Espanya comptava amb només 2.400 psicòlegs a la sanitat pública el 2018, últim any amb dades disponibles. És a dir, al nostre país hi ha sis professionals per cada 100.000 habitants. Una xifra més que insuficient que és totalment allunyada de la ràtio mitjana de l’OCDE: 18 psicòlegs per cada 100.000 persones i les llistes d’espera per atendre a pacients amb malalties mentals és tan llarga que no tenim un sistema sanitari eficient com hauria de ser.
Si s’incrementés el nombre de professionals a almenys 11.000 psicòlegs per estar dins del rànquing de països europeus més avançats, podríem aspirar a tenir una societat sana i optimista respecte a la possibilitat de curació, i assolir més felicitat. Així creu que es fan les coses l’actual ministra de Sanitat, Mónica García, que té el meu aval i el de moltes persones. «La salut mental és un dels pactes més urgents», va afirmar a les agències de notícies.
També el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, es va comprometre fa unes setmanes a «promoure un gran pacte d’estat per la salut mental, que augmentarà el nombre de psicòlegs i psiquiatres dels centres públics i reduirà els temps d’espera de forma considerable». Si no fos per les esquerres i el PSOE la salut mental no estaria a l’agenda del Govern, al contrari: retrocediríem en drets, salut pública de qualitat i sobretot en l’esperança de curació.
Un altre dels reptes de la salut mental que promet l’equip del president Pedro Sánchez és el model d’atenció primària i d’atenció personalitzada, a domicili. Crec que en aquestes altures hauríem de garantir un equip d’almenys 4 psicòlegs a cada centre de salut d’Espanya, en ciutats que són capitals de comarca com ara Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, etc.
La necessitat que en Centres d’Atenció Primària (CAP) de ciutats com les citades hi hagi un servei d’urgències amb coneixements en àrees com psicologia, neurologia, psiquiatria és òbvia.
Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat corresponents a l’any 2022, a Atenció Primària hi ha només 419 psicòlegs. Una xifra que alarma a la societat i les persones que fan ús dels serveis de la xarxa de la sanitat pública espanyola.
Tenir milers de professionals als centres de salut i el simple fet d’aprovar i desplegar una renda bàsica universal mileurista possiblement reduiria el consum d’aquests tractaments. Com bé diu la nostra ministra cal posar focus als condicionants socials responsables del patiment psíquic com també el fet de posar la salut mental al centre de totes les polítiques. «La vida et fa mal a tu, però el que t’està generant aquest dolor -ha recordat la ministra- és la manca d’habitatge, la violència masclista o la feina».
Crec que la ministra de Sanitat ha donat a la diana amb aquestes declaracions i apostant per una reforma integral dins del seu ministeri, posant èmfasi afirmant que «aquest govern té coneixement que hi ha una epidèmia de malestar psíquic, però també sabem que aquesta epidèmia té el seu origen en problemes socials que excedeixen les quatre parets d’aquest Ministeri».
I per poder solucionar-ho ràpid i de forma eficient, ha valorat aquesta nova eina capaç de trucar a la porta altres ministeris i que és pionera en altres països més avançats que el nostre, al que hem de prendre exemple.
Per mi, per molts socialistes i progressistes considero que un dels millors remeis contra els problemes que tenen actualment les persones d’Espanya és aprovar la Renda Bàsica Universal. Per mi, crec que des del Ministeri de Salut es fa una gran labor, quan aposten per desmitificar tot allò que associa el patiment a malaltia i alleugeriment d’aquest patiment amb medicalització.
La psiquiatria està evolucionant a velocitat vertiginosa. No ens podem permetre l’error de no implicar-nos cap a un nou model que atengui les necessitats vitals de les persones fent que el dret a psicoteràpia i accés a especialistes amb immediatesa que es requereix sigui el que necessitem. En els temps que estem hem de fer arribar un missatge als especialistes de la psiquiatria que fan un mal ús en receptar psicofàrmacs a determinats perfils de persones que no els requereixen.
Ells, ens demostren ser en fets i paraules, formar part de la que podem anomenar «psiquiatria de la vella escola» que governa i perpetuen el sofriment dels seus pacients quan s’allunyen de l’optimisme fent afirmacions constants que al món hi ha malalties incurables. No sé si és purament per interessos, per no perdre la feina, manca de vocació, per un desconeixement de la matèria o simplement per una manca de reciclatge professional dins el sector mèdic i farmacèutic que mai ha estat present.
Estic segur que si ho desitgem ho aconseguirem, si Déu vol!
Josep Maria Castells i Benabarre
Divulgador social, estudiant, emprenedor i fundador del periodisme optimista de Catalunya
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.