Lleida commemora la caiguda de la ciutat l’11 de novembre de 1707

L’historiador Joan Busqueta centra la conferència en la rellevància de l’Estudi General i el que va significar la seva pèrdua per la projecció de Lleida arreu del món

L’alcalde Miquel Pueyo fa un reconeixement a les persones que fa tres dècades van treballar i lluitar perquè Lleida tornés a impartir estudis universitaris i recuperés la institució

Lleida ha commemorat la caiguda de la ciutat l’11 de novembre de 1707, durant la Guerra de Successió, amb un acte que ha tingut lloc aquest vespre, a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella, i al qual han assistit l’alcalde Miquel Pueyo, el president de la Diputació, Joan Talarn, i el delegat del Govern, Bernat Solé, a més dels regidors David Melé, Fèlix Larrosa i Joan Queralt, i el delegat territorial de Cultura, Albert Turull.

 

El director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol ha presentat la conferència del catedràtic d’Història Medieval de la UdL, Joan Busqueta, el qual, sota el títol “L’Estudi General de Lleida: Finia el primer temps de l’Alma Mater”, ha exposat la rellevància dels estudis universitaris per una ciutat que des dels seus orígens es va projectar al món en ser pol d’atracció en diverses facetes del coneixement.

“Els millors experts en medicina, dret o teologia estaven a Lleida”, ha recordat Busqueta. Una projecció que es va acabar de perdre el maig de 1717, quan es van abolir tots els estudis generals de Catalunya per unificar-los en una única universitat a Cervera.

En finalitzar la conferència, el paer en cap ha recordat el càstig que va patir la ciutat després de la pèrdua de la guerra. Una repressió patida a tot el país amb la promulgació del Decret de Nova Planta, però que a Lleida va anar més enllà amb la desaparició de la seva universitat. “Un dels càstigs que ens van pertocar a Lleida i que va costar més de superar va ser el tancament de l’Estudi General de Lleida, la universitat, la font de coneixement més important de l’època en particular i de totes les èpoques, en general. Lleida, capdavantera a l’Edat Mitjana en l’àmbit universitari (primera universitat dels Països Catalans, abans de ciutats com Barcelona i València) rebia una estocada gairebé mortal”, ha recordat Miquel Pueyo.

Pueyo ha assenyalat que la ciutat aniria recuperant-se econòmicament i social d’aquella derrota de 1707, però la pèrdua de la universitat es va perllongar en el temps. “Massa temps perquè trigaríem gairebé 300 anys a recuperar-nos. Vivíem una paradoxa: havíem passat de ser un referent universitari a una ciutat sense universitat. I totes i tots sabem que només el coneixement i les seves aplicacions són els instruments que permeten fer avançar les societats”, ha dit.

Tres segles en els quals el món anava canviant i la nostra ciutat veia com havia d’anar al remolc de les ciutats universitàries. Per tot això, l’alcalde ha volgut aprofitar l’avinentesa per a fer un reconeixement “a totes aquelles persones que ara fa una mica més de tres dècades van treballar i lluitar per recuperar l’Estudi General de Lleida i als qui, uns anys abans, van aconseguir que es tornessin a impartir estudis universitaris a la nostra ciutat com a extensió de la Universitat de Barcelona, després de 350 anys sense haver-n’hi”.

 

Talarn recorda “la voluntat de ser i l’afany col·lectiu d’esdevenir de la societat lleidatana” de l’any 1707

El president de la Diputació ho ha dit en la commemoració de la caiguda de Lleida l’11 de novembre de 1707 al convent del Roser, que desembocaria en la caiguda de Barcelona, el 1714

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha participat aquest divendres en l’acte commemoratiu de la caiguda de Lleida l’11 de novembre de 1707, que se celebrarà a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella i que ha comptat amb la conferència del vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la UdL, Joan Busqueta, sobre ‘L’Estudi General de Lleida: Finia el primer temps de l’Ama Mater’.

A l’acte han participat també l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el delegat del govern a Lleida, Bernat Solé, i el director del Consorci del Turó de l Seu Vella, Joan Baigol.

Joan Talarn ha iniciat la seva intervenció recordant que “per condicions geogràfiques i estratègiques, la ciutat i les terres de Lleida sempre s’han trobat a primera línia de la resistència nacional i social, amb totes les conseqüències que això comporta”. Així, a més de parlar de l’aixecament social i secessionista que va culminar en la Guerra dels Segadors de 1640, ha posat èmfasi en “la Guerra de Successió quan, el 1707, perduda la batalla d’Almansa (que era l’entrada natural a València des de Castella), les hosts borbòniques es van acarnissar amb Lleida primer i Tàrrega i Cervera després, en el que fou un irreparable trasbals que va encetar el que Ferran Soldevila designava com a «procés de desnacionalització violenta de Catalunya». Un procés desnacionalitzador que va continuar amb les insurreccions militars del segle dinou, les dues dictadures del vint i la repressió del segle vint-i-u”.

Talarn ha recordat els fets tràgics que ha anat arrossegant Catalunya durant la història com “la Guerra de Successió, l’abolició de les constitucions catalanes, la implantació del Decret de Nova Planta al Principat, les Illes i el País Valencià, i la instauració d’una monarquia absolutista i unes oligarquies centralitzadores, les quals s’han perpetuat fins als nostres dies”.

Finalment, ha posat en valor “aquella resistència de la societat lleidatana a l’invasor aquell mes de novembre de 1707 al convent del Roser de Lleida representa, per damunt de tot, un exemple de persistència, de voluntat de ser i d’afany col·lectiu d’esdevenir, lligada a uns valors i uns ideals de justícia i llibertat als quals, més de tres-cents anys després, no hem renunciat ni renunciarem mai”.

Com cada any, aquests actes serveixen per commemorar els tràgics fets del 1707 al convent del Roser, que desembocarien en la caiguda de Barcelona, el 1714, i de les Illes, el 1715, l’últim bastió de la nació catalana en la Guerra de Successió Hispànica.

 

Bernat Solé: “Des de la guerra de successió fins avui, s’estén un fil conductor de repressió i vulneració de drets i llibertats bastit per un estat incapaç de resoldre les desavinences per la via política”

El delegat del Govern afirma que la proposta del govern espanyol per a la derogació del delicte de sedició és “un pas important, però no suficient, que demostra que l’única via possible de resolució del conflicte és la negociació entre ambdues parts, posant a la taula els drets fonamentals i traient-hi la judicialització i la persecució que alguns de nosaltres patim”

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha afirmat avui que des dels fets de la Guerra de Successió, que Lleida va patir el 1707, fins avui, hi ha “un llarg fil conductor que ens ha anat acompanyant permanentment, amb un clar denominador comú, el d’un estat incapaç de resoldre els conflictes o les desavinences per la via política i que utilitza la repressió com a element de força i de laminador de drets i llibertats”. Així, ha afegit, “avui seguim veient com una causa general contra una manera de pensar i fer política ha portat a molts companys i companyes nostres a la presó, a l’exili i a la persecució judicial pel fet d’haver possibilitat el dret a decidir el nostre futur com a país tal i com tenen altres democràcies avançades”. Davant d’aquest fil conductor de “repressió latent”, Solé ha assenyalat que “avui més que mai ens sentim interpel·lats a preservar la memòria històrica i a projectar els valors de pau i llibertat que no van tenir els qui van viure aquells fets del segle XVIII”.

Bernat Solé també s’ha referit a la proposta del govern de l’estat per a la derogació del delicte de sedició, que ha definit com “un pas important però no suficient, ni molt menys, que demostra que l’única via possible és la negociació entre ambdues parts, de tu a tu, posant a la taula els arguments, les idees i els drets fonamentals i traient-hi la judicialització i la persecució que alguns de nosaltres patim”.

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.