Experts del sector elèctric apunten que la volatilitat del preu de la llum persistirà com a mínim fins a mitjans del 2022

En un debat organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Taula Interprofessional de l’Energia, economistes, enginyers industrials i representants del sector elèctric aborden les causes que poden haver contribuït a situar el mercat majorista de l’energia elèctrica a Espanya en uns nivells molt superiors als valors mitjans dels darrers anys i plantegen algunes propostes per corregir la tendència alcista dels preus.

 Barcelona, 9 de desembre de 2021.- Aquest vespre ha tingut lloc un debat virtual organitzat per la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Taula Interprofessional de l’Energia per parlar de l’augment dels preus de l’energia elèctrica i el paper que hi juga la regulació del mercat marginalista en què s’ha apuntat que la volatilitat dels preus persistirà de ben segur fins a mitjans del 2022.

En primer lloc, l’economista i catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l’IESE Xavier Vives ha recordat que “l’augment dels preus de l’energia elèctrica es deu a l’increment dels drets d’emissió de CO2 i dels preus del gas natural fruit de la recuperació econòmica post crisis, de l’augment de la demanda asiàtica, de circumstàncies climàtiques, de restriccions en el transport de gas liquat i de la mateixa transició energètica”. Vives ha afegit que “la pujada brusca i significativa dels preus de l’energia ha portat a una inflació del 4-6% en les economies avançades”. Segons el catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l’IESE, “a curt termini tindrem inflació i la gran pregunta és qui n’assumirà el cost, però el que és descartable és un escenari estanflacionista ja que no tenim estancament econòmic”. Xavier Vives ha afirmat que “amb una regulació i un disseny del mercat adequats, juntament amb l’ajuda de la innovació i la tecnologia, hauríem d’aconseguir disposar d’energia verda, econòmica i segura”. També ha lamentat que “a Europa s’estigui perdent la oportunitat de poder negociar i comprar conjuntament el gas”.

Seguidament, l’enginyer industrial i expert independent de la Comissió Europea Francesc Bonvehí ha abordat el context del sistema elèctric espanyol. Bonvehí ha recordat que “tenim un sistema elèctric procliu al dèficit tarifari, que el 2020 va ser de 14.294 milions d’euros (acumulat), mentre que la previsió per aquest 2021 és que es situï en 2.000 milions d’euros”. També ha apuntat que “de mitjana a Europa el 35% de la factura de la llum és directament el cost de l’energia, que ara s’ha vist molt afectat pels costos del gas natural, que sembla que no s’estabilitzaran fins ben entrat l’any 2022 i que en qualsevol cas seran més alts que abans de la pandèmia”. En aquest sentit, Francesc Bonvehí ha apuntat que “és molt difícil fer previsions en relació a l’evolució del mercat energètic el 2022 per la persistència del dèficit de tarifa, una gran dependència del gas natural i un cert immobilisme de la Comissió Europea en aquesta qüestió”.

A continuació, l’economista i president de l’associació ‘Economistas frente a la crisis’ Jorge Fabra i l’enginyer industrial i soci responsable d’Energia i Recursos Naturals de KPMG-España Carlos Solé han debatut sobre el mercat marginalista.

En relació al dèficit tarifari, Jorge Fabra l’ha qualificat “d’irrellevant” i ha assegurat que “només és una covardia política dels governs per amagar el preu de l’energia elèctrica”. Per la seva banda, Carlos Solé ha apuntat que “el dèficit tarifari, que en essència és causa d’una decisió política, desapareixerà a partir de 2023-2024 en funció de com sigui el creixement de la demanda i la recuperació econòmica”.

Pel que fa a la possibilitat de modificar el mercat marginalista, Jorge Fabra ha proposat que “s’introdueixin subhastes a llarg termini per estabilitzar els preus” i ha criticat que “el gas natural marqui el funcionament del sistema, el qual s’hauria de replantejar en el seu conjunt”. En canvi, Carlos Solé ha proposat “deixar funcionar el mercat perquè els agents prenguin decisions i s’ajustin en el disseny a les necessitats que vagin sorgint”.

A l’acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) Marta Morera, president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós. Pep Salas ha apuntat que “els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar els nivells de competència”. Marta Morera ha demanat “preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables”. Oriol Xalabarder ha afirmat que “les empreses elèctriques tenim el repte d’acostar el funcionament del sistema al consumidor”. Lluís Pinós ha proposat “introduir als mercats majoristes mercats a llarg termini per frenar la volatilitat”.

La vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Àngels Fitó ha donat la benvinguda a l’acte, moderat per la presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del CEC Ana Garcia.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.800 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia i l’empresa. Mitjançant l’organització d’activitats i prestació de serveis, es configura com un centre de formació i actualització professional i com un fòrum d’opinió obert a la societat en general. www.coleconomistes.cat

[adrotate banner=»24