La salut no és un negoci

Recentment els metges han convocat jornades de vaga per millorar les seves condicions laborals. Però a més de les jornades i sous no corresponents al que es cobra a d’altres països de la UE i la incapacitat per part de les autoritats polítiques de retenir els nostres talents locals, cal destacar l’avarícia per treure rèdit econòmic amb la salut de les persones, vist a un hospital privat de Torrejón a Madrid que desviava pacients no ‘rendibles’ econòmicament, tot plegat conseqüència de l’aprovació de la Llei 15/1997 sota el govern d’Aznar (i l’ajut del PSOE) que permet la gestió privada d’hospitals públics a Espanya i obrí la porta a privatitzar la sanitat pública causant problemes com: més desigualtat en l’atenció mèdica, fragmentació de serveis, augment de llistes d’espera, reducció de l’accés a especialistes i de recursos del sistema de salut pública en investigació, innovació i millora d’infraestructures i equipaments mèdics, etc comprometent la qualitat de l’atenció mèdica i perillant així la salut dels pacients. I és que molts estudis demostren que la gestió privada de serveis públics no sempre garanteix més eficiència i, en molts casos, més cara per l’erari públic. Ara varis plataformes recullen signatures per reclamar al govern derogar la Llei 15/1997 per no fer de la salut cap mercaderia ni negoci i assegurar que el sistema de salut serveixi als interessos del poble i no al lucre. Perquè la col·laboració público-privada cal mirar-la bé per evitar caminar cap a la privatització total de cada cop més sectors com l’educació, l’habitatge, la justícia o l’energia i altres sectors estratègics constituents els pilars de l’Estat del Benestar del nostre país, o al final davant problemes de salut el primer que ens preguntaran és si tenim assegurança o diners per pagar una estància o un tractament mèdic.

Toni Yus Piazuelo