Memorial 15 d’octubre

Des del començament de la Transició Democràtica, en terminologia oficial de l’Estat, diversos serrells del que havia estat el franquisme van continuar vius, i molt vius, per humiliació i escarni de les víctimes.

L’any 2023 des de la sectorial de Memòria d’Esquerra Republicana es feia referència als béns incautats pel franquisme per les forces d’ocupació del nostre país. Béns que corresponien a centenars d’ateneus, casals populars, cafès i espais de les organitzacions i entitats que integraven Esquerra Republicana als anys trenta, però no només d’Esquerra Republicana.

Cada any hem de fer referència a circumstàncies diverses que afecten el dret a la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició. Certament, la llei de memòria espanyola, Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, avança un pas en la declaració de la il·legalitat dels tribunals creats pel franquisme, i amb el paraigües dels quals van ser jutjades, condemnades i, en més de 3.000 casos, executades persones al nostre país. Però aquesta declaració queda en paper mullat si no s’implementen les accions corresponents, entre les quals la formació de les comissions d’avaluació al Congrés espanyol que posi en marxa els mecanismes de rescabalament recollits a la norma.

Per altra banda, i en una actuació que no ens cansarem de reclamar, cal que l’Estat espanyol no només declari il·legal el judici a Lluís Companys, sinó que en aquest cas reculli la dimensió del magnicidi. Lluís Companys ha estat l’únic cap de govern escollit democràticament afusellat per un règim feixista. La simple declaració d’il·legalitat del judici no treu, ni disminueix, l’obligació de l’Estat espanyol de demanar perdó, a Lluís Companys, i en la seva figura, el poble de Catalunya a qui en la figura del president es volia aniquilar.

Enguany volem posar damunt l’opinió pública el cas de la desaparició forçosa de nadons. Al nostre país, disposem d’una Llei que regula aquest fet, Llei 16/2020, del 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya. Cal pensar que a tot l’Estat unes 300 mil persones restarien afectades per aquest delicte. La llei de memòria democràtica recull al seu article 3, entre la relació de víctimes,

1. h) Las niñas y niños sustraídos y adoptados sin legítimo y libre consentimiento de sus progenitores como consecuencia de la Guerra y la Dictadura, así como sus progenitores, progenitoras, hermanos y Hermanas.

La futura llei de memòria catalana ha de recollir aquesta figura de víctima, i crear els mecanisme que afavoreixin la lluita dels afectats, mares, pares i fills en el seu moment sostrets, amb la creació en una acció combinada dels departaments corresponents, d’una oficina d’assessorament i guia.

Així doncs, totes les injustícies, il·legalitats, irregularitats que es varen cometre des de tota mena d’estaments, entitats o a nivell particular en aquesta època tant obscura de la nostra història han de sortir a la llum, denunciar-se i lluitar perquè no es tornin a repetir i hi hagi una digna reparació dels fets.

Carles Comes i Imma Oliva. President i secretària general de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya