La gran epopeia dels lleidatans

Escrit per Miquel Àngel Estradé. Exalcalde de les Borges Blanques i senador d’Esquerra Republicana de Catalunya. @mangelestrade

Seguint la terminologia del mestre Vallverdú també podria haver-la denominat dels ponentins, però atès el contingut a què vull referir-me el terme lleidatans potser és més precís.

En perspectiva històrica tal vegada la major epopeia dels lleidatans fou la que protagonitzàrem en temps de Jaume I i de Pere II el Gran, quan vam contribuir decisivament a la incorporació del Regne de València a la Corona d’Aragó i al seu repoblament i segurament per això, el català que parlen els valencians té més afinitat amb el nostre i el de la Franja de Ponent que amb el de les comarques gironines. Indubtablement constituí una empresa gegantina que mai no hem sabut capitalitzar, però també és cert que ja és molt remota i en el nostre imaginari col·lectiu ha restat desdibuixada.

Centrant-nos doncs en allò més fàcil d’abastar i de documentar, no tinc cap dubte que la nostra gran epopeia és la transformació de la plana d’Urgell en una de les grans zones de regadiu de la Península i en la més important dels Països Catalans. Ha estat una empresa formidable de la qual mai no ens en sentirem prou orgullosos, no en destacarem prou les dificultats ni sabrem enaltir-la amb l’èpica que es mereix. Per explicar la seva autèntica dimensió i els esforços i sacrificis que va requerir, potser caldria preguntar-se què seria avui la Plana de Lleida sense els canals d’Urgell, quanta població tindria i quina seria la seva activitat econòmica i la seva renda per càpita. Crec que tenim acadèmics capacitats per oferir aquestes prospectives i analitzar escenaris més que probables, però jo em veig amb cor d’aventurar-ne alguns. Al meu parer avui la Plana de Lleida entesa en sentit ampli -és a dir el territori conformat per les comarques del Segrià, La Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, Les Garrigues i La Segarra- s’assemblaria més a la veïna província d’Osca que no pas a allò que és ara. Probablement, doncs, la nostra densitat de població seria la meitat de l’actual, l’activitat industrial seria força més escarransida i el nostre PIB un 50% o 60%  inferior. En què em baso? En comparar l’evolució demogràfica i socioeconòmica de les poblacions que poden regar amb la de les que no poden fer-ho. Per tant, segurament la província de Lleida avui tindria 200.000 mil habitants en lloc de 435.000 o Mollerussa tres o quatre mil, el sector porcí seria testimonial, la fruita dolça restaria circumscrita al Segrià humit i els farratges també. Evidentment, les empreses que transformen aquestes produccions o bé serien força menys nombroses o la seva facturació substancialment menor. En qualsevol cas no seríem pas el que som, ni de lluny.

Qui va protagonitzar aquesta formidable epopeia? Els pagesos, és clar, dels qual ben pocs poetes i historiadors n’han cantat les proeses imprescindibles per a dur-la a terme. Ara bé, qui hi va posar el capital i per tant va córrer el màxim risc i hi va donar l’empenta decisiva, va ser la família Girona.

La Lluïsa Pla, al seu llibre fa poc publicat, intitulat “Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX”, ho explica i documenta rigorosament amb pèls i senyals. Abans de llegir el llibre ja sabia superficialment qui havien estat els Girona i que havien finançat el Canal d’Urgell. Després de llegir-lo, però, com es diu col·loquialment he caigut de cul. Perquè el que la Lluïsa ens conta d’aquesta nissaga targarina extraordinària, ho desconeixia en bona part. I puc deduir que si els qui tenim l’obligació de conèixer els fonaments de la nostra història col·lectiva i de vegades presumim de saber-ne bastant, n’ignorem tantes coses, podem suposar el grau de coneixement que en deu tenir la majoria de la població.

La trajectòria de la família Girona, encarnada sobretot per Ignasi Girona i Targa i Manel Girona i Agrafel, pare i fill, constitueix un exemple d’esforç emprenedor, ambició colossal, visió de futur privilegiada i tremp empresarial admirable. Impressiona constatar com només en dues generacions una família targarina que arrendava drets senyorials i venia teles a l’Urgell, esdevé el primer grup inversor del país. Un grup inversor que tant gosa finançar la línia fèrria Barcelona/Saragossa, com fundar un banc, construir el Canal d’Urgell o patrocinar el Liceu, a més d’infinitud més d’iniciatives i projectes. D’altra banda, tot això ho fa malgrat un estat inepte, corrupte, gens interessat en l’economia productiva, en risc de fallida constant (us sona?) i farcit de conflictes i guerres, que entrebanca les seves inversions i de vegades les malmet irremissiblement.

Mentre, doncs, els nostres pagesos protagonitzaven una autèntica revolució agrària els nostres burgesos, ja instal·lats al Cap i Casal però sense desentendre’s mai del terrer d’on provenien, lideraven la transformació de l’economia catalana en una economia moderna i puixant que, tot i el llast penós d’un estat arruïnat i ineficaç, pugnava exclusivament amb el seu propi capital per emular allò que altres països europeus feien amb molts més recursos naturals, més cabals monetaris i uns estats molt més eficients.

Vull acabar suggerint a tots els qui tingueu interès en conèixer l’abast d’aquesta formidable epopeia (sobretot institucions i entitats) que convideu  la Lluïsa Pla, perquè allò que us pot explicar us ajudarà a millorar l’autoestima com a lleidatans i posar en valor les nostres capacitats i les nostres valuoses aportacions al progrés col·lectiu.  

Miquel Àngel Estradé. Exalcalde de les Borges Blanques i senador d’Esquerra Republicana de Catalunya. @mangelestrade

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.