JORNADA MUNDIAL DELS POBRES.    

S’ha repetit molt una anècdota ocorreguda en el conclave que va triar com a papa el cardenal Jorge M. Bergoglio. Quan semblava que, en el recompte, la majoria dels vots anava a parar a la seva persona, un cardenal brasiler s’hi va acostar i li va dir: “No t’oblidis dels pobres”, recordant-li la intenció i el discerniment dels Apòstols en els primers moments de l’evangelització que pretenien, seguint el mandat de Jesús, portar el missatge a tots els pobles i a totes les persones, sense tenir en compte la seva condició social, amb la preferència pels pobres.

Era, per dir-ho així, un desafiament que el papa Francesc està portant endavant en la seva vida i en el seu ministeri. Ara és, alhora, un programa d’actuació. Sovint apareix en els seus escrits, és una constant en les seves al·locucions i repeteix amb insistència que l’atenció i la cura dels pobres és el camí de l’Església. No es queda només en paraules, pren algunes iniciatives que fan evident aquesta preocupació, com els donatius a les comunitats amb catàstrofes sobtades, els viatges pastorals a nacions amb la societat poc desenvolupada i amb els seus ciutadans en la misèria, la sol·licitud cap als captaires que s’agrupen a la rodalia del Vaticà… I també aquesta Jornada Mundial dels Pobres amb la invitació a tots els catòlics del món perquè reflexionin, resin i es comprometin a estimar els pobres i a procurar erradicar la pobresa. N’és la sisena edició i em sembla que està sent ben acollida per tothom. És el meu desig que també ho sigui en els diferents sectors pastorals i ambients socials de la nostra diòcesi.

La Jornada d’enguany se celebra el diumenge 13 de novembre, i el Papa ens escriu un Missatge per a l’ocasió que ha titulat Jesucrist es va fer pobre per vosaltres (cf. 2Co 8,9). Comença dient que es presenta com una sana interpel·lació per ajudar-nos a reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre tantes pobreses del moment actual en què la sortida de la tempesta de la pandèmia i l’entrada en la guerra d’Ucraïna s’afegeix a les altres guerres regionals.

La insensatesa de la guerra genera molts pobres i la violència afecta els indefensos i els més febles. El Sant Pare fa un breu repàs al passat, amb la destrucció de Jerusalem i la deportació i mort dels seus habitants, l’actitud de Pau davant la resta dels Apòstols en la seva visita a Jerusalem, algunes indicacions i denúncies dels primers teòlegs i pastors de l’Església quan deien que “a ningú li falti el que és necessari” i els successius enfrontaments i guerres al llarg de la història. Elogia la solidaritat que les dificultats han propiciat entre moltes persones i afirma que ara és el moment de no cedir i de renovar la motivació inicial de l’acolliment i l’abraçada. Com a membres de la societat civil, diu, cal mantenir viva la crida als valors de llibertat, responsabilitat, fraternitat i solidaritat. I que com a cristians trobem sempre en la caritat, en la fe i en l’esperança el fonament del nostre ésser i nostre actuar.

Hi ha una frase que val la pena accentuar: “en definitiva, la generositat cap als pobres troba la seva motivació més forta en l’elecció del Fill de Déu, que Ell mateix va voler fer-se pobre”. Això conté una paradoxa, difícil d’acceptar, perquè contrasta amb la lògica humana: hi ha una pobresa que enriqueix. La veritable riquesa no consisteix a acumular tresors sinó en l’amor recíproc que ens fa portar les càrregues els uns dels altres perquè ningú quedi abandonat o exclòs. Continua la reflexió dient que hi ha una pobresa que mata (misèria, explotació, violència, injusta distribució) i una pobresa que allibera: l’amor veritable i gratuït.

Acaba amb un record especial a sant Charles de Foucauld, canonitzat el maig passat.

Us convido a la lectura del Missatge i a la reflexió que el Papa ens proposa.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.