Entrevista a Martí Gironell, periodista i escriptor

” 
Gràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018.Com li arriba a les mans la història de Jean Leon?
Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors. Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar qui hi havia darrera d’aquell nom. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles, on havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Vaig preguntar si algú altre estava interessat amb aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la seva vida.Com ha estat el procés de documentació?
A part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, i biografies de totes aquestes estrelles; van ser molt importants les converses amb l’Ana, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint aquí; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari.I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell?
Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici. La força d’un destí explica  la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat, malgrat és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encomanar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè, malgrat venir d’una família de perdedors, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortir-se’n.L’èxit també demana sacrificis. Quina és la part fosca de Jean Leon?
La Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història. Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades mirem enrere per veure aquell peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals com és la família.

A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat?
Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història. En aquesta novel·la no destaco què és històric i què no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood.

…i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull.
Rebre el Premi Ramon Llull és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció impagable que suposa per a la novel·la. Des del 2017, amb El pont dels jueus, he reconegut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I, ara, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors. Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra.

Ara ja et sents més escriptor que periodista?
Sóc les dues coses. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria. Ser escriptor és un ofici, vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar i compartir sensacions, històries i coneixement. He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans.

Aquest llibre serà traduït a diversos idiomes. Et preocupa l’afectació que la situació política a Catalunya pot tenir a la cultura catalana i concretament al sector del llibre?
No hem de deixar que la situació política actual afecti a la cultura ni a la seva projecció. Però no podem obviar que vivim unes circumstàncies que no són normals i que molts projectes culturals han quedat estroncats pel 155. Per tant, hem d’empènyer perquè puguem normalitzar la situació com més aviat millor i intentar que no se’n ressenti la cultura. Cal tornar a la normalitat, sense oblidar que hi ha gent a la presó tancada injustament i persones exiliades. I espero que aquesta tornada a la normalitat no sigui passant altre cop per les urnes perquè és un cansament que no crec que la ciutadania pugui suportar i que no ens mereixem.