ENTREVISTA. SIS PREGUNTES  A ÒSCAR BALSELLS, GESTOR DEL SINDICAT DE TARRÉS

 Per Robert Moncasi i Puig

Òscar Balsells va encaminar la seva formació acadèmica cap al món del Turisme, de l’Hostaleria, del Màrqueting. Sectors tots ells, incloent-hi, més tard el d’àmbit esportiu, de les curses de muntanya, on ha desenvolupat la seva activitat professional.

Fou Cofundador de ruta senderista Carros de Foc. Creador de les rutes cicloturista Pedals de Foc, de la xarxa Pedals del Món de les marques Bike&Run (Associació de Càmpings de Lleida. i de Camins de Pedra, marca turística del municipi de Tarrés

En el seu currículum també hi figura haver aconseguit resultats destacats en l’àmbit esportiu especialment en
triatlons d’hivern, esquí amb rodes, curses i maratons de muntanya. Rècord d’Espanya Kilòmetre Vertical. Així com ser guardonat amb el Premi Nacional de Turisme de la Generalitat de Catalunya per Pedals de Foc (2010).

 Actualment, està al capdavant del projecte «Model del Sindicat de Tarrés». Al llarg d’aquests darrers mesos ha fet una Intensa activitat com a conferenciant, a petits pobles, per explicar el model del Sindicat de Tarrés.

* A qui no coneix EL SINDICAT DE TARRÉS, què els diria vostè que és?
És un petit complex turístic amb bar, restaurant, botiga, apartaments i una sala multifuncional situat en aquest poble de les Garrigues.

Nosaltres hem afegit una sala de jocs, biblioteca i merceria, tot plegat en un espai que pretenem que sigui còmode, natural, humanitzat, amb un tracte proper i unes propostes que puguin seduir a un gran segment de persones. Una de les nostres finalitats és que els clients entrin a casa seva.

* La raó de ser del SINDICAT DE TARRÉS, en què se sustenta?
L’actual Sindicat es va obrir ara fa uns quinze anys i per diverses raons, mai ha funcionat. Contínuament estem llegint a la premsa que els micropobles ajuden els interessats a mantenir aquests establiments oberts, siguin casals, botigues, etc. Fins i tot els hi donen diners i paguen totes les despeses. En aquest cas, Tarrés va licitar el Sindicat per 1 € i fent-se càrrec del 75% del cost de l’energia. En un principi sembla molt llaminer, però l’històric no ajudava. Cal tenir present que a Tarrés hi viuen unes 80 persones durant tot l’any i als voltants no hi ha gaire massa crítica. En definitiva: a més de correspondre a la responsabilitat donada, per fer-lo viable cal anar a buscar clients a fora, mantenint uns valors perquè la gent del poble se’l senti seu. Per tant, no deixa de ser un repte professional gens fàcil i el meu objectiu és que un cop acabada la concessió, el maig del 2026, el Sindicat sigui autosuficient i l’Ajuntament no hagi de fer cap despesa en aquest sentit. Estic treballant per a mi, ja que soc jo qui corre el risc, però també treballo com si l’Ajuntament fos un client meu, amb el que el poble, en un futur, també se’n podrà beneficiar, com dic, per correspondre a la confiança donada.

* De diferenciador d’altres entitats del sector, EL SINDICAT DE TARRÉS, que aporta?
De fet, estic fent el que aconsellaria a un client meu que fes. Jo tinc una consultoria especialitzada en la millora de serveis, gestió d’empreses, projectes turístics, etc. Ara la diferència rau que soc jo el que m’hi jugo el patrimoni. Estic desenvolupant el Pla i les accions del projecte que vaig presentar a la licitació ara fa un any i mig, modulant-les en funció d’unes variables que van apareixent al llarg d’aquest camí, però l’estratègia és l’establerta. Aquest pla està basat en una sèrie d’eixos que estan connectats entre si:
a) Eix elements ambientals
b) Eix cultural
c) Eix patrimonial
d) Eix turístic-esportiu
e) Eix gastronòmic
f) Eix allotjament.

Els quatre primers són eixos generadors i els dos últims són generadors-receptors. Per dir-ho d’una altra manera i com a exemple que tothom entendrà: els usuaris no paguen un forfet per fer BTT a l’Espai Ciclisme que hem creat, però sí que pot generar clients que esmorzin, dinin o dormin. Alguns d’aquests eixos generadors, si fem un compte d’explotació per separat, són deficitaris, però ajuden al posicionament i a mantenir viva la marca, a més de reforçar la identitat.

Com a exemple, ara fa uns mesos hi havia gent del poble que em preguntava per què hem creat un Centre de Senderisme i un Espai Ciclisme, amb rutes senyalitzades, ja que els camins ja hi eren. Jo els responia amb ironia: «Creus que m’hauria gastat 2.000 € en senyals i emprat 84 hores del meu temps per a no res?». Hem donat resposta a tots els segments de públic, els que volen fer una passejada d’una horeta amb la família fins als corredors de muntanya o bicicleta, en totes les seves modalitats, més exigents, tot plegat amb el disseny dels circuits atenent criteris tècnics i patrimonials. Ara Tarrés ofereix una destinació turístic-esportiva on altres destinacions s’emmirallen i envegen de manera sana, ja que pot tancar el cercle econòmic i de serveis, uns recursos que es queden al poble. Procurem que tot el que fem tingui una finalitat i un receptor que ho necessiti, intentant arribar al detall. Avui en dia, on les destinacions s’hi han «integralitzat», cal apostar per la complementarietat i la transversalitat. És el que avui en dia es diu «treball en xarxa».

També li hem d’afegir una orientació contundent al client i als processos: sempre hi ha una oportunitat per a la millora. La meva màxima és «produir el millor producte o servei al menor cost possible, sempre que el client ho necessiti». Aquesta frase diu molt de nosaltres i de la nostra manera de ser i de fer i recomano llegir-la més d’un cop detingudament, perquè pot donar lloc a confusió, ja que la primera llegida pot donar a entendre que treballem amb propostes d’un baix grau de qualitat i és tot el contrari. Té molt a veure amb l’exigència, els ingressos, els marges, els costos i els clients. En resum, una orientació basada en la diferenciació, la flexibilitat, la transparència i l’oportunitat, tot plegat acompanyat d’una bona comunicació, la qual considerem determinant.

* Pel que fa a serveis, EL SINDICAT DE TARRÉS, que ofereix?
Si parlem de gastronomia, hem de parlar del Bufet Garriguenc. És el cor del Sindicat i on en els darrers mesos hem posat gran part dels esforços perquè sigui una sorpresa per als nostres clients. Són molts bufets dins d’un gran bufet, ja que tenim bufet d’olis (uns 15), bufet de formatges (uns 20), bufet d’embotits (uns 10), bufet d’amanides, bufet de postres… i naturalment, la carn d’olla i canelons. Tot és casolà. A més, oferim plats en funció de la temporada com carxofes; també, creps, plats vegans, els dissabtes arròs a la cassola, els diumenges fideuada i els festius, arròs negre.

Per un altre costat, aquest estiu hem començat a cuinar davant del client fent un plat de reconegut prestigi internacional com és el filet de vedella Strogonoff. Per a molts clients és una sorpresa, no s’ho esperen. Tot això mantenint la filosofia d’intentar comprar a proveïdors els més propers possibles. Nosaltres no tenim ni vins de Rioja, ni Somontanos, ni Riberas… només Costers del Segre. La carn la comprem a l’escorxador de les Borges, el vermut del territori i de vegades, enciams i verdures d’alguns pobles de les Garrigues que ens duen fins i tot els nostres amics i col·laboradors. En definitiva, al Sindicat es troba la cuina de tota la vida, feta amb molt d’amor.

Si parlem de l’allotjament, ara fa un any vam començar a treballar amb tècniques com el Yield i el Revenue Management (incrementar el percentatge d’ocupació i els ingressos). De fet, hem augmentat el REVPAR (ingrés per habitació / apartament disponible) en un 14% respecte a l’any passat. Això és una gran notícia per assolir l’objectiu primari. La creació de la marca Camins de Pedra / Tarrés està ajudant molt i comença a ser coneguda en els àmbits turístics. En aquest cas, no només el Sindicat en gaudirà, sinó també, si volen, la resta d’allotjaments de la població.

Per finalitzar aquest punt, abans hem parlat de l’eix cultural i cal dir que l’edifici disposa d’una sala multifuncional on proposem exposicions, conferències, concerts… Tarrés té una gran oportunitat com a poble pròxim a nuclis més grans, amb indústries que s’estan creant i que necessitaran molts llocs de treball; per tant, i per captar població fixa d’un col·lectiu desitjat, la cultura i els serveis en són inherents. Com deia aquell, «de obligado cumplimiento». Ara bé, al nostre entendre caldria cuidar les noves construccions que s’estan fent, seguint un únic patró. Si no es compleixen aquests tres requisits, es corre el perill de perdre l’essència, amb el que ja no seria la primera opció per a tots aquells que buscaran lloc on viure.

* Per motivar, per incentivar a potencials usuaris, a gaudir del SINDICAT DE TARRÉS, què diria?
Doncs que el Sindicat està obert a tots aquells que vulguin entrar a casa seva. Procurem que el tracte sigui molt proper. Així ho fem amb els clients del Bufet Garriguenc, on acompanyem i expliquem taula per taula en què consisteix o amb aquells que volen fer una ruta, tant en bicicleta com caminant, aconsellant quina és la més adient pel seu nivell físic.

Per un altre costat, el Sindicat s’està agafant com a model per a altres micropobles. A la primavera ens van convidar a donar unes conferències on explicàvem tot el que estem fent i com. Això, quan encara no feia un any que hi érem, ha estat un gran motiu de satisfacció, no només per a nosaltres sinó també per a la població de Tarrés. Ara bé, no es tracta de copiar-pegar, ja que cada territori té les seves fortaleses i les seves debilitats. Donàvem unes claus genèriques, entrant al detall en alguns aspectes, fins i tot, amb dades econòmiques per orientar, al nostre entendre, cap a on han d’anar els esforços dels ajuntaments. El camí no és fàcil, ja que hi ha obstacles pel camí, molt de sacrifici i moltes hores, acompanyats d’un coneixement que costa molts diners adquirir-lo. Avui en dia està tot inventat i se saben les causes que per exemple provoquen el despoblament i, per tant, les seves solucions o almenys, com minimitzar-lo. Ens agrada i ens motiva ajudar a les persones que estan preocupades pel futur del seu poble, sempre amb una mirada estratègica. Les decisions que es prenen avui poden tenir conseqüències al cap d’uns anys.

* Quant a projectes quins contemplen?
Ara fa uns mesos vam presentar a l’Ajuntament un projecte per fer accessible a minusvàlids i a deficients visuals la visita a unes cabanes de volta i a uns forns de calç als Plans de Tarrés. Estem esperant el pressupost de l’arquitecte municipal i l’Ajuntament el presentarà a la Diputació, la qual ja n’està assabentada. Si s’aconseguís, Tarrés i les Garrigues jugarien la «Champions», ja que seria una proposta única. Seria posar les Garrigues al lloc que li correspon si parlem de patrimoni. Això, en un futur i ben estructurat, tindria com a conseqüència fixar població al territori.

Per un altre costat, tenim previst, juntament amb l’Ajuntament de Vinaixa, crear uns circuits d’orientació. A Catalunya està tenint molta volada i no deixa de ser una oportunitat perquè els practicants coneguin el nostre territori i de pas, que passin uns dies entre nosaltres.

També estem preparant una cursa que serà especial. L’estem acabant de polir i esperem fer-la pública en unes setmanes.

* Segons estudis d’opinió recents, EL SINDICAT DE TARRÉS, figura entre les entitats millors valorades del ram per aconseguir tal grau de reconeixement, tal grau de notorietat. Vostè a què ho atribueix?
Doncs a la suma de molts factors, la majoria detallats en els anteriors punts. També insisteixo en la comunicació. En el nostre cas, la periodista Sílvia Solano fa una gran feina. Sap quina és la filosofia del Sindicat i de vegades m’ajuda a veure més clar. Jo no soc l’expert, ella sí. Ara mateix ja estem treballant la comunicació de cara al futur, fins i tot pensant en l’estiu que ve.

També té gran part de responsabilitat el meu equip, ja que han entès que l’orientació al client és clau per diferenciar-se de la resta. Aquest negoci té moltes variables imprevistes que poden influir en el resultat final de l’experiència del client i ells han après a gestionar les negatives, donant-los respostes positives, amb transparència i actuant tal com són: persones nobles. A la vegada, el poble i la seva gent també ajuden, són el complement necessari. Potser en un altre poble no seria el mateix.

Al final es tracta de saber on es vol arribar i que les accions siguin conseqüents amb aquesta meta.