LA PERSPECTIVA D’ESPÈCIE

Porto molts anys batallant als tribunals, i això ha fet que detectés les mancances del seu funcionament, pel que he pogut ser conscient de diversos fets; anem pel primer, i és que pel fet que un advocat es faci dir “expert en dret animal” o “animalista”, no vol pas dir que sigui realment un expert en dret animal; m’explicaré: per afirmar que ets expert en una especialitat del dret, -posem pel cas que ets penalista o expert en dret penal-, significa que, de mínim, la teva dedicació professional a aquesta matèria és d’un 80-85%, tanmateix, molts d’aquests lletrats mai han fet activisme i els hi falta la visió estratègica, aquesta que confereix la capacitat interpretativa amb la que ens dota aquesta experiència, perquè també hem de considerar que, a la carrera, el dret animal no s’estudia. Doncs bé, jo dedico el 100% del meu activisme professional a la protecció i al dret animal, pel que en sóc experta tot i no ser, encara, jurista. Sóc una futura jurista, i és aquí on comença tot; diuen que mentre estàs estudiant, la ment està més activa, sigui a l’edat que sigui, crec que ho puc confirmar.

Setmanes enrere, mentre estudiava Dret Constitucional i els Codis Civils, entre d’altres lleis sorgides per poder dur a terme cada prova de la carrera, em vaig aturar un moment i vaig ser conscient que el dret animal no tracta només d’assumir que un animal no-humà sigui un subjecte de dret, o que al néixer els drets fonamentals li són arrabassats i que s’ha de treballar per reconquerir-los i vindicar-los, sinó que existeix la urgent necessitat de consolidar i impregnar l’ordenament jurídic del concepte de la perspectiva d’espècie, un terme que he produït i que em trobo desenvolupant mentre em faig acompanyar de l’adquisició de més coneixements jurídics al llarg de la carrera, tot abocant la meva experiència com a experta pel meu activisme professional.

D’aquí va sorgir-me la qüestió sobre un món canviant i unes lleis estàtiques; és què les lleis tenen límits? La meva resposta immediata va ser un “no” contundent, i és clar que no tenen límits, ni interpretatius, ni en la creació de nous conceptes, ni en la reformulació del llenguatge emprat, i molt menys en produir canvis legislatius que corresponguin a aquesta època, causant un veritable canvi de paradigma.

La perspectiva d’espècie és un concepte que se sosté, des d’un punt de partida, en la no discriminació que constitueix la materialització del principi d’equitat. La perspectiva d’espècie és un instrument tècnic, regulat i metòdic que podrà ser usat pels juristes abolicionistes, una noció que ens permetrà identificar i abolir els abusos de poder normalitzats i permesos dins del nostre ordenament jurídic i dels tribunals, aplicant les prohibicions relatives a aquests fets discriminatoris, abusius i delictius que trenquen el principi d’equitat i el sentit de la justícia, motiu pel que dins de la meva tasca de dotar de contingut i aconseguir establir el concepte, el principi d’equitat adquireix especial rellevància com a criteri d’interpretació i de decisió, entre d’altres aspectes que aniré compartint i ampliant, per desconstruir un especisme imposat a nivell cultural, educatiu, històric i tradicional a nivell social i jurídic, la discriminació estructural més acceptada i simplificada pel conjunt de la societat.

Dit això, el model jurídic ha contribuït a la subordinació i cosificació dels animals no-humans, pel que la perspectiva d’espècie no significa exclusivament realitzar un anàlisi, significa definir i contextualitzar jurídicament què (qui) són els animals, identificant les situacions de discriminació i explotació mitjançant la introducció de la perspectiva d’espècie, criteri que obliga a adoptar interpretacions jurídiques que garanteixin la protecció i aplicació del dret animal, una especialitat que reivindico perquè sí que existeix, és real des del mateix moment en que les altres espècies tenen uns drets fonamentals que els han de ser garantits.

Per acabar, afegiré que dins del concepte estableixo dos criteris que estan inclosos dins del contingut d’aquest treball, i és que els animals no-humans han de ser considerats “persones jurídiques” (entitat amb capacitat per tenir drets) i “víctimes especialment vulnerables” com és el cas dels infants, precisament, per la seva extrema vulnerabilitat, ambdós fets que suposarien l’aplicació de penes més que significatives i, sobretot, que s’impossibilités donar continuïtat al seu esclavatge i a la impunitat de qui comet el delicte social més execrable.

Anna Carbonell és directora de Nova Eucària, portaveu de la Plataforma #NoAlsDelfinaris i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya.