No he entès mai prou bé la parafernàlia del món judicial. Des de la perspectiva d’un ciutadà normal com jo, que tant sols ha estat citat una vegada a un jutjat com a testimoni, aquest lèxic enrevessat, la infinita paperassa per qualsevol cosa, els vestits estrambòtics que utilitzen els components de la judicatura i, en fi, els immensos edificis amb milers de persones, em semblen una estructura exagerada i massa costosa.
Per això des d’aquesta perspectiva del sentit comú i de la lògica, independentment dels sentiments o de les tendències polítiques de cadascun, causa vergonya aliena llegir documents (en aquest cas anomenats “interlocutòries” ) com el que un tal jutge Llarena ha justificat de manera injustificable l’empresonament dels tretze polítics catalans. Quan cito vergonya aliena, em refereixo a la meva, es clar, perquè em dona la impressió que tots aquests acòlits i els que els hi marquen el pas, no en tenen ni una mica d’aquesta.
El primer que sorprèn és aquesta doble vara de mesurar. Per un costat citacions, compareixences i resolucions respecte del procés català, portades a terme amb una diligència sorprenent si tenim en compte la mitjana de temps que qualsevol jutge dedica a enllestir les causes. Per l’altre, qüestions, com la Gürtel, “lideresas” i Cifuentes, les corrupcions de partits en el poder, el gendre d’un rei, anotacions misterioses citant un tal “M.Rajoy” i centenars d’assumptes més que durant anys resten dormint sota de milers i milers de folis en alguna taula, d’algun despatx, d’algun jutjat. M’imagino que qualsevol membre de la judicatura em donaria explicacions d’aquesta diferencia de velocitat en el procediment, però francament jo no me’l podria creure ja que res d’això s’aguanta per enlloc
Tornant a la “interlocutòria” del tal Llarena, trobem un cúmul de coses incomprensibles i sense el més mínim apropament a la lògica. D’entrada podem llegir que el jutge considera que els tretze catalans processats, van tenir “voluntad de incorporar el uso de la fuerza” i es van servir “del poderío de la masa para que el estado de derecho se rindiera”. Com diu? Voluntat? Des de quan es pot jutjar la voluntat? El primer que cal és determinar com pot saber aquest jutge quina era la voluntat d’aquestes persones. Com ho pot saber? Què potser és Déu? Tots tenim voluntat de fer coses, però això no vol dir que les fem i si no les fem no se’ns pot acusar de res. Es jutgen els fets, no les intencions…de moment, es clar. Els despropòsits continuen quan, més
endavant, referint-se als fets del 20 de setembre indica que es poden comparar con “un supuesto de toma de rehenes con disparos al aire” Ostres tu…! Aquí hem de reconèixer que te raó. Jo , que hi era, vaig escoltar la munió de trets que es van disparar a l’aire i em va semblar incomprensible la gran quantitat de “kaláshnikov” que van aparèixer a mans de la població allà concentrada. Citarem també un altre fragment d’aquest magnífic treball legislatiu que de ben segur marcarà jurisprudència, quan fa referència al risc de que els fets del 1-O “desembocaran en una violència instrumentalitzada para lograr la independència” Si senyor, Llarena. Recordo perfectament les legions de ciutadans agressius i armats que, en perfecta formació envestien amb brutalitat enfollida els policies nacionals que fugien espaordits. No sé, potser estigui equivocat, però a mi em sembla que tot això té més aire de revenja que de justícia, encara que tal vegada jo no tingui la clarividència d’aquests grans personatges capaços de decidir sobre les nostres vides sense que ningú controli les seves.
Podria emplenar un munt de folis sobre aquesta mateixa qüestió, però no tinc espai, ni temps…ni ganes. De totes maneres no voldria acabar sense fer unes cerques al diccionari, per mirar com es tipifica la paraula “rebel·lió”, una de les acusacions més repetides, i al respecte he trobat el següent: “Delicte comés pels que s’alcen en armes contra un govern constituït” Doncs si senyor, segons sembla els diferents arsenals trobats en territori català són impressionants. Una segona paraula de la que he volgut esbrinar el significat ha estat la de “Prevaricació” i el diccionari ens diu que (ho citarem en castellà perquè ens entenguin) : “Prevaricar es, en el caso de un responsable judicial, dictar a sabiendas una sentencia o resolución injusta”. Pues eso mismo Llarena, per si no ho saps.
Deixem-ho aquí. Al cap i a la fi, tal com ja he dit, jo no sóc ningú per posar en dubte la gran capacitat d’aplicar lleis d’aquest “honorable” membre de la judicatura espanyola. La realitat és , però, que aplicar lleis no garanteix la democràcia ni assegura la justícia. Un tal Franco en va fer moltes de lleis i la seva dictadura va marcar el període més sagnant i ferotge contra el poble de la història moderna. Caldria que tots plegats tinguéssim una mica més de memòria.
Ramon Gasch i Pou
Sobre l’autor
Ramon Gasch i Pou (Santa Maria de Palautordera, 1950) és escriptor i enginyer tècnic elèctric. Ha publicat tres manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d’un recull de contes, és autor de les novel.les D’un temps sense esperança (2004) i Núvol negre (2008). Com a membre fundador del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny) ha participat en la publicació de llibres sobre Relats del Montseny. En col.laboració amb Andreu González Castro, va escriure al 2011 Bon cop de falç! (novel·la contextualitzada dins la Guerra dels Segadors, amb l’aliança francocatalana contra Felip IV) que va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel·la histórica, Defensors de la terra al 2013 (dos germans enfrontats en plena revolta de la Sal), La venjança dels almogàvers al 2014 i Llibre de veritats i secrets (2016) (l’obra perduda de Ramon Llull)
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.