Gala pública de concessió dels Premis Literaris de Lleida 2019

Talarn destaca la projecció i la qualitat dels Premis Literaris de Lleida en l’entrega dels guardons del 2019 a Jordi Romeu i Anna Garcia

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha lliurat a Anna Garcia el Màrius Torres de Poesia, mentre que Roure s’ha endut el Josep Vallverdú d’Assaig

L’Auditori Enric Granados ha acollit aquest divendres al vespre la Gala pública de concessió dels Premis Literaris de Lleida 2019, que ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i que ha estat presidida per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. També hi han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i la vicepresidenta de la Diputació i de l’IEI, Estefania Rufach.

Concretament, s’han lliurat el 36è Premi d’assaig Josep Vallverdú, que ha estat per a Jordi Romeu Rovira, i el 24è Premi de poesia Màrius Torres, que ha distingit Anna Garcia Garay, un guardó que ha rebut de mans de Joan Talarn. La vetllada ha estat presentada per l’escriptor i periodista Martí Gironell i ha inclòs una tertúlia pública amb els guardonats i l’espectacle ‘Llach poeta’, interpretat per Joan Berlanga (actor) i Albert Flores (piano).

Joan Talarn ha començat el seu parlament esmentant un aforisme de Joan Fuster (“els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”) per abundar en la causa i l’origen dels llibres, i en el paper que les administracions han de tenir envers la cultura del llibre. En el cas d’aquests premis, ha dit Talarn, “tant la Paeria com la Diputació a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ens conjurem, conjuntament amb Pagès Editors, que és qui edita les obres guanyadores, a enlairar-los, encara més si calia, aquests dos premis, per fer-los referents, per la seva pròpia identitat, dins panorama literari dels Països Catalans”.

Aquest enlairament suposa, segons el president de la Diputació, que tot el món cultural català ja es reconeguin aquests premis “més pel gènere de què tracten que no pas per la marca territorial d’on es convoquen”, i això és així perquè “els premis s’han fet un nom”. Un nom que obliga a tots els implicats en els premis a “promoure cultura de qualitat, moderna i pròpia, cosmopolita, amb voluntat de traduccions per fer-nos veus al món, i, des d’aquestes nostres terres de Lleida, en sintonia amb la resta del domini lingüístic, fer del particular categoria d’universal”.

Talarn, que ha tingut un record per l’avui absent Josep Vallverdú, ha acabat felicitant els guanyadors i fent un agraïment “a la feina rigorosa i exigent, potser de vegades no mai prou reconeguda, dels jurats”.

Per la seva part, la consellera Mariàngela Vilallonga ha felicitat als premiats i també ha volgut tenir un reconeixement pels organitzadors, assegurant que “promouen dos gèneres amb una gran tradició a la nostra cultura: l’assaig i la poesia”. Vilallonga ha definit els premis com “un acte de reconeixement de la força creativa d’un escriptor”, i ha afirmat que són una mostra d’excel·lència. Així, ha assegurat que “la Generalitat de Catalunya està molt orgullosa dels Premis de la Nit Literària de Lleida” i ha reiterat el suport del Govern a l’lhora de correspondre el propòsit de donar sentit social a la literatura.

Durant els parlaments, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo ha assegurat que la cultura és imprescindible per a la identitat d’un país i que la literatura permet entendre millor el món que ens envolta. Així, Pueyo, que va ser guanyador del Premi Vallverdú el 2012, ha instat a incentivar l’escriptura i la lectura.

Pel que fa al Premi Vallverdú, l’obra premiada ha estat ‘Les Arnes de Benedicó’, presentada per Jordi Romeu (Santa Margarida i els Monjos, 1960) amb el pseudònim de Josep Tomàs. Romeu és periodista, editor i llibreter, ha publicat obres com ‘El Calze (València, Editorial 3i4, 2015) i la monografia històrica ‘Cooperació, solidaritat cultural i lleure. Cent anys d’història de la Cumprativa de Llorenç del Penedès 1918-2018’ (Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2018). Ha col·laborat en diversos treballs historiogràfics col·lectius en l’àmbit del Penedès i sobre temàtica vitivinícola. En aquest sentit, és autor del volum ‘Els vins i caves de Catalunya. Les Denominacions d’Origen: història, patrimoni i paisatge’. És col·laborador del suplement Cultura del diari ‘Avui’ i compta amb una àmplia activitat com a divulgador en l’àmbit del cinema i la literatura.

Per la seva part, Anna Garcia (Sabadell-Artés, 1972) ha guanyat el Màrius Torres amb ‘Dietari el buit’, presentat amb el pseudònim de Maggie O’Connell. Garcia es va iniciar en el món literari com a afició en obrir el seu primer blog, Univers privat, l’any 2004. L’any 2006 guanyà el primer premi de poesia Miquel Martí Pol del Principat d’Andorra amb el poemari ‘Desfent camins’; el 2007 quedà finalista en el certamen Gat Literari de Torelló amb el recull de poemes ‘Funambulismes a la corda fluixa de la nit’.

El 2009 guanyà el tercer premi del concurs e-Poemes convocat per ‘La Vanguardia’ amb el poema ‘Beatus Ille’, l’any 2010 quedà entre els set finalistes del IX Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb el recull poètic ‘Tot allò que vaig voler dir-te’. El 2011 guanyà el XVII Premi de Poesia Joan Llacuna d’Igualada amb l’obra ‘Assassins de margarides’. També fou guanyadora de l’onzè Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb ‘Els mots encreuats’.

Ha participat en projectes literaris conjunts de l’Associació de Relataires en Català (ARC), gestiona el Tot Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat des del 2012, és membre del jurat del premi literari Mossèn Narcís Saguer de Vallgorguina, recomana poesia a la publicació digital Weekand Sabadell, escriu articles d’opinió al ‘Diari de Sabadell’ i manté el seu blog (an tavia-na.blogspot.com) des del 2006.

Cal destacar que la Paeria i la Diputació de Lleida, aquesta a través de l’IEI, convoquen aquests premis que organitzen i financen a parts iguals, i que estan dotats, en el cas del Vallverdú, amb 9.000 euros, i en el del Màrius Torres, amb 6.000 euros (Màrius Torres). Enguany, s’havien presentat 86 originals, dels quals 21 corresponien al 36è Premi Vallverdú (tres més que l’any passat) i 65 al 24è Premi Màrius Torres (26 més que en l’edició anterior).

Els noms dels guanyadors s’han anunciat prèviament en una roda de premsa celebrada al migdia Saló Plens de la Paeria i en què hi ha participat la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach.