JUGAR  AMB  26  MIL.

Jugar cada any amb vint-i-sis mil milions que saps que no son teus és molt fàcil: d’aquí en treus, allà en poses, i si en una d’aquestes reunions que organitzo per a totes les “comunidades autónomas” reconeixem part del daltabaix que pateix una de les meves subordinades, Catalunya, al final de les millores sempre l’acabarem ensarronant, i li deixarem el finançament igual o pitjor que abans.

I es que tenim una eina infal·lible: ens traiem de la mànega algun fons regulador fantasma de compensació territorial, “para la ganaderia vacuna, por municipios dispersos, etc”…. que reconduirà la situació cap allà on es pretén. I al damunt encara volen que anem a aquests aquelarres del tots contra un…

Doncs sí,  és un desequilibri de magnituds còsmiques en el qual essent el 3r. en recursos aportat es passa a ser 14è. a l’hora de rebre finançament. Pagar disset impostos autonòmics mentre a Madrid no en paguen cap i fer  una aportació anual a l’Estat que ratlla l’espoli, no replicada en cap altre país democràtic, no ens allibera d’una altra mancança empobridora: en un de cada tres anys l’estat no inverteix zero a Catalunya  mentre que les execucions anuals del que es pressuposta en alguns territoris i principalment a la megalòpolis sempre sobrepassen el 100%, arribant al 120% 130% i a cops encara més…

És la desgracia de ser nació mil·lenària en un Estat aliè, i que si vols que políticament t’escoltin i vols dialogar, i organitzes unes votacions per mesurar el grau d’emprenyament de la base, et cauen totes les fúries  de l’avern estatal i et condemnen per rebel·lió, sedició, i si cal per terrorisme. Fets que arreu de països democràtic constitueix simplement protestes emparades en els drets de reunió i manifestació.

I si goses reclamar drets bàsics al teu territori com pot ser decidir les infraestructures i l’import de tarifes que no t’escanyin en els teus ports, aeroports i rodalies resulta que ets insolidari, sabent que aquí s’apliquen exagerades amb l’únic objectiu de finançar el dèficit de les similars en altres indrets de l’Estat.

I fins i tot decideixen a Madrid els noms pels  les quals han de ser conegudes al món les nostres instal·lacions. Tant li fa que portis 300 anys finançant l’Estat al que estàs empresonat, que administra malament, dilapida i sovint distreu importants quantitats en corrupcions diverses.

I si demanes un finançament singular per redreçar mínimament l’endarreriment que portem en comparació a altres territoris, som l’esca del pecat i de la dissidència malgrat que anualment generis recursos suficients per fer-ho.

I mentre, la teva població té menys serveis públics, dia sí, dia també, i perds hores i hores esperant trens que no arriben pels crònics retards o per avaries de les que poques vegades t’aclareixen la seva causa.

I al damunt encara t’insisteixen amb consignes com els beneficis de la unitat, la solidaritat, la inclusió al “Gobierno de España”, i d’aconseguir   objectius europeus. Però a casa nostra també ho fem malament ja que a més d’anar separats estem malavinguts, i si tu votes A, jo votaré B !!!.

Josep-Maria CURRIÀ

ANC  Lleida