Ens toca competir 

Tal com diuen els Manel a la seva cançó Els entusiasmats, inclosa al seu àlbum Per la bona gent (2019), “l’enemic estiueja a primera línia de la costa”. Hem de ser valentes i dir-ho: els responsables dels rebrots de la pandèmia de covid-19 d’aquest juliol a Lleida i al Baix Segre -com passa en la resta de brots que han aparegut en diferents punts del país- no són ni els treballadors i treballadores de la campanya de la fruita, ni els que es guanyen el sou a les empreses agroalimentàries, ni el jovent, ni les persones migrades que dormien al carrer al Centre Històric, ni les que s’estan al pavelló 3 de Fira de Lleida. Hem de ser més valentes, anar més enllà de la lectura que criminalitza els de baix, i apuntar als de dalt, els autèntics responsables d’aquesta situació que ens ha tornat a trasbalsar en ple estiu i que encara condicionarà durant força temps la forma com ens hem de comportar en la nostra vida diària amb l’objectiu d’aplanar la corba de contagis i contenir l’expansió de la malaltia. 

La situació després d’un juliol de confinament en un o en un altre grau ha obert la porta a un panorama dur i complex per a moltes persones, conciutadanes nostres, que es veuen especialment afectades en àmbits tan sensibles com són la subsistència, la salut i les mínimes condicions d’una vida digna. En especial hem d’acompanyar i ajudar a sortir endavant a aquells que han emmalaltit o que han perdut algun ésser estimat. Per això hem de reivindicar i fins i tot exigir que es posin tots els recursos humans i sobretot econòmics que facin falta al servei del nostre sistema públic de Salut. Però també assistim amb dolor i preocupació a la situació de moltes empreses, autònoms i treballadors, que viuen el perill imminent de quedar-se sense els ingressos de què depenen les seves famílies, agreujada per la inestabilitat de l’“ara obre, ara tanca” d’aquestes últimes setmanes. És a totes aquestes persones que estan patint especialment els efectes d’aquesta pandèmia, siguin aturades, pensionistes, infants, autònomes, empresàries o treballadores a qui devem la màxima atenció i diligència en aquests moments tan difícils. 

Encara s’han de fer efectives totes les mesures de caràcter sanitari necessàries per al control efectiu dels brots i per garantir una resposta hospitalària i de seguiment adequada. Un sistema sanitari fort ens ha de permetre flexibilitzar les mesures restrictives que pateix  la ciutadania i que compromet la viabilitat de sectors clau de la nostra societat, com són el comerç i l’hostaleria, entre molts altres àmbits del nostre teixit econòmic. Toca posar en marxa la reactivació de Lleida, també en els terrenys de la cultura, l’esport i l’esbarjo, activitats essencials per al desenvolupament d’una vida saludable, i que han treballat fort en la cerca de mesures per poder adaptar-se a la “nova normalitat”. Els hem de facilitar que puguin desenvolupar les seves activitats amb garanties i com més aviat millor. 

Caldrà revisar l’estratègia per poder mantenir l’activitat del màxim de sectors possibles, urgeix oferir facilitats a les empreses ampliant els terminis dels ERTO, s’ha d’ampliar l’abast dels ajuts directes a famílies i a sectors productius especialment damnificats. Caldrà ampliar prestacions bàsiques com la renda garantida de ciutadania o la renda mínima d’inserció, complementant-les amb altres prestacions. Haurem de garantir la seguretat de les persones més vulnerables que s’acullin a la Llei de Pobresa Energètica, dotar de més recursos als Serveis Socials municipals i donar més suport a les entitats del Tercer Sector, que estan treballant més enllà dels seus límits. 

La situació és urgent. És ara i aquí. El virus no fa vacances, i les mesures que s’han d’emprendre ja arriben tard. Hem d’exigir compromís i accions concretes i immediates al Govern de Catalunya i al de l’Estat, comprometent-nos a deixar els partidismes de banda i a defensar de forma conjunta els interessos de la ciutat i la vida. Citant de nou els Manel, ara amb el tema Jo competeixo (2016), “quan la derrota és tan clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo, competeixo”. Ens toca competir.  

 Elena Ferre, portaveu del Comú de Lleida a la Paeria