FELICITAT, ON TROBAR-LA?

OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

“La felicitat només ens recorda allò que ens agrada perquè ens fan sentir així” (Dennis Lahore, escriptor). Segons aquesta definició, ser feliç és el record de moments agradables de passat. Això no és felicitat. Els records agradables no fan feliç ningú. La publicitat vent felicitat. Amb imatges suggeridores ens vol fer creure que es trobarà la felicitat fent un creuer pels fiords nòrdics o pel Mediterrani o un viatge a un lloc exòtic llunyà. Es tenen moltes sensacions de felicitat durant el  viatge que se’ns ha promès serà inoblidable. Es torna a casa. Es reuneixen amics i familiars per ensenyar-los fotos i vídeos que enregistren el bé que ens ho hem passat. Els comentem les impressions del viatge. Ignorant, però què és la felicitat. Els sentiments són molt volàtils. 

Jordi Labanda ens mostra una parella asseguts en dues gandules. Un cel blau al fons sense cap núvol que amenacés trencar la felicitat del moment. Ell se la mira a ella. Ella amb un rostre que senyala avorriment té la mirada fixa a l’infinit. La imatge ens mostra una parella que està gaudint d’unes sensacions molt bones. Entre ells hi ha un mur que els separa. Ell es dirigeix a la seva parella amb aquestes paraules. “¿És que mai podem ser feliços alhora? Labanda desmunta la publicitat d’una agencia de viatges que ven les delícies d’un viatge: “com més lluny més junts estem”

J L Martín en una de les seves gracioses vinyetes ens presenta Quico Jubilata escarxofat a la butaca fent petar la xerrada amb el seu amic Ernesto. Quico pensa: “L’Ernesto va ser un destacat executiu de publicitat i ara presumeix de jubilació tranquil·la”. A la segona escena l’Ernesto explica en què consisteix la seva jubilació tranquil·la: “Cada matí una passejada per la platja, una mica de bici, llegir el diari al sol…” .A  la tercera escena l’Ernesto segueix explicant les seves aventures de jubilat: “dinar a casa, migdiada i…”. El Quico interromp la llauna que li dóna el seu amic preguntant-li: “¿No t’avorreixes una mica?” A la última escena l’Ernesto obrint la boca com si fos un forat negre i amb la potència d’un amplificador crida: “¡¡COM UNA OSTRA!!” El Quico mira de reüll el lector com dient-li: “¿I tu què?” “¿Ets com  l’Ernesto, el meu amic?”

Karl Rahmer fa aquesta reflexió: “si els éssers humans no tan sols deixen de creure en Déu, sinó que permeten que la mateixa idea de Déu desaparegui de les seves consciències, ens convertirem en res més que una sèrie de micos fantàsticament intel·ligents la fi dels quals serà una massa horrible per contemplar-los”. Tenim ulls per veure-hi però la ceguesa espiritual que enfosqueix les nostres ànimes no ens deixa veure la realitat del que és l’home sense Déu. ¿Ens veiem com micos fantàsticament intel·ligents com diu Karl Rahmer?

Si considerem que som un producte de l’evolució que fa milions d’anys que treballa, no som res més que un ramat de micos  fantàsticament intel·ligents incapaços d’aixecar els ulls vers el cel que és d’on ens ve el socors que necessitem. Malgrat que són molts els qui creuen que l’ésser humà és producte de l’evolució materialista, la incredulitat no esborra del tot que l’home ha estat creat a imatge i semblança de Déu. Sent en lo profund de l’ànima la necessitat de ser feliç. Com no es considera criatura de Déu busca per camins equivocats la font de la felicitat que anhela.

Jordi Labanda i J L Martín ens mostren amb claredat quin és el resultat de buscar la felicitat només volent satisfer les exigències de la sensualitat. L’ésser humà no és només matèria. També és esperit. La negativa de  voler conrear-lo  és la causa que la felicitat s’escapi del seu abast com el vent i l’aigua s’escolen quan se’ls vol agafar amb la mà.

La Declaració d’Independència dels Estats Units afirma que els ciutadans tenen dret a viure segurs i ser feliços. Les  intencions de la Declaració són bones. L’evidència és que la seguretat i la felicitat dels ciutadans és a anys llum d’haver-los assolit.

A causa de ser descendents d’Adam  som éssers trencats que per la fe en Jesús es reconstrueix la trencadissa. Se’ns dóna un cor nou acompanyat d’una pau interna immensa que no es pot perdre. Havent assolit la pau amb Déu cal que l’ésser humà la conreï dia a dia vivint en conformitat als requisits que li corresponen pel fet de ser fills de Déu per adopció. S’ha iniciat el camí que porta a gaudir plenament la pau de Déu el dia de la resurrecció, que és quan el pecat haurà estat totalment extirpat dels creients en Crist. Fins que aquest dia no arribi els creients estem immersos en el procés de despullar-nos de l’home vell que som en Adam per anar-nos revestint del nou que som en Crist. La plena felicitat no es gaudeix en aquest món tacat pel pecat peró s’hi avança. Jesús mort i ressuscitat és la garantia que així que així serà.

Octavi Pereña i Cortina

Globallleida
Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.