ERC demana que la futura biblioteca municipal de Torrefarrera porti el nom de “Ramona Siurana iTomàs»

ERC Torrefarrera ha presentat una moció en la qual demana que la futura biblioteca municipal porti el nom de “Ramona Siurana i Tomàs”. Els republicans consideren que aquest equipament hauria de portar nom de dona i demanen al Ple de l’ajuntament que sigui el de  torrefarrerina Ramona Siurana. Helena Martínez, portaveu del grup republicà a l’ajuntament afirma que Siurana és tot un emblema de la repressió franquista al municipi i creu que seria una bonica manera de retre homenatge a les dones represaliades i combatents durant i després de la guerra civil.

En la mateixa moció els republicans també han demanat que en l’esmentat equipament s’habiliti un espai de record i homenatge a les víctimes represaliades i exiliades pel feixisme i que quan les obres de la biblioteca hagin finalitzat es realitzi un acte públic commemoratiu d’aquest nomenament que serveixi per homenatjar a totes les víctimes de la guerra.

Martínez explica que malauradament moltes persones arreu van haver de patir les represàlies del feixisme, algunes amb la cruesa de les execucions i d’altres amb l’exili, especialment les dones, que han estat històricament relegades i silenciades per la història “Amb aquesta proposta de nomenament es pretén donar aquesta visibilitat al seu paper actiu com a combatents durant i després de la guerra i la seva lluita contra el franquisme i a favor de la llibertat i la democràcia. Recuperar la seva memòria, dignificar les seves històries i sobretot, donar-les a conèixer a les generacions futures”, diu la regidora republicana.

La moció serà debatuda el proper Ple de l’ajuntament.

Ramona Siurana i Tomàs

Ramona Siurana i Tomàs va nèixer a Torrefarrera el 29 d’agost de 1910. Els seus pares eren mestres a Alguaire on es traslladà de jove. A Alguaire va conèixer qui seria el seu marit, Fermí Palau, mestre i escriptor que dóna nom a un dels carrers del nostre poble.

A causa de les seves conviccions polítiques, l’any 1939, va veure’s obligada a exiliar-se a França, on hi va viure durant vint anys, amb el seu marit i el seu fill.

L’any 1959 va tornar a Catalunya on uns anys després morí el seu marit, Fermí Palau. Els seus familiars la recorden com una dona lluitadora, de fortes conviccions i a qui li apassionava escriure. Va publicar alguna narració en la seva joventut.

A partir de la seva tornada de l’exili, passava els estius a Torrefarrera i els hiverns a Nantes, on el seu fill treballava de professor a la Universitat. Havia visitat els alumnes de l’escola “La Creu” per explicar les seves vivències durant la guerra. Va morí l’1 de juny de 2011, a l’edat de 100 anys, havent rebut en l’any anterior la Medalla Centenària de la Generalitat.