LA PERSPECTIVA D’ESPÈCIE

Escrit per Anna Carbonell. Directora de Nova Eucària, portaveu de la Plataforma #NoAlsDelfinaris i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya.

Fa molts anys que sóc activista abolicionista, tres que m’hi dedico de forma professional. Al llarg d’aquesta trajectòria he après molt sobre aquesta lluita, el que significa, les formes i les estratègies que s’han de traçar per assolir resultats; parlo de resultats reals i perdurables en el temps. Dins del meu activisme he realitzat treball d’investigació, sobretot en gosseres, i molta acció legal; sí, he dit acció legal, perquè fa 16 anys que literalment lluito denunciant tota forma de maltractament animal dins i fora dels tribunals, fet que m’ha encaminat a estudiar la carrera de Dret, amb la intenció de poder dotar-me de les eines necessàries per protegir, amb més garanties, als meus defensats: els animals no-humans.

Porto molts anys batallant als tribunals, i això ha fet que detectés les mancances del seu funcionament, pel que he pogut ser conscient de diversos fets; anem pel primer, i és que pel fet que un advocat es faci dir “expert en dret animal” o “animalista”, no vol pas dir que sigui realment un expert en dret animal; m’explicaré: per afirmar que ets expert en una especialitat del dret, -posem pel cas que ets penalista o expert en dret penal-, significa que, de mínim, la teva dedicació professional a aquesta matèria és d’un 80-85%, tanmateix, molts d’aquests lletrats mai han fet activisme i els hi falta la visió estratègica, aquesta que confereix la capacitat interpretativa amb la que ens dota aquesta experiència, perquè també hem de considerar que, a la carrera, el dret animal no s’estudia. Doncs bé, jo dedico el 100% del meu activisme professional a la protecció i al dret animal, pel que en sóc experta tot i no ser, encara, jurista. Sóc una futura jurista, i és aquí on comença tot; diuen que mentre estàs estudiant, la ment està més activa, sigui a l’edat que sigui, crec que ho puc confirmar.

Setmanes enrere, mentre estudiava Dret Constitucional i els Codis Civils, entre d’altres lleis sorgides per poder dur a terme cada prova de la carrera, em vaig aturar un moment i vaig ser conscient que el dret animal no tracta només d’assumir que un animal no-humà sigui un subjecte de dret, o que al néixer els drets fonamentals li són arrabassats i que s’ha de treballar per reconquerir-los i vindicar-los, sinó que existeix la urgent necessitat de consolidar i impregnar l’ordenament jurídic del concepte de la perspectiva d’espècie, un terme que he produït i que em trobo desenvolupant mentre em faig acompanyar de l’adquisició de més coneixements jurídics al llarg de la carrera, tot abocant la meva experiència com a experta pel meu activisme professional.

D’aquí va sorgir-me la qüestió sobre un món canviant i unes lleis estàtiques; és què les lleis tenen límits? La meva resposta immediata va ser un “no” contundent, i és clar que no tenen límits, ni interpretatius, ni en la creació de nous conceptes, ni en la reformulació del llenguatge emprat, i molt menys en produir canvis legislatius que corresponguin a aquesta època, causant un veritable canvi de paradigma.

La perspectiva d’espècie és un concepte que se sosté, des d’un punt de partida, en la no discriminació que constitueix la materialització del principi d’equitat. La perspectiva d’espècie és un instrument tècnic, regulat i metòdic que podrà ser usat pels juristes abolicionistes, una noció que ens permetrà identificar i abolir els abusos de poder normalitzats i permesos dins del nostre ordenament jurídic i dels tribunals, aplicant les prohibicions relatives a aquests fets discriminatoris, abusius i delictius que trenquen el principi d’equitat i el sentit de la justícia, motiu pel que dins de la meva tasca de dotar de contingut i aconseguir establir el concepte, el principi d’equitat adquireix especial rellevància com a criteri d’interpretació i de decisió, entre d’altres aspectes que aniré compartint i ampliant, per desconstruir un especisme imposat a nivell cultural, educatiu, històric i tradicional a nivell social i jurídic, la discriminació estructural més acceptada i simplificada pel conjunt de la societat.

Dit això, el model jurídic ha contribuït a la subordinació i cosificació dels animals no-humans, pel que la perspectiva d’espècie no significa exclusivament realitzar un anàlisi, significa definir i contextualitzar jurídicament què (qui) són els animals, identificant les situacions de discriminació i explotació mitjançant la introducció de la perspectiva d’espècie, criteri que obliga a adoptar interpretacions jurídiques que garanteixin la protecció i aplicació del dret animal, una especialitat que reivindico perquè sí que existeix, és real des del mateix moment en que les altres espècies tenen uns drets fonamentals que els han de ser garantits.

Per acabar, afegiré que dins del concepte estableixo dos criteris que estan inclosos dins del contingut d’aquest treball, i és que els animals no-humans han de ser considerats “persones jurídiques” (entitat amb capacitat per tenir drets) i “víctimes especialment vulnerables” com és el cas dels infants, precisament, per la seva extrema vulnerabilitat, ambdós fets que suposarien l’aplicació de penes més que significatives i, sobretot, que s’impossibilités donar continuïtat al seu esclavatge i a la impunitat de qui comet el delicte social més execrable.

Anna Carbonell és directora de Nova Eucària, portaveu de la Plataforma #NoAlsDelfinaris i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.