La Plana de Lleida es ven com a conreadora de talent en la campanya de recuperació post-Covid presentada a la Seu Vella

També hi han assistit els que són els protagonistes de la campanya: Ares Lahoz, pilot d’autocròs; Joan Folguera, empresari tecnològic; Teresa Carles i Jordi Barri, empresaris gastronòmics; Ingrid Teixidó, titellaire; i Tina Barila, infermera, tot plegat conduït per Laia Rogel, CEO de La Pometa. També hi han assistits nombrosos diputats, amb els vicepresidents Jordi Latorre, Estefania Rufach i Ferran Accensi al capdavant, i el nou delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé.

La campanya és el resultat de la suma d’esforços de la Diputació, la Paeria i la Generalitat, i té com a objectiu combinar l’actuació directa sobre l’autoestima lleidatana amb suports locals i la mostra a la resta del territori català dels valors del talent lleidatà amb suports d’abast nacional.

De fet, la campanya té el seu origen en l’afectació que la pandèmia va tenir l’any passat sobre la Plana de Lleida, primer amb el confinament general i després agreujada per un segon tancament durant l’estiu. Es va editar un vídeo sota el lema ‘A la nostra terra, conreem talent’, amb una proposta que mostrava la Plana de Lleida com la terra en què les seves persones conreen fruita, però també esportistes, cultura, innovació, cura per la salut i gastronomia, amb protagonistes d’aquests camps diversos.

És ara, una vegada superats els estats d’alarma i amb els índex sanitaris més controlats, que s’ha plantejat, a les portes d’un nou estiu i d’una campanya de collita de la fruita dolça, el llançament públic de la campanya, amb la intenció de jugar amb l’opinió pública amb el verb ‘conrear’ i com a mostra que la Plana de Lleida és molt més que la fruita, tot i que el món pagès és present en la campanya i forma part del substrat que sustenta l’aposta d’autoestima pel nostre ‘talent’.

La iniciativa ha volgut oferir, doncs, una visió àmplia del ‘fet lleidatà’ més enllà de la seva importància agrària –que ja és objecte d’altres campanyes– i posant precisament el treball del camp com a base del desenvolupament social lleidatà en diferents disciplines.

Aquesta campanya està centrada a la Plana de Lleida donada l’especificitat de l’afectació socioeconòmica de la Covid-19, però, tal com ha remarcat Joan Talarn, ja s’està treballant en una altra semblant, de cara a la tardor, “amb la mateixa finalitat de refermar les fortaleses per afrontar l’escenari post-Covid a les comarques del Pirineu”, i que seria compatible amb la promoció turística, però demostrant que el Pirineu també té vida més enllà d’aquest àmbit.

En la seva intervenció, Joan Talarn també ha destacat la satisfacció pel fet que la Diputació sigui una de les parts instigadores d’una idea que pretén “reivindicar en veu alta l’orgull de pertànyer a la Plana de Lleida”.

El president de la Diputació ha remarcat, en aquest sentit, que “cal talent” per poder afrontar el futur, i que, lluny d’alimentar la postura de lamentar-nos d’un cert menysteniment, és necessari “mirar al nostre voltant i trobar el talent propi lleidatà i exhibir-lo amb la potència que té”. Aquesta és, ha dit Talarn, la principal virtut d’una campanya que parla de l’excel·lència lleidatana “més enllà de la nostra excel·lent producció agrària”: en els esports, la cultura, la gastronomia, la innovació “i tants i tants camps en els quals no tenim res a envejar i podem ser model a exportar”.

Joan Talarn ha emmarcat la campanya dins les polítiques que fa la Diputació de Lleida que ajudin a “fixar la població al nostre territori, retenir el talent que tenim i ser capaços, amb polítiques de repoblament, de captar nou talent que reforci els nostres municipis”. És per això que s’ha congratulat pel fet que “les tres principals institucions del territori s’aliïn en un mateix objectiu comú només pot ser beneficiós per a la nostra ciutadania”.

Per la seva part, Miquel Pueyo ha dit que Lleida és “molt més” que el rebost de Catalunya, sinó que ha esdevingut, per exemple, un referent en el teatre familiar i és el segon hub tecnològic de Catalunya després del Barcelonès, motiu pel qual ha demanat que “nosaltres mateixos hem d’ampliar la mirada” per anar “més enllà d’alguns dels tòpics que hem anat arrossegant durant molts anys”.

Finalment, Roger Torrent ha emmarcat la campanya dins les polítiques de “captació i retenció de talent”, la importància de les quals és encara més gran tenint en compte el context de recuperació de la crisi en què ens trobem. El conseller ha remarcat que, amb iniciatives com aquesta, es crea una base que “ens ha de permetre transformar-nos, perquè nosaltres som aquí no només per ajudar a sortir de la situació, sinó especialment per provocar els canvis de paradigma que avui el país necessita. Som aquí per transformar, per alinear totes les forces econòmiques, socials, territorials del país per assolir aquelles missions que ens marca la Unió Europea i que són imprescindibles per posicionar-nos de manera adequada pel futur post-Covid”, tot afegint que “aquesta terra està perfectament posicionada per ser punta de llança d’aquesta transformació”.