La delegada del Govern, Núria Gil, ha afirmat que el 2026 serà un “any important per a l’impuls de la vegueria de Lleida”

L’accés a l’habitatge i el suport al món local segueixen sent qüestions prioritàries del Govern, que s’ha fixat l’objectiu d’”afrontar els problemes reals de les persones amb polítiques efectives que millorin els serveis públics i que incideixin directament en la qualitat de vida de la ciutadania”

La delegada del Govern, Núria Gil, ha afirmat que el 2026 serà un “any important per a l’impuls de la vegueria de Lleida”, atès que “s’hi duran a terme o avançaran projectes i accions de govern destinats a tenir una gran rellevància per a la ciutadania i el desenvolupament econòmic i social”. Alguns d’aquests projectes estan “cridats a ser estratègics per al conjunt del país”, ha ressaltat. Així ho ha manifestat en el transcurs d’una trobada amb mitjans de comunicació amb motiu de l’inici del nou any, en què ha estat acompanyada dels directors i directores dels serveis territorials dels departaments de la Generalitat a Lleida.

Entre aquestes actuacions del 2026 Gil ha destacat alguns nous equipaments i serveis com són l’escola de Castellnou de Seana, el CAP d’Almenar, l’estació d’autobusos de Lleida, els quatre trens elèctrics previstos a les línies RL3 (Lleida-Cervera) i RL4 (Lleida-Terrassa), l’inici de la millora de la connectivitat viària de les Garrigues Altes, la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mollerussa, el segon jutjat de violència sobre la dona a Lleida i l’aprovació del Pla director urbanístic del polígon de Torreblanca i dels estudis informatiu i d’impacte ambiental de l’estació ferroviària intermodal vinculada al polígon.

Més concretament, en la seva intervenció la delegada s’ha referit a aquestes actuacions d’entre les previstes enguany:

• En el primer semestre del 2026 es preveu l’aprovació del Pla director urbanístic del polígon de Torreblanca. S’avançarà en el projecte d’urbanització i parcel·lació, que permetria iniciar les primeres obres de desenvolupament del polígon.
• S’aprovaran l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de l’estació ferroviària intermodal vinculada al polígon de Torreblanca, que donaran pas posteriorment als projectes executius. L’inici de les obres està previst el 2027 per tal que l’estació estigui operativa el 2030.
• Pel que fa a les infraestructures de mobilitat i el transport públic:
• S’està treballant en estudis de 5 variants:
• Tàrrega: es preveu disposar de l’estudi informatiu complet durant el 2026.
• Bellpuig: es preveu fer la informació pública de l’estudi informatiu durant el primer trimestre del 2026.
• Arbeca: es preveu disposar de l’estudi informatiu complet durant el 2026.
• Seròs: ja en fase de projecte constructiu, que en principi s’aprovarà el primer trimestre d’enguany.
• Castelldans: es preveu disposar de l’estudi informatiu complet (coordinat amb el que redacta el Ministeri en relació al nou enllaç amb l’AP2) durant el primer semestre de l’any.
• Durant el primer trimestre entrarà en servei la nova estació d’autobusos de Lleida.
• Ferrocarrils començarà aquest estiu a operar amb els quatre trens elèctrics previstos a les línies RL3 (Lleida-Cervera) i RL4 (Lleida-Terrassa), amb una oferta de 14 circulacions diàries per sentit entre Lleida i Cervera, cinc de les quals fins a Terrassa.
• El 2026 ja començarem a desplegar el conveni per a la millora de la connectivitat viària de les Garrigues Altes, un cop aprovat pels plens dels municipis afectats i de la Diputació de Lleida.
• Nou tram de carretera entre Torrebesses i Castelldans.
• Millora de la C-233 entre la Granadella i el Soleràs.
• Arranjament del camí entre Bellaguarda i els Torms.

La inversió prevista total serà de 18,4 milions d’euros, el 75% dels quals aportats per la Generalitat i la resta, per la Diputació.

• També seguirem incidint en la millora del transport públic de passatgers.

El total de validacions amb títols integrats de l’ATM entre gener i octubre de 2025 havia augmentat gairebé un 11% respecte del mateix període del 2024 (5.534.094 envers 4.995.015, en tots els modes de transport: urbans, interurbans i ferroviaris).

