Les prioritats en la recuperació d’una economia devastada

Aquests dies, en els diferents mitjans de comunicació, hi van apareixent propostes i alternatives en relació al que ha de ser la fase de reconstrucció econòmica en la postpandèmia. La que més espais omple és la proposta del Banc Central Europeu i que consisteix en la compra de deute públic dels diferents Estats que ho requereixin per poder sortir de la caiguda en barrina que està tenint l’economia en els diferents països de la Unió Europea. Com era d’esperar, en els primers llocs de la fila en la demanda d’ajuts hi trobem les grans corporacions industrials i financeres. Ocupen més espai i tenen més capacitat de pressió sobre els respectius governs que tota la petita i la mitjana empresa, els treballadors autònoms i les persones a l’atur.

Davant d’aquesta situació de diners escassos i milions de persones amb necessitats i milers de negocis afectats, és necessari que s’estableixi una jerarquia de prioritats. Per a Francisco Álvarez (promotor a Espanya de l’Economia del Bé Comú), aquesta jerarquia de prioritats, hauria de ser la següent: salut, alimentació, renda bàsica, educació, transport i distribució i medi ambient.

El sector de la sanitat pública, que tantes retallades ha patit en els últims vint anys, és bàsic per a la supervivència i la salut de les persones. L’actual crisi ha mostrat que tenim una sanitat reactiva, però tal i com fa temps que ho reclamen els professionals del sector és necessari que sigui proactiva i preventiva. En aquest àmbit s’han de crear milers de llocs de treball i no simplement per al personal sanitari sinó també per a la investigació pública (no s’ha de deixar en mans de les farmacèutiques privades) i per a la ciència sanitària.

El sector de l’alimentació i, en particular l’agrícola, és també bàsic, estratègic, per a la supervivència de les persones. Malauradament, ha estat un dels grans oblidats. Cal dignificar la feina al camp amb remuneracions justes i es podrien crear així milers de llocs de treball, a la vegada que serviria per fixar les persones al territori i evitar la despoblació de les zones rurals i de muntanya.

El transport i la distribució està molt lligat al sector agrícola, però no només a ell. Durant aquest període de pandèmia s’ha pogut constatar la importància d’aquest sector que ho seguirà sent en la postpandèmia. Cal ajudar-lo perquè pot crear molta ocupació.

La renda bàsica, que fa poc temps es considerava com una mera bogeria ara s’està començant a considerar com una forma de reactivar la demanda interna per part dels diferents governs. No seran uns diners a fons perdut perquè permetrà tirar endavant a moltes famílies que han perdut tota font d’ingressos i que amb aquesta mesura podran consumir i utilitzar amb dignitat els serveis bàsics.

Un altre sector rellevant és l’educatiu. S’ha pogut constatar l’impacte que ha tingut el Coronavirus en el sistema educatiu, i s’ha de ser molt conscient dels canvis que cal aplicar en aquest sector per assegurar una formació a la nostra joventut durant els pròxims anys. A més, caldrà formar els i les joves i els i les no tan joves perquè es puguin reconvertir atès que, com s’està comprovant, en certs sectors (turisme i restauració, per exemple) es podrien suprimir molts llocs de treball. Milers de llocs de treball seran necessaris en educació.

Per acabar, un altre àmbit prioritari és el medi ambient, estretament lligat a l’enorme problema del canvi climàtic. Les grans mobilitzacions de l’any passat per aturar el deteriorament mediambiental venien a mostrar la consciència social que hi havia. En aquest sector, la creació de llocs de treball pot ser infinita si veritablement ens ho prenem seriosament. Reciclatge, energies netes, i un ampli etcètera, han de formar part d’un pla tipus Marshall, com va declarar fa temps l’exministre francès Nicolas Hulot.

Si s’aplica aquesta jerarquia de sectors prioritaris als quals destinar l’esforç i el diner públic s’estaran cobrint les principals necessitats de les persones i de la societat i de forma indirecta poden resultar beneficiats altres sectors. Al mateix temps, es podrà començar a canviar realment el model econòmic que ens ha portat fins aquí.

Pere Enciso. Portaveu de Lleida Social. Professor de la Universitat de Lleida