Fem camí cap a l’eradicació de la tauromàquia a Catalunya.

Escrit per Helena Escoda. Historiadora, antrozoòloga i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

Fem camí cap a l’eradicació de la tauromàquia a Catalunya.

El 9 de maig de l’any 2.017, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la proposta d’iniciativa legislativa popular (ILP) la qual es va presentar amb l’objectiu d’abolir totes les modalitats de correbous que es celebren arreu del territori català. La proposta, presentada per la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous a Catalunya (CAC), havia estat planificada per portar a terme la recollida de signatures durant la tardor de l’any 2.017, però les circumstàncies polítiques convulses i inaudites que van sacsejar el país van propiciar que l’organització de la campanya es veiés completament modificada. Finalment, donades les circumstàncies polítiques excepcionals que encara sacsegen Catalunya, el disseny de la campanya s’ha transformat i ha pres un nou camí, de fet, una drecera: l’abril de l’any 2.018, la CAC va presentar directament una proposició de llei al Parlament amb la mateixa finalitat, ja que aquesta ha esdevingut la millor via política i perquè la societat catalana ha demostrat amb escreix que és conscient que les festes tradicionals amb bous, encara que no impliquin la mort dels animals, són un abús i una forma de maltractament.

L’any 1.988, el Parlament de Catalunya va fer Història en aprovar la primera Llei de Protecció dels Animals de tot l’Estat espanyol. Era la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals i les posteriors Resolucions de 7 de juny de 1.988 i de 12 de maig de 1.989, sobre espectacles i festes tradicionals amb bous, per regular, entre altres qüestions, les festes amb bous sense mort de l’animal. Aquesta llei va significar l’abolició de la mort dels bous en places no fixes i en correbous. El cas més emblemàtic fou el de la vila bagenca de Cardona, que tot i quatre anys de discrepàncies i desobediència, finalment va acatar la Llei de la Generalitat i va erradicar la sort de matar el brau.

L’any 2.008, el poble català va demostrar la seva capacitat de mobilització de forma exemplar i a través de la ILP Prou va aconseguir que el Parlament aprovés la modificació legislativa que va permetre l’abolició de les corrides de toros (aprovada el 28 de Juliol l’any 2.010). Prou! fou la primera ILP de la Història de la democràcia que va prosperar, així i tot, la sentència del Tribunal Constitucional, derivada d’un recurs d’apel·lació presentat pel Partit Popular de Catalunya, va declarar nul·la aquesta llei l’Octubre de l’any 2.016. La notícia va suscitar una gran controvèrsia, però les curses de braus no han tornat a celebrar-se a Catalunya i el Govern de la Generalitat va prendre el compromís de no permetre un pas enrere.

Malgrat l’abolició de les curses de braus i l’abolició de correbous en diferents municipis, la Llei 34/2010 de l’1 d’octubre permet i regula les festes populars tradicionals amb bous. L’article 6.1 del Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril, pel qual s’aprovà el text refós de la Llei de protecció dels animals, prohibeix l’ús d’animals en baralles i espectacles, o en altres activitats, si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, tanmateix si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen. No obstant això, l’article 6.2 del mateix Decret legislatiu 2/2008 exclou d’aquesta prohibició les festes amb toros o bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i localitats on tradicionalment se celebren. Aquesta excepció comporta una incongruència absoluta del text legislatiu i un sector majoritari de la societat catalana és perfectament conscient d’aquest disbarat.

Encara que la majoria de correbous es concentren a unes desenes de municipis de les Terres de l’Ebre, sobretot a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, també hi ha correbous a la Catalunya central (Cardona i Santpedor), al Camp de Tarragona (El Morell i Mont-roig) i a les Comarques Gironines (Vidreres). Això no obstant, altres municipis com Roses, Badalona, Torroella de Montgrí, Olot o Vilanova i la Geltrú han eliminat aquestes pràctiques tot i comptar amb una llarga tradició.

Des de la CAC som conscients que a Catalunya hi ha consens social per a poder abolir totes les festes amb bous, perquè la societat catalana ha demostrat la seva voluntat de progrés per construir un país millor.

Helena Escoda. Historiadora, antrozoòloga i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.