A aquest increment de validacions hi han contribuït:

• La bona acollida de la T-Jove fins als 30 anys, que permet viatjar durant 3 mesos per tot l’àmbit integrat per 42,65 €.
• El major nombre de serveis en la línia ferroviària Lleida-Cervera i l’augment d’usuaris entre Lleida i Balaguer.
• Les millores a través del pla de xoc del bus interurbà especialment dels serveis Alfarràs-Lleida, Alcarràs-Lleida, Almacelles-Lleida, Camarasa-Balaguer, Castelldans-Lleida i Aitona-Soses-Lleida. Enguany continuarem amb aquestes actuacions allà en els punts on sigui més necessari.
• El Govern seguirà treballant en la modernització dels regadius, consensuant fórmules amb els regants, ens locals i els agents del territori per garantir la sostenibilitat, la competitivitat agrària i que el procés de modernització respongui a les necessitats reals del territori, amb equitat i visió de futur.
• Se seguirà ampliant el desplegament de la fibra òptica al territori:
• Fins ara, a la vegueria hi ha 1.000 km de xarxa executada (Generalitat + Diputació), amb punt d’accés per a 95 municipis.
• En aquest moment hi ha obres de desplegament en curs en 87 km de trams corresponents a la Generalitat, que connectaran a 14 municipis (4,8 milions d’euros).
• Properament s’iniciaran 30 km més per donar servei a Vilanova de Meià, un nucli seu, i 4 nuclis d’Artesa de Segre (1,4 milions).
• Enguany es començaran a desenvolupar els 17 projectes de les Garrigues i el Segrià que el 2025 es van aprovar provisionalment dins d’alguna de les 6 línies d’inversió del Fons de Transició Nuclear, amb una assignació total de gairebé 2,4 milions d’euros.
• Pel que fa a previsions referents a centre educatius destaquen aquestes:

®   A l’inici del curs 2026-27 ja entrarà en servei la nova escola de Castellnou de Seana. Serà la primera escola de la vegueria i de tot Catalunya construïda íntegrament amb pressupost d’aquest govern.

®   Es construirà l’última fase de l’INS Nou Alcarràs, que, en principi, ja donarien per acabat l’equipament pel que fa a l’ESO.

®   Es farà l’ampliació de la planta baixa de l’INS Lladonosa de Lleida (que se sumarà a la de la primera planta que s’està efectuant).

®   El Pla d’equitat i Escola Rural contempla ampliacions i reformes a diversos centres de la vegueria per valor de més d’1 milió d’euros.

®   A través del Pla de Xoc Climàtic a centres educatius, s’invertiran 1,2 milions d’euros amb mesures contra el calor, prioritzant l’alumnat vulnerable. La xifra més que dobla les destinades els anys anteriors.

• Aquesta primavera entrarà en servei el nou CAP d’Almenar, adaptat a les noves necessitats assistencials i als nous rols professionals per millorar l’atenció als usuaris d’Almenar, Alguaire, Alfarràs, Algerri i Ivars de Noguera.
• Es preveu que enguany finalitzin les obres de l’estructura exterior del Bloc Quirúrgic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova per iniciar les de l’interior. Paral·lelament, s’està treballant en el projecte provisional de reforma i adaptació del Bloc Obstètric, condicionada a la finalització de les obres de reforma del Bloc Quirúrgic.
• Es començarà a implantar a Lleida i al Pirineu el nou model d’atenció al pacient crític i semicrític per facilitar la presa eficaç de decisions i millorar la qualitat assistencial.
• Es seguirà augmentant el nombre de places públiques disponibles per a l’atenció de col·lectius vulnerables:
• El pla de xoc presentat el juny de l’any passat ha permès 82 noves places en residències per a persones grans a la vegueria, en col·laboració entre el Drets Socials i Inclusió i ajuntaments i consells comarcals.
• El 2025 també es van crear o concertar 22 places per a usuaris amb discapacitat.
• La nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Mollerussa, que serà la seu de l’Àrea Bàsica Policial Pla d’Urgell-Les Garrigues, entrarà en servei a finals d’aquest any i està previst que compti amb una dotació regular d’entre 60 i 70 operatius.
• Es començarà a redactar el projecte de la nova comissaria central dels Mossos d’Esquadra a Ponent, a la Bordeta, de la qual se’n preveu la posada en servei a mitjans del 2029, i que també acollirà la nova seu dels Agents Rurals al Segrià. Demà passat finalitza el termini per a la presentació presentar d’ofertes per optar a adjudicar-se el contracte de redacció i construcció.
• Lleida compta des de l’1 de gener amb un segon jutjat de violència sobre la dona.
• Igualtat i Feminismes desenvoluparà a Lleida el projecte ‘Xarxa de regidories per la igualtat’, amb l’objectiu de crear un espai de diàleg, d’intercanvi de bones pràctiques i de suport al desplegament de les polítiques d’igualtat i feminisme als ajuntaments.
• Començaran les primeres fases del projecte ‘El Renaixement del Pla d’Almatà’ de recuperació integral, estudi, museïtzació i difusió d’aquest jaciment arqueològic de Balaguer. Concretament, es farà la redacció i licitació del projecte de l’espai d’interpretació, acollida, recerca i divulgació del jaciment i es millorarà l’accessibilitat del jaciment.
• El 2026 s’invertiran 2 dels 9 milions d’euros del Pla de Xoc per a la millora de la Xarxa Bàsica d’Instal·lacions Esportives de Catalunya per al període 2025-2029 que rebran 137 municipis i 3 EMD de la vegueria.

L’accés a l’habitatge

Núria Gil ha destacat les accions per facilitar l’accés a l‘habitatge com una de les línies estratègiques del Govern durant el 2026 i la resta de legislatura. En aquest sentit ha destacat la recent convocatòria del primer concurs de solars per a la construcció d’habitatges de lloguer públic assequible i la seua gestió durant 75 anys. A la vegueria, d’aquest primer concurs n’han de resultar 32 habitatges a Tàrrega i 51 a Vilagrassa. La segona convocatòria de solars es farà en les properes setmanes. Cal recordar que, a través de la primera convocatòria de la Reserva Pública de Solars, a la vegueria de Lleida s’han cedit 40 solars per fer 1.008 habitatges. Gil també s’ha referit a la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, en què han estat beneficiades Lleida (amb 12,5 milions d’euros per al Centre Històric) i Torrelameu (amb 4,9 milions). La següent convocatòria d’ajuts d’aquest Pla s’obrirà la primavera de l’any vinent.

La delegada ha explicat que, a través de les 10 borses d’habitatge i oficines locals d’habitatge de la vegueria, el 2025 s’han gestionat prop de 7.800 ajuts de lloguer. Així mateix, la Generalitat ha tramitat 224 expedients d’ajuts a la rehabilitació interior d’habitatge per majors 65 anys.

La Generalitat està gestionant un parc d’habitatges que, a 30 de setembre del 2025, superava ja els 1.500. Les darreres incorporacions al parc han estat els 149 habitatges dels edificis Onze de Setembre i Cal Bernet de Lleida adquirits per l’INCASOL.

Major suport als ens locals

Una altre àmbit prioritari pel Govern és, segons ha explicat Gil, el suport al món local. “Creiem que anem avançant en la bona direcció, com ho demostra la convocatòria del PUOSC 2025-2029, en què tots els municipis i consells comarcals veuen incrementada la seva assignació, amb una línia específica d’ajudes per als municipis rurals, 117 a Lleida, amb més flexibilitat i autonomia per escollir els projectes subvencionables i també amb major simplificació administrativa”, ha dit. A la vegueria de Lleida, aquesta convocatòria destinarà 71,4 milions d’euros, un 43,6 % més respecte de l’anterior.

Amb la mateixa orientació, el 2025 s’ha habilitat un fons extraordinari addicional per als ens locals de 22 milions d’euros que s’afegeix a la distribució ordinària del Fons de Cooperació Local, i, a partir del 2026, aquest fons també es complementarà amb 9 milions d’euros procedents de l’aplicació, per primer cop, del Fons Específic per als Municipis Rurals.

Afrontar els problemes reals de les persones

Núria Gil ha assenyalat que el Govern s’ha fixat l’objectiu d’”afrontar els problemes reals de les persones amb polítiques efectives que millorin els serveis públics i que incideixin directament en la qualitat de vida de la ciutadania, amb els canvis necessaris a l’administració per augmentar-ne l’eficiència”. “L’única manera de fer-ho -ha afegit- és des del diàleg, els consensos, la centralitat i la generació de confiança amb la resta d’administracions, el món local, els agents econòmics i socials i el teixit productiu”.