La ciutadania torna a exigir la llibertat dels presos polítics i dels exiliats en l’arribada de Forn, Rull i Turull a Lledoners

La ciutadania torna a exigir la llibertat dels presos polítics i dels exiliats en l’arribada de Forn,
Nou clam unànime per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aquest vespre, als camps de darrere el centre penitenciari de Lledoners, al Bages, s’hi ha aplegat gent que, vinguda d’arreu del territori, ha volgut mostrar la seva solidaritat i escalf a Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que avui han arribat a Lledoners, després de tres dies de viatge des d’Estremera.

Així, ja són 9 els presos polítics que es troben en presons catalanes. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva, arribats fa una setmana a Lledoners, i Carme Forcadell i Dolors Basses, al Puig de les Basses, arribades també fa una setmana.

La Presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat que tots els empresonats estan privats de llibertat per haver fet possible l’1 d’octubre, perquè la societat catalana votés sobre la independència en un referèndum. “No han comès cap delicte”, i ha receptat explicar arreu, allà on calgui, la vulneració “flagrant” de drets individuals, col·lectius i polítics que està duent a terme la justícia espanyola, perquè tot aquest sacrifici que estan fent ells i les seves famílies “no sigui en va”.

Paluzie ha pronosticat que la causa catalana acabarà al Tribunal d’Estrasburg, i allà s’acabarà fent sentir “vergonya” a l’Estat, ja que no només tindran l’ofensiva judicial, sinó també la “derrota política”. Per Paluzie, totes aquestes vulneracions estan ajudant a “construir” internacionalment la causa de la independència de Catalunya, i l’està fent “més sòlida”, i ha demanat seguir treballant fins que tots i totes siguin lliures.

Alliberament dels presos i el retorn dels exiliats

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a Pedro Sànchez i al seu Govern: l’únic gest que val és l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i ha dit que ja no pot mirar cap a una altra banda, ja que és “còmplice d’aquesta repressió” que podria acabar “ara mateix”, traient els presos de les presons i traient dels jutjats la política i tornant-la allà on ha de ser.

Les representats de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) han constatat la “flagrant vulneració” de drets fonamentals que pateix la societat, i ha recordat que tots els presos polítics van liderar un procés “legítim i democràtic”. També s’han referit a l’acostament, que han recordat que no és cap gest polític, sinó un dret, i que el seu objectiu és la llibertat.

Josep Maria Cervera, president de l’AMI, ha descrit l’empresonament com un “segrest” orquestrat per la justícia espanyola, que ha considerat “arbitrària i venjativa”, i ha afirmat que des del municipalisme treballaran per implementar el mandat de l’1-O: la República catalana.

Finalment, representants de diverses formacions polítiques (JxCat, PDeCAT, ERC, CUP i Demòcrates) han constatat que l’acostament no és cap gest polític, sinó una obligació, i que treballaran per aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

L’acte ha acabat amb dos pilars aixecats per colles de Manresa, Santpedor, Artés i Súria, i amb el cant espontani de l’Estaca i Els Segadors.

Passadís per la Llibertat

Al mateix temps, a Barcelona s’ha dut a terme un acte organitzat per la Crida per la Llibertat, en col·laboració amb l’ANC, amb la voluntat de denunciar l’existència de presospolítics, exiliats i persones represaliades. Així, un passadís de gent amb grans cartells dels presos polítics, exiliats i també cares anònimes, per denunciar l’arbitrarietat i l’anonimat de molts dels represaliats, s’han desplaçat des de plaça Urquinaona, baixant per Via Laietana, fins a plaça Sant Jaume.