LA BELLESA DE LA FAMÍLIA.      

Quan es compleixen cinc anys de la promulgació de l’Exhortació Apostòlica “Amoris Laetitia”, el papa Francesc ha promogut un any dedicat a la família. És una bona ocasió per recordar, reflexionar i aprofundir sobre aquest important document que recull les principals aportacions del Sínode extraordinari de Bisbes que es va celebrar durant l’any 2014. Aquesta iniciativa papal va començar el passat 19 de març, solemnitat de sant Josep, i conclourà el juny de 2022 quan se celebri a Roma la X Trobada Mundial de les Famílies, un esdeveniment similar al de València del juliol de 2006, en què molts de vosaltres vau participar. 

Des d’aleshores ha canviat bastant -i no sempre en sentit negatiu- la valoració de la família. La situació pandèmica que ens colpeja ha possibilitat un replegament cap a l’interior de la institució familiar que ha estat la taula de salvació per a moltes persones sense referents socials clars que buscaven encaixos sòlids als seus sentiments. També ha suposat una immillorable ajuda per afrontar les situacions econòmiques fràgils. D’alguna manera el coixí familiar ha servit per pal·liar les enormes desigualtats socials existents, que coincideixen amb les reivindicacions que es fan o es recorden -en aquest fatídic any- en el Dia del Treball d’aquest primer de maig. La figura de sant Josep s’erigeix altra vegada en la intercessora de les demandes del món laboral.

Tornem, però, a l’objectiu de la nostra glossa. Aquest “Any de la Família” serà un temps que ens proporcionarà un millor coneixement de què pensa i predica l’Església sobre la importància del matrimoni i de la família. En la citada Exhortació podem llegir que “la pastoral familiar ha de fer experimentar que l’Evangeli de la família respon a les expectatives més profundes de la persona humana: a la seva dignitat i a la realització plena en la reciprocitat, en la comunió i en la fecunditat” (núm. 200). A més, el Papa insisteix a posar la família com a protagonista de la seva pròpia missió eclesial i social, “cada família, malgrat la seva feblesa, pot arribar a ser una llum en la foscor del món” (núm. 66). Recorda que cadascun de nosaltres ha de viure i tenir l’Església com una gran família, i que ella és “família de famílies” (núm. 87). Cada família és un bé per a l’Església de la mateixa manera que l’Església és un bé indiscutible per a totes les famílies que viuen i s’eduquen en les orientacions de l’Evangeli.

En diversos articles al llarg d’aquests anys, sobretot al voltant de la festa de la Sagrada Família, he al·ludit al tema de la família cristiana, a la seva funció fonamental d’amor gratuït i desinteressat, a la cohesió social que proporciona i a l’educació que promou de tots els seus membres. Aquest nou comentari em possibilita convidar a tothom a la lectura del document “L’alegria de l’amor” i a un reconeixement explícit de la família, com pretén la iniciativa del Sant Pare per a l’Església universal. Pels cristians, és una institució essencial amb la finalitat d’experimentar l’amor del Pare Déu i encaminar els nostres passos a fomentar la tendresa en les relacions humanes i la pràctica de la fraternitat.

Davant de les crisis socials i sanitàries, la família és un gran mitjà per no perdre’s en l’oceà de la indiferència i la solitud; davant de les crisis econòmiques, la família és un gran recurs per a l’ajuda i la col·laboració entre generacions; davant de la maldat i la foscor d’alguns aspectes del nostre món, la família es converteix en un far que il·lumina els passos de la humanitat i, amb una bellesa indescriptible, desperta els millors sentiments i desitjos de l’ésser humà. Malgrat tot, no oblidem les dificultats existents en el si de la família que ens fan sofrir, i que preguem per superar-les. Però és més gran el benefici que en rebem que el risc de l’oblit del nostre propi entorn.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.