anys l’extensió de l’alta velocitat i ha descuidat les rodalies que han vist empitjorar la qualitat del servei. 

La línia de tren entre Lleida i Manresa és un eix ferroviari estratègic per a la plana de Lleida. No només dóna servei a una població potencial de 300.000 persones, sinó que connecta quatre de les sis principals poblacions de la vegueria: Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera. També la coneguda com a línia de la costa uneix les Garrigues amb Lleida; a més de la línia Lleida – La Pobla de Segur i la línia a Barbastre. Totes elles configuren la xarxa de rodalies de Lleida sobre la que se n’ha fet un important anunci recentment amb la millora de les freqüències de tren i autobús i la gestió directa de l’R12 per part de la Generalitat. Ara bé, és necessari que aquesta aposta per la xarxa de rodalies de Lleida aprofiti totes les potencialitats de la xarxa ferroviària, doni resposta a les necessitats de totes les comarques i es posi en marxa el més aviat possible potenciant el tren per davant d’altres opcions de transport públic.

L’alta velocitat s’ha convertit també en una opció real de connexió ràpida entre Lleida i Barcelona si bé el servei AVANT, més econòmic que l’AVE, ha patit alguns efectes negatius que n’han afectat la competitivitat. D’una banda, i previ a l’emergència de la COVID19, el nivell de qualitat dels combois que uneixen Barcelona i Lleida es va veure greument afectat per la substitució dels trens per altres més vells i incòmodes. La situació de pandèmia ha suposat la retallada d’algunes freqüències i el desfasament dels abonaments per a viatgers freqüents per als qui ara combinen el teletreball presencial amb el teletreball. En aquest sentit, l’aprovació al setmana passada al Senat de dues mocions a proposta d’Esquerra Republicana situa les mancances de l’AVANT a Lleida sobre al taula del govern de l’Estat. És ara a l’agenda de Renfe el mandat del Senat de recuperar els horaris perduts per la pandèmia, de millorar la qualitat dels combois que uneixen Lleida i Barcelona i d’adaptar els abonaments a la realitat del teletreball. El desencís que vam viure respecte al servei low cost, l’AVLO, sense parada a Lleida, ens va fer prendre consciència de les oportunitats però també les amenaces que pot comportar per a la connectivitat de Lleida la imminent liberalització del servei d’alta velocitat.

Com en moltes ocasions, les reivindicacions d’institucions i entitats ciutadanes han estat la clau per avançar en la millora del transport públic a les comarques de Lleida. Iniciatives promogudes des de les institucions com la Plataforma per a la Millora de la R-12 i la taula de treball sobre l’alta velocitat a Lleida han posat en comú la visió de diversos actors i han encomanat una millor gestió a les administracions competents. Unes reivindicacions que necessàriament han de ser escoltades i ateses perquè el nostre territori disposi d’un servei ferroviari a l’alçada de les necessitats a les que ha de donar resposta i dels reptes que ha d’afrontar de manera immediata i també en el futur. 

Sara Bailac i Ardanuy. Senadora per Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya