Trobant-se Jesús assegut en la muntanya de les Oliveres se li van acostar els seus deixebles, preguntant-li. “Digues-nos, ¿quan seran questes coses, i quan serà el senyal de la teva vinguda i de l fi del temps?” (Mateu 24: 3). Els respon. “Mireu, que ningú us faci desviar. Perquè molts vindran en Nom meu dient: Jo sóc el Crist, i en faran desviar molts. (vv.4,5). Es presentaran molts salvadors que guiaran els seus seguidors a la perdició,. Jesús afegeix. “I començareu a sentir parlar de guerres i rumors de guerres” (v. 6). El drama futur continua. “I hi haurà fams, pestilències i terratrèmols en diversos llocs” (v. 7). Si tenim ulls per veure-hi ens adonem que en els nostres dies es donen els senyals que la fi del temps s’acosta.
La nostra situació és semblant a la que el polític britànic Sir Edward Grey va descriure a l’inici de la Primera Guerra Mundial, que se suposava havia de ser l’última guerra: “S’apaguen els llums arreu d’Europa, no els tornarem a veure encesos mentre visquem”. Es diu que aquesta guerra tan dramàtica va produir 20 milions de morts i uns altres 21 milions més amb diversos tipus de discapacitats. Va ser un terrible drama com també ho va ser la Segona Guerra Mundial, com també ho és la situació bel·licosa dels nostres dies. ¿Oi que compartim l’opinió de Sir Edward Grey? I multiplicada, perquè avui la condició és global. “S’apaguen els llums arreu d’Europa, no els tornarem a veure encesos mentre visquem”. Recordem-ho. Correm amb molta incertesa i donem cops de puny a l’aire per intentar sortir de la situació en que ens trobem sense trobar la porta de sortida que ens allunyi de la foscor que ens envolta. Les llums s’apaguen perquè no funcionen les centrals elèctriques. Premem insistentment els interruptors però les bombetes resten apagades. ¿Estem condemnats a restar pe sempre més en la foscor? De cap de les maneres.
L’evangeli de Joan comença amb aquesta sorprenent declaració: “En el principi era el Verb (Crist), i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu…En Ell era la vida, i la vida era la llum dels homes, i la llum resplendeix en la tenebra, i la tenebra no la va comprendre” (vv. 1-5). Joan 3: 19 deixa ben clar quina és la raó perquè els homes no creguin que Jesús és la llum del món: “i aquesta és la condemnació, que la llum va venir al món, i els homes van estimar més la tenebra que la llum, perquè les seves obres eren dolentes”.
En el context de la dona sorpresa en adulteri, Jesús fa aquesta declaració: “jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la foscor, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8: 12).
El salmista dóna aquesta informació: “La teva paraula (la de Déu) és la llàntia per als meus peus, i és la llum per al meu camí” (Salm 119: 105). De manera clara que no dóna lloc al dubte, el poeta exposa la manera de sortir-se’n de la foscor que embolcalla el seu entorn. Sense dubtar gens ni mica assegura que la Paraula de Déu és la llàntia que il·lumina el camí per on transita. Embolcallat pe la foscor de la nit la Paraula de Déu li mostra el que té davant seu. Li fa veure el clots en els que hi pot caure, els obstacles que li impedeixen seguir caminant. La Paraula de Déu l’ajuda a prendre decisions correctes en els giravolts de la vida.
Semblaria ser que els éssers humans malferits, amb diversos morats produïts per les trompades fetes en el caminar en la foscor acceptarien de bon grat la llum que els arriba mitjançant Crist. No és així. Així ho declara la Paraula de Déu: “I la resta dels homes que no van ser matats per aquestes plagues” (Covid-19, guerres, fams migracions…) “no es van penedir de les obres de les seves mans, i no van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or, de plata, de bronze, de pedra i de fusta, que no hi poden veure, ni escoltar, ni caminar. I no es van penedir dels seus homicidis, ni de les seves bruixeries, ni de la se va fornicació, ni dels seus robatoris” (Apocalipsi 9:20, 21). Van preferir restar en l’antiga normalitat que ens ha portat a trobar-nos en la situació actual que no agrada ningú. El text d’Apocalipsi acabat d’esmentar ens proporciona la solució per sortir de la catastròfica situació en que ens trobem: penedir-nos a Déu dels nostres pecats i abandonar l’estil de vida que ens porta al mal viure d’avui.
La mà misericordiosa de Déu resta oberta a la humanitat que l’odia. Som en temps nadalenc quan es recorda que el Fill de Déu, que és la Llum del món, es fa home en la persona de Jesús que els guiarà a un futur gloriós i etern. Però no, la majoria prefereix deixar-se guiar pel consumisme desmesurat que els manté atrapats en les tenebres que els arruïnen. Segueixen sent sords al missatge que l’àngel va anunciar als pastors: ”No tingueu por, perquè heus aquí us anuncio noves de gran goig, que ho seran per a tot el poble: Perquè avui us ha nascut en la ciutat de David el Salvador, que és el Crist el Senyor” (Lluc 2:10,11).
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.