LA FI DEL TEMPS

“I es van acostar (a Jesús) els fariseus i els saduceus per temptar-lo i li van demanar que els mostrés un senyal del cel”. Coneixent el Senyor la trampa que li preparaven els seus enemics els va respondre amb un refrany popular fruit de l’atenta observació dels canvis atmosfèrics que feia la pagesia. En aquella època no existien els serveis meteorològics moderns que prediuen el temps amb bastant certesa. En aquella època, com entre nosaltres fins fa unes dècades els pagesos observaven l’aspecte del cel per pronosticar el temps que faria. 

Els fariseus i els saduceus perseguien que Jesús cometés algun error per així poder-lo desprestigiar davant les multituds que el seguien. A la petició que els seus enemics li fan que els doni un senyal que acrediti que és un enviat de Déu, els contesta amb una dita de la saviesa popular: “Farà bon temps perquè el cel és rogenc. I a l’alba, avui farà tempesta perquè el cel és rogenc i fosc. Sabeu distingir l’aspecte del cel, però en canvi no podeu discernir els senyals del temps” (Mateu 16: 1-3).

Jesús que vol que els seus enemics es penedeixin dels seus pecats vol portar-los de les senyals del cel que pronostiquen el temps que farà a que facin una mirada introspectiva perquè se n’adonin de la seva veritable condició moral. Referint-se a la petició que li fan els fariseus i els saduceus que els mostri un senyal que l’acrediti que és l’Enviat de Déu. Els diu: “Una generació dolenta i adúltera busca un senyal. I no se li donarà cap senyal sinó el senyal del profeta Jonàs” (v.4).

Amb aquestes paraules Jesús toca el crostó als dirigents ultra  religiosos ortodoxos nacionalistes ja que al citar el profeta Jonàs toca la seva fibra sensible del seu nacionalisme ultra.

Déu envia Jonàs a predicar al ninivites un missatge de penediment. El profeta es resisteix a obeir el mandat de Déu perquè sabia que els volia fer el bé, que, segons el seu parer i el dels dirigents ultres no s’ho mereixien. Desafiant Déu en lloc de dirigir-se cap a Nínive per complir l’ordre rebuda, s’embarca en un vaixell per dirigir-se cap a Tarsis. Es dir, allunyar-se el més el més possible de Nínive. La historia de Jonàs és una de les més conegudes de la Bíblia perquè és la del profeta que se’l va engolir una balena. Jesús al citar Jonàs, a més de confirmar la historicitat del profeta, revela la seva condició de Messies que Israel esperava: “Perquè així com Jonàs va estar en el ventre del gran peix tres dies i tres nits, així el Fill de l’Home estarà en el cor de la terra tres dies i tres nits”  (Mateu 17: 40). Jesús recorda als dirigents religiosos que Jonàs és un tipus de Jesús, el Messies que havia de morir i ressuscitar al tercer dia conforme les Escriptures. per la salvació del poble de Déu que no es limitava al poble jueu com l’orgull els ho feia creure. Els odiats gentils també tenen accés a la salvació. Malauradament l’orgull nacionalista dels jueus no els va deixar veure que en Jonàs s’anunciava l’universalisme de la salvació de Déu i van matar Jesús en compliment de les Escriptures. que el descriuen com l’Anyell de Déu que mor pel pecat del món.

Trobant-se Jesús assegut amb els seus deixebles en el mont dels Olivers des d’on es divisava el majestuós temple de Jerusalem, els seus deixebles li van demanar més detalls de la seva destrucció “i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del temps” (Mateu 24: 3). La destrucció del temple va ocórrer l’any 70 de la nostra Era. Del final del temps no en tenim data. Però Jesús aporta senyals que l’esdeveniment es realitzarà. Són les senyals del temps que no sabem distingir. La paràbola de les deu verges, entre altres ens avisen: “vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora en que el Fill de l’Home ha de venir” (Mateu 25: 13).

Els senyals que anuncien que la fi del temps es pot produir en qualsevol moment, Jesús les destaca: aparició de falsos cristos i profetes, guerres i rumors de guerres, fams canines, pestilències, terratrèmols, persecucions de cristians, increment de la iniquitat, expansió de l’Evangeli (Mateu 24: 4-45). Jesús amb el propòsit que els seus no es desesperin davant el que poden considerar tardança en venir, ens dóna una paràbola: “Mireu la figuera i tots els arbres. Quan ja broten en veure-ho per vosaltres mateixos sabeu que l’estiu és a prop. Així també vosaltres, quan vegeu que s’esdevenen aquestes coses, sapigueu que el Regne de Déu es a prop” (Lluc 21: 29-31).

No dirà el lector que els senyals que diu Jesús que indiquen que s’apropa la fi del temps i de la vinguda gloriosa de Jesús per instaurar el regne de Déu no són ben visibles en els nostres dies. Semblant-nos als jueus sabem discernir els senyals del cel que indiquen el canvi de temps. Ara bé, som cecs  per veure els senyals del temps que ens avisen que el The End és a punt d’aparèixer a la pantalla. El creient en Crist passa per les mateixes tribulacions que la resta dels mortals però les afronta amb la plena confiança que Jesús li prepara una morada en el cel on passarà l’eternitat.

Octavi Pereña i Cortina