GENT DE PONENT. JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE, jove emprenedor, divulgador social, activista sociocultural (El Mercadal) …

 Sempre s’ha estimat molt la capital de la Noguera, indret on ha estat fins als seus vint-i-vuit anys. La seva estimació per Balaguer l’ha dut a ser una persona rellevant dins del sector de la comunicació i molta gent el segueix a les xarxes socials on té prop de 36.000 seguidors.

Malgrat que ens explica haver passat una mala infància la vida li ha fet un somriure i actualment és l’influencer més destacat de les terres de Ponent. Publicar articles d’opinió en diaris i revistes, des de la seva adolescència. Filantrop i apassionat de la ràdio i de tot el periodisme. Ha col·laborat en una desena de diaris, revistes divulgatives i li encanta la investigació dins del món periodístic. Ara com ara, és alumne del batxillerat nocturn d’adults de l’institut públic Màrius Torres de Lleida.

Sabem que Josep Maria Castells és una persona reconeguda per  lluitar pels seus ideals fins a aconseguir les metes que es fixi. Ha obtingut tots els seus propòsits?

Crec que sí. Soc feliç i tinc una vida molt normalitzada i em prenc el present com un aprenentatge pel futur. Sempre es poden polir aspectes de la vida i rectificar errors perquè això és el que ens fa humans. Els meus principals propòsits afortunadament ja s’han complert tot i que m’agradaria arribar en un destí millor. Soc ambiciós i els límits crec que no existeixen. El meu propòsit a mig termini és reformular EL MERCADAL i trobar una parella estable per formar una gran família.

A què li agradaria dedicar-se tota la vida si hagues si d’escollir una professió?

Sempre m’ha cridat l’atenció el sector de la comunicació i del periodisme i vaig fundar una de les primeres emissores de streaming, Ràdio Connecta. Per mi la meva il·lusió és tornar a posar en marxa la ràdio tot i que ara no tinc temps perquè m’estic formant. Paral·lelament, m’agradaria ser propietari d’un pub o discoteca i desenvolupar tasques de bar i restaurant, un tema que sempre m’ha interessat. També m’agrada la política i la divulgació social.

Fa anys que té aturat EL MERCADAL. Per què?

És una mesura que vam adoptar com a mostra de protesta del poc suport i ajuda que vàrem rebre per part de totes les institucions. No pot ser que un projecte com aquest defalleixi i persistiré fins a aconseguir el meu repte. He invertit molts diners i ara cal que les institucions em vagin al darrere perquè un projecte com aquest no s’ha de deixar escapar.

En un rànquing de persones que vostè admira, qui hi figuraria?

Bill Gates, Marta Polo, Jürgen Klarić, Sergi Domene, Susana Griso, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Josep Aznar, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Àlex, Marta López, Xavier Graset, Montse Roura, Gemma Castell, Elon Musk, José Luis Cordeiro, Xavi Coral, Sergi Domene, Josep Cuní, Cristina Riba, Helena Garcia Melero, Carla Vilaseca, Salvador Illa, Carlos Sobera …

Li agradaria sortir a la portada d’alguna revista del cor o fer de tertulià o presentador a programes de televisió en l’àmbit nacional?

Per mi seria un honor i gran satisfacció poder explicar les meves històries a la premsa del cor, i dur el nom de Balaguer arreu d’Espanya. Tot és possible. Estaria molt content, agraït si alguna revista del cor, magazín o qualsevol mena d’empreses de la comunicació m’obrissin les portes i em fitxessin per parlar d’amor, experiències de la vida i de la filosofia de l’optimisme. Però abans que passi això crec que hauré de tenir parella estable.

Quines aspiracions i projectes de futur té?

Poder estudiar periodisme i ciències polítiques. En l’àmbit personal formar una família i en el treball tenir una estabilitat i ingressos que em permetin fer una vida independent amb la meva parella. En l’àmbit professional vull formar part de projectes periodístics en alguna cadena de televisió o de ràdio de Lleida, i en l’àmbit polític vull ser regidor de La Paeria de Balaguer per potenciar l’optimisme dins de l’ens polític i institucional.

A hores d’ara el meu interès més immediat  és trobar la parella de la meva vida, però també viatjar en altres països, poder viure a Barcelona i passar els estius a Corroncui, un municipi que pertany al Pont de Suert, on el meu pare hi va viure fa molts anys.

https://www.globalleida.org/