En 4 anys 500.000, 1.500.000…

Passat el quart any, pel cap baix s’han produït 500.000 morts, 1.500.000 de ferits i milions  de damnificats a més de milers i milers d’edificis, habitatges, equipaments públics i instal·lacions energètiques destruïdes a causa de la guerra que Rússia va declarar a Ucraïna. I l’agressió continua perquè els poderosos ho volen tot. Pensem que sota l’aparença de democràcies, els guanyadors, o no, sovint resulten ser autòcrates, dictadors o dèspotes que no en tenen mai prou i per aconseguir-ho a cops utilitzen la seva població com a carn de canó per acaparar més territoris, minerals, petroli… I en aparença els comicis convencen majories d’electors que a voltes se’n penedeixen quan ja no hi són a temps, i si hi ha manifestacions contràries alguns països les reprimeixen amb milers i milers de morts, com en el cas de la república teocràtica de l’Iran. I en el panorama mundial les agressions i il·legalitats  s’incrementen per incompliment de lleis i organismes internacionals com el dret internacional o les Nacions Unides, creades per enraonar i resoldre conflictes si bé els cinc membres permanents del Consell de Seguretat les tenen lligades de mans i peus.

Davant d’aquest desgavell de violències, crims de guerra i genocidis diversos, els fabricants d’armes recomanen duplicar els pressupostos estatals per comprar-ne més mentre la població s’empobreix, és precaritza la supervivència, i és redueixen els recursos destinats a ensenyament i sanitat.

A més es dóna el cas que alguns països no entenen el funcionament d’altres estats o conglomerats de nacions com la Unió Europea, a la que no se li atorga cap credibilitat que el seu sistema tingui un funcionament viable, i en aquest cas no parlo només de Trump, el mateix Obama tampoc ho entenia.  I ens trobem en altres situacions de conflictes no resolts o tancats a precari a causa de derrotes militars que posteriorment rebroten i es perpetuen. 

En aquest panorama em pregunto si som prou racionals alhora de resoldre conflictes. Cal arribar a l’extrem de provocar o ser víctimes d’actituds bel·ligerants, hostils i de guerra? Rumiem amb prou profunditat els resultats previsibles en que ens conduirà alguna de les possibles solucions que triem? Aprofundim amb generositat i humanisme les discrepàncies que diàriament produeix la vida en societat tant a nivell personal, professional, associatiu, polític i de diàleg i enteniment entre nacions? També em pregunto, quin estadi d’evolució antropològica hem assolit fins ara les persones i quant ens falta per esdevenir veritables éssers humans? Posem en pràctica tots els mecanismes possibles per accelerar processos d’equilibri i respecte amb la resta d’ésