JO SÍ QUE CREC EN LA JOVENTUT 

Vivim en una societat que, massa sovint, posa el focus en els defectes de la joventut. Són molts els comentaris que sentim habitualment: “”són irresponsables “”, “són egocèntrics, apàtics i no tenen valors”, “només viuen connectats a les xarxes socials i desconnectats de la realitat” i “no saben comprometre’s”…  Frases dites, normalment des del  desconeixement  o l’estereotip, carregant als joves amb una injusta etiqueta que no reflecteix la seva veritable realitat.

Quan  les riuades causades per la Dana  a València i  que va assotar altres punts de la península, hem pogut observar , escoltar i descobrir amb orgull, com la joventut s’ha convertit en un motor de solidaritat, esforç, sacrifici,  compromís i col·laboració, qualitats que defineixen a una societat madura i preparada per afrontar qualsevol repte. Vam veure centenars de joves, mobilitzats  de forma desinteressada i altruista, enmig del fang, de  la destrucció i la desesperació; arromangant-se,   per donar suport a les comunitats afectades, repartint menjar, ajudant veïns, rescatant animals, donant consol a qui  ho necessitava  i treballant incansablement per reconstruir, el que l’aigua havia destruït i ho van fer amb les úniques eines que portaven: mans i cor. Joves, que lluny de restar passius, lluitaven, carregats d’energia i coratge sense esperar res a canvi. Una demostració palpable que el compromís social no es mesura per l’edat, sinó per la força de la voluntat i el sentit social.

Un altre exemple, va ser quan la pandèmia fa uns anys va paralitzar el món, sabeu quants  joves  es van oferir com a voluntaris, per portar menjar o ajudar a les persones grans? Els mateixos que sovint se’ls critica per ser “passotes”.

Sí que és cert que els joves tenen noves formes de comunicació i interacció social i que aquestes són mal interpretades, per les generacions anteriors. L’ús constant del mòbil o plataformes com TikTok o Instagram, poden semblar que és una pèrdua de temps. Però és justament a través d’aquestes eines que els joves s’organitzen, es connecten i mobilitzen per causes solidàries, socials i mediambientals.

Els joves han hagut d’aprendre a adaptar-se a un món canviant, amb una capacitat d’innovació i creativitat, que no es pot menystenir. L’emprenedoria juvenil, per exemple, està en auge, amb projectes que prioritzen la sostenibilitat i l’impacte positiu.

És cert que també tenen reptes al davant, com qualsevol generació (canvi climàtic, manca d’accés a l’habitatge, incertesa laboral i econòmica…) però, si som honestos, quants adults poden dir que no tenien els seus propis conflictes a la seva època? Amb la diferència que la joventut d’avui, els reptes són més grans i més complexos, i que malgrat tot, continuen avançant davant d’una  societat, que de vegades sembla més disposada a jutjar que a comprendre.

Com a societat tenim l’obligació d’abandonar el discurs de la crítica fàcil i passar a un altre de confiança. Deixem d’enfocar-nos en el que creiem que “no fan bé” i reconèixer els valors que sí que posen en pràctica diàriament. Hem d’assumir que la joventut no és una etapa per tolerar, sinó un tresor que cal valorar. Els joves d’avui no només són el futur, són també el present, un present ple de llum, valors  i esperances, que sovint passen desapercebudes enmig del soroll de les crítiques.

Per això més que mai, jo sí que  crec en la joventut. Crec en la seva força, en el seu esperit de canvi, en els seus valors, en  la seva capacitat de servei, de treball en equip, d’organització, de sacrifici i una aptitud  per liderar en un futur el món  i  d’ajudar i construir una societat més unida i més justa. Crec fermament que aquesta etapa no és un problema: és una oportunitat. Potser hauríem de creure -hi  tots una mica més.

José Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals (Adscrita a la UdL)