“EN L’ÀMBIT DE LA PROTEÏNA ALTERNATIVA FALTA LA GENERACIÓ DE MATÈRIES PRIMERES I EL PROCESSAT” 

“A Catalunya hi ha molta innovació tecnològica en l’àmbit de la proteïna alternativa, però dins de la cadena de valor ens falta la generació de matèries primeres i les etapes intermèdies de processat”, segons ha explicat Víctor Falguera, coordinador del Congrés BIT, en el decurs de la primera jornada d’aquesta trobada professional celebrada a La Llotja de Lleida. Falguera ha asseverat que falten cultius específics per a aquests refinaments, i això implica “plantejar-se la transformació de la producció primària i alhora estimular als compradors perquè promoguin aquesta producció primària amb bons preus i quantitats suficients”.

Entre els possibles cultius alternatius, a més de les ja clàssiques lleguminoses, hi ha la soja, el pèsol, el blat, el blat de moro o fins i tot el cànem, que tecnològicament és més complicat però que “és una alternativa que estem començant a avaluar”. “Si muntem una fàbrica de processat, però tenim que importar la matèria primera, estem perdent oportunitats molt clares”, ha fiirmat. 

Joan Martí, director de la Unitat d’Estratègia Empresarial d’ACCIÓ, ha incidit en que les empreses catalanes que operen avui en Catalunya en aquest sector han d’entomar el repte de la reconversió per aprofitar les oportunitat que ofereixen els mercats de la proteïna alternativa. Martí ha explicat que la Generalitat té línies d’ajut directe a fons perdut per contribuir a aquesta conversió de fins a 90.000 euros per empresa. 

El la taula sobre “Mercats de carboni: perspectives, metodologies i estàndards per a la quantificació”, Leo Bejarano, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, ha explicat els tres tipus de crèdit de carboni que existeixen: el forestal (que promou la gestió forestal: replantació d’arbres, la recuperació de la biodiversitat, etc.), l’agrícola (relatiu a la fixació del carboni al sòl cultivat) i el de carboni blau (a través dels ecosistemes marins com la posidònia). Els crèdits de carboni són una unitat que representa una tona de CO2 absorbida o evitada a l’atmosfera. Són generats per diferents tipus de projectes sostenibles que absorbeixen carboni o eviten l’emissió a l’atmosfera.

Mireia Boya, directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha explicat que a Catalunya aquests estratègia “s’està desenvolupant des de diferents empreses privades, alhora que el Govern de la Generalitat treballa per establir una crèdits climàtics públics que veuran la llum aviat a fi de tenir un mercat propi de crèdits de carboni”. Actualment, la part més avançada és la dels crèdits de carboni forestals, i s’està treballant amb diverses universitats per posar en marxa el crèdits de carboni agraris.

La segona edició del Congrés BIT té lloc a la Llotja de Lleida el 28 i 29 de setembre en el marc de la Fira de Sant Miquel, i enguany centra els seus continguts en els àmbits de la proteïna alternativa i les noves vies de valorització forestal a través d’una dotzena de sessions plenàries i sessions paral·leles que tindran lloc a La Llotja de Lleida. 

Paral·lelament a l’activitat de La Llotja, el BIT Expo, ubicat al Pavelló 4 de Fira de Lleida i que, com a novetat, integra també l’Àrea 5G Ponent, compta amb un programa propi de ponències i activitats sobre bioeconomia, innovació i tecnologia

 El Congrés, certamen de referència en el sector de la Bioeconomia, la Innovació i la Tecnologia de Catalunya, inclou també una zona expositiva, al Pavelló 4 de Fira de Lleida, amb diverses empreses del món de la bioeconomia. La iniciativa està organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Fira de Lleida i l’EFI-Bioregions.