L’ENDEMÀ

Un escrit sobre benestar emocional porta per títol: “La meitat de la població opina que el seu benestar emocional ha de millorar”. La meitat de la població són moltes persones. És un mercat fabulós que les asseguradores no es volen deixar perdre. Ofereixen plans personalitats que contribueixen a prevenir i  cuidar la salut.

Enrique Freire inicia el seu escrit dient: “Una de les conseqüències més reveladores de la pandèmia és que ha servit per fer aflorar problemes de benestar emocional, psicològic i social que ja existien en la nostra societat”. La doctora en Psicologia Clínica i de la Salut Silvia Álava recorda que “un 25% de la població té problemes de salut emocional”, afegeix: “Sembla que la pandèmia ha obert la veda per parlar de la salut emocional. Abans era una cosa que ens guardàvem dins i ens feia vergonya dir: tinc un problema d’ansietat o d’estrès. Ara, en canvi, en atrevim a parlar-ne molt més: Vam passar tres mesos tancats a casa i quan en vam sortir no vam recuperar la nostra vida tal com era abans de l’aïllament”.

Els problemes de salut emocional ja existien. La pandèmia el que ha fet ha sigut agreujar-los. Als antics se n’hi ha afegit de nous: greu crisi econòmica, la guerra d’Ucraïna, les fortes alces dels preus dels aliments…Hi ha unes causes externes que influeixen en la salut mental: precarietat laboral, desnonaments, increment de la delinqüència, inseguretat….Per evitar que les causes que provoquen la malaltia emocional persisteixin, els governs haurien de prendre’s seriosament  eliminar-les el més possible. Però, per més seriosament que els governs assumeixin la responsabilitat de reduir la precarietat en els àmbits que afecten al benestar emocional, sempre es quedaran curts perquè a més dels factors humans se n’hi troba un altre: l’espiritual, que els ulls no poden detectar ni el laboratori examinar. Per la seva invisibilitat no se’l té en compte: “vestiu-vos tota l’armadura de Déu, a fi que pugueu estar ferms contra les estratagemes del diable. Perquè la nostra lluita no és contra sang i carn, sinó contra els principats, contra les potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra d‘aquest segle, contra els esperits de la maldat en els àmbits celestials. Per això preneu tota l’armadura de Déu, a fi que pugueu resistir en el dia dolent, i després de fer totes les coses, estar fems” (Efesis 6: 11-13).

Jesús ens ensenya a enfrontar-nos al problema de la malaltia emocional de manera molt clara i entenedora. El problema rau en que no es creu en Ell. A Jesús se’l pot considerar personatge històric. Fundador d’una religió com ho va ser Mahoma. Però no com a Déu. El temor del Senyor que és on s’hi roba la confiança ferma. On els fills de Déu hi troben refugi segur en l’adversitat, no existeix. Malgrat la incredulitat prevalent se n‘ha de parlar d’Ell, no sols perquè és el Salvador i perdona els pecats, també pel poder que té de guarir els trastorns mentals tan crescuts en els nostres dies. 

Des de l’inici del seu ministeri públic Jesús recluta els deixebles que constituirien el cos apostòlic. Felip es troba amb Natanael i li diu que ha trobat Jesús de Natzaret. Natanael li diu: “¿De Natzaret en pot sortir res de bo?” Felip li diu: “Vine i ho veuràs” (Joan 1: 46). Jesús té mala premsa en part a causa del mal testimoniatge que donen molts que es dieu que son els seus seguidors. Jesús que segueix sent Rei de reis i Senyor de senyors es mereix que se l’escolti: “Ningú pot servir dos senyors, perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (Mateu 6: 24).

Són els incrèduls els qui s’afanyen pel demà. La seva preocupació desmesurada pel futur és la causant del malestar emocional que afecta a tantes persones. Els escèptics que es troben perduts dins d’una espessa selva són els qui es preocupen per les coses que el Pare celestial sap que necessiten (v. 32). La medicina que el Metge recepta al malalt és perquè se la prengui, no perquè la guardi a la farmaciola. El remei que Jesús prescriu per tractar les malalties mentals ocasionades per les carències existents en la societat de consum en la que vivim serveix per fer felices les persones: “Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides”. Si el Pare celestial té cura dels ocells del cel i totes les seves criatures, “no us desficieu doncs, pel demà, perquè el demà portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (vv. 33, 34). Els problemes del dia s’han de resoldre amb la serenitat que el Senyor concedeix als qui creuen en Ell. Els del futur immediat o llunyà és necessari deixar-los a les mans del Pare celestial perquè Ell proveirà les necessitats de cada dia. La fe en Jesús és la clau per viure en pau en un món que trontolla.

Octavi Pereña i Cortina