L’EXTERMINI MASSIU D’UNA ESPÈCIE NO ESTÀ JUSTIFICAT, NI CIENTÍFICA NI LEGALMENT

Escrit per Anna Carbonell. Directora de Nova Eucària, portaveu de la Plataforma #NoAlsDelfinaris i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya.

Ens trobem amb una forma de fer habitual i normalitzada que ha creat una certesa fictícia al voltant de les aus urbanes, però la veritat, sobretot pel que fa als coloms, és que són aus silvestres que tanmateix no poden ser considerades «plaga» directament pels ajuntaments, ja que la definició de «plaga» no està consensuada, així com que els mètodes d’extermini no selectius per matar coloms no són legals.

Sovint escoltem que una espècie concreta es considerada una «plaga», i aquesta afirmació sembla ser que protegeix a les administracions que volen exterminar a tot animal no-humà que remena cua, ales o antenes dins el medi construït dels municipis. Però la realitat és que, una vegada més, les administracions i, en conseqüència els/les nostres governants, estan vulnerant la Llei.

És interessant fer un anàlisi sobre com una asseveració d’aquestes dimensions es converteix fàcilment en un axioma que tothom assumeix i no considera refutar-lo. Això succeeix sempre que parlem de pràctiques -que en són moltes- vinculades amb els animals no-humans. En relació amb això, intentaré desmuntar de forma argumentada allò estès que “són plagues segons la Llei”, frase lapidària que acompanya sempre els coloms.

És cert que podem classificar-los com a «animals urbans», però rau només pel sol fet que viuen als nuclis urbans, per tant, en realitat només estem definint el seu àmbit territorial habitual. Si fem una lectura conscienciada de les diferents normatives vigents, ens trobem que els coloms són definits de moltes maneres, i que cadascuna d’aquestes definicions va lligada a crear la possibilitat d’exterminar-los impunement. Doncs bé, la veritat n’és una, i és que els coloms són animals no-humans i són aus silvestres, però que degut a la realitat urbana, presenten una certa condició d’amansiment.

Dins d’aquesta lectura legislativa veurem que ni al DL 2/2008, ni a la Llei 33/2015, ni a la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la conservació de les aus silvestres, hi consta en el seu articulat que els coloms -en concret la columba lívia– sigui una plaga. I això és així, perquè la realitat és que el concepte de «plaga» no està consensuat i no pot ser vinculat de forma directa a cap espècie. És més, segons la definició més acceptada, els humans som una plaga, perquè hi ha sobre-població i som l’espècie més perjudicial i nociva de la Terra. Ara bé, si deixem de banda els informes no contrastats, no existeix cap estudi científic que determini que els coloms siguin nocius, pel que ens hem de fer un parell de preguntes. La primera és saber quantes persones humanes han estat contagiades per coloms. La segona és saber quants informes mèdics ho corroboren. És aquí on podem extreure una nova asserció: els coloms no suposen un problema per a la salut pública. La sobre-població de coloms concentrada pot suposar un problema principalment per a ells mateixos i, en segon lloc, les seves defecacions deterioren béns immobles. Doncs bé, la solució per trobar l’equilibri dins les ciutats basat en la convivència no n’és cap d’altre que l’aplicació de la gestió pública ètica, és a dir, dur a terme el control poblacional i sanitari mitjançant la “nircarbazina”, un mètode eficaç, selectiu, legal, ètic i respectuós.

Quan algú qualifica de «plaga», ho fa a consciència, sobretot les administracions ho fan per provocar rebuig i aconseguir que la ciutadania ho accepti sense qüestionar-se que les pràctiques d’extermini siguin cruentes, injustes i il·legals. Il·legals perquè la captura massiva és un mètode no selectiu, pràctica que suposa la vulneració de la Llei 33/2015 i la Directiva europea 2099/147/CE.

També hem de considerar que en el cas de Catalunya, el DL 2/2008 resa que «els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar»i els coloms, tal i com he dit al començament, són animals, per tant, capturar-los i deixar-los morir per asfixia o inanició a les gàbies o bé gasificar-los no respecta l’objecte d’aquesta Llei, per tant, ens trobem amb una altra vulneració legal i ètica.

Fa temps que vaig decidir combatre la prevaricació i la violència especista institucional, denunciant a totes les administracions que vulneren la Llei, perquè toca desmuntar aquesta estructura solidificada i que sembla impenetrable. Urgeix canviar aquest relat fictici i extens que les administracions han construït per poder matar impunement. Serà així com també podrem salvar moltes vides.

Anna Carbonell és directora de Nova Eucària, portaveu de la Plataforma #NoAlsDelfinaris i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.