La Revista Econòmica de Catalunya 86 del Col·legi d’Economistes de Catalunya apunta la urgència d’una reforma fiscal completa i coherent a Espanya

La Revista Econòmica de Catalunya 86 del Col·legi d’Economistes de Catalunya recull un total de 8 articles a càrrec de 14 autors i autores que analitzen aspectes relacionats amb elements de l’estructura del sistema fiscal com ara la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms o el canvi climàtic i la fiscalitat.

 L’acte de presentació de la REC 86 ha comptat amb la intervenció de la secretària d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya Marta Espasa, la qual ha apostat per un nou sistema fiscal “modern, eficaç i innovador” que pugui donar resposta a l’augment de les desigualtats, la sostenibilitat de l’estat del benestar amb una població cada vegada més envellida, el canvi o l’emergència climàtica, la globalització, la digitalització i l’evasió o el frau fiscal.

Aquesta tarda s’ha celebrat l’acte de presentació del número 86 de la Revista Econòmica de Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya que porta per títol “La reforma fiscal. Elements clau del sistema tributari”. El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Carles Puig de Travy ha donat la benvinguda a l’acte destacant que “la Revista Econòmica de Catalunya s’edita des de l’any 1986 en català i pretén ser un instrument que el Col·legi aporta a la societat a l’hora de reflexionar sobre els principals reptes que té l’economia catalana”.

El director de la Revista Econòmica de Catalunya (REC), autor d’un dels articles de la REC 86, membre de la Comissió d’Experts per a la Reforma Tributària nomenada per la Ministra d’Hisenda i Funció Pública i col·legiat de Mèrit del CEC Guillem López Casasnovas ha senyalat durant la presentació que “sovint al sistema fiscal se li demanen massa coses”. També ha afegit que “la capacitat recaptatòria està limitada pel gap fiscal, volgut en alguns impostos, i pel frau fiscal prevalent en una societat que no s’acaba de creure les seves obligacions més cíviques”. López Casasnovas ha assegurat que “el sistema tributari només troba la progressivitat desitjada marginalment a l’IRPF (i molt a càrrec de les rendes assalariades, no de les professionals), amb una creixent imposició indirecta regressiva”. Ha afegit que “seria desitjable ara que la nova imposició mediambiental frenés contaminants i a l’hora recaptés per descontaminar, i que ho fes amb eficiència compensant la regressivitat esperable entre les poblacions més fràgils”. Finalment, López Casasnovas ha posat l’èmfasi en “la necessitat d’una reforma íntegra i completa per bé de la coherència, contra els pegats i les improvisacions”.

El coordinador de la REC 86, investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i col·legiat del CEC José María Durán Cabré ha presentat les principals conclusions de la REC 86, la qual analitza en un total de 8 articles a càrrec de 14 autors i autores diversos aspectes relacionats amb elements de l’estructura del sistema fiscal com ara la dualitat de l’impost sobre la renda, la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms, el paper redistributiu dels impostos i el canvi climàtic i la fiscalitat. També aborda qüestions relacionades amb l’Administració i el compliment dels impostos: la digitalització i el compliment fiscal, l’opinió pública espanyola sobre la fiscalitat i l’opinió dels economistes assessors fiscals.

Un dels articles de la REC 86 fa una comparativa de l’estructura fiscal d’Espanya i les economies de la Unió Europea i conclou que la pressió fiscal a Espanya és inferior a la mitjana ponderada de la UE-27 en uns 5 punts percentuals (2019). També apunta que la major diferència amb el conjunt europeu en l’estructura d’impostos es troba en els impostos indirectes i que Espanya té el tipus impositiu efectiu sobre el consum més baix de tota la Unió Europea: un 13,9% davant una mitjana ponderada del 17,3% el 2019. D’altra banda recorda que Espanya també té uns menors ingressos fiscals (en % del PIB) pel que fa a altres impostos com l’IRPF i les cotitzacions socials.

Una altra de les qüestions abordades a la REC 86 és l’impost sobre la renda de les persones físiques dual que Espanya va introduir al 2007 i que ofereix un tractament especial a les rendes i guanys de capital davant les rendes derivades del factor treball. L’article destaca que els principals avantatges d’aquest impost són el tractament homogeni i neutral de les rendes del capital en un context econòmic global. Però també considera que cal tenir present les estratègies de planificació fiscal que pot generar aquest impost dual, que causen ineficiències i redueixen la progressivitat de l’impost i l’equitat horitzontal.

La REC 86 també valora la reforma del sistema de cotització del treballadors autònoms constatant que el dèficit de les persones autònomes amb la Seguretat Social per persona afiliada representa més del doble del dèficit del règim general. En un article s’assegura que el dèficit per autònom es mantindrà pràcticament inalterat amb la reforma, de tal manera que no millora de forma apreciable la sostenibilitat pressupostària del sistema. Es considera a més que incrementar els tipus de cotització aplicats sobre el rendiments econòmics dels autònoms tant com sigui necessari per equilibrar ingressos i despeses és una solució massa simplista a un problema complex, que tampoc respon de forma satisfactòria als criteris d’eficiència i equitat. Per això se reclama un canvi de perspectiva que reconegui l’heterogeneïtat del col·lectiu d’autònoms, en funció dels casos i suggereixen alternatives que van més enllà del sistema de cotització social obligatòria.

En un altre article s’analitza el paper redistributiu que poden jugar els diferents impostos que integren el sistema fiscal. S’apunta que l’IRPF és l’impost que més redueix la desigualtat mesurada per l’índex de Gini, gràcies a la seva progressivitat i a l’elevat pes recaptatori. Mentre que l’impost de societats i les cotitzacions socials tenen un efecte molt reduït en la reducció de la desigualtat, així com l’impost de patrimoni que té un efecte insignificant. També apunta que l’IVA i l’ITP són regressius i incrementen la desigualtat, al igual que els impostos especials. A la REC 86 també es planteja com la digitalització pot incidir en el compliment fiscal i  s’analitzen els resultats de diferents enquestes sobre l’opinió i l’actitud dels espanyols davant el sistema fiscal, així com la visió dels economistes assessors fiscals sobre el sistema fiscal espanyol.

Finalment, la REC 86 inclou un article centrat en el canvi climàtic, la fiscalitat i les compensacions distributives a càrrec de Xavier Labandeira (Rede i Universidade de Vigo), José María Labeaga i Xiral López-Otero (UNED). El també membre del Comitè de Persones Expertes per a l’Elaboració del Llibre Blanc sobre la Reforma del Sistema Tributari Espanyol Xavier Labandeira ha intervingut a l’acte per comentar les principals conclusions de l’article que analitza les mesures compensatòries introduïdes pel govern espanyol per tal de reduir l’increment dels preus energètics, i n’estimen l’impacte. En el cas de l’electricitat, les mesures impositives introduïdes tenen un impacte progressiu positiu, però amb un elevat cost recaptatori, fet especialment preocupant tenint en compte els desequilibris pressupostaris espanyols; el cost, a més, prové especialment dels ajuts rebuts per les llars amb una major capacitat econòmic. En el cas dels carburants d’automoció, el subsidi de 20 cèntims/litre fomenta un increment del consum i el seu efecte no és progressiu, perquè són les llars amb menys ingressos les que menys se’n beneficien. En els dos casos, a més, les mesures tenen un impacte ambiental negatiu. També senyala la importància que en el futur, i per tal d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni, les mesures compensatòries no estiguin relacionades amb els consums energètics, així com que es dirigeixin només a les llars amb una menor capacitat econòmica per tal de limitar el cost recaptatori i garantir la progressivitat de les mesures.

L’acte de presentació de la Revista Econòmica de Catalunya 86 també ha comptat amb la intervenció final de la secretària d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya Marta Espasa, que ha subratllat la “solidesa i solvència” de propostes acadèmiques com la Revista Econòmica de Catalunya, “que ens permetin avançar cap el disseny d’una veritable reforma fiscal”. Per a Espasa, aquesta reforma “integral” ha de passar necessàriament per un nou sistema fiscal “modern, eficaç i innovador” que pugui donar resposta a “l’envergadura i la complexitat dels reptes del segle XXI”, com són l’augment de les desigualtats, la sostenibilitat de l’estat del benestar amb una població cada vegada més envellida, el canvi o l’emergència climàtica, la globalització, la digitalització i l’evasió o el frau fiscal.

Per exemple, segons ha explicat la secretària d’Hisenda del Govern català, el sistema fiscal espanyol és lleugerament progressiu, però molt poc efectiu en la reducció de les desigualtats de renda. En aquest sentit, cal plantejar un nou sistema fiscal on d’una banda es reformulin els principals impostos vigents actualment “de manera que millorin els objectius recaptatoris i redistributius de la riquesa”; i, de l’altra, “hi juguin un paper important els impostos més innovadors” que, com ha fet Catalunya amb els seus tributs propis “tenen com a missió corregir les externalitats negatives de caràcter mediambiental, social i de salut”, ha conclòs.

Podeu consultar la revista REC 86 AQUÍ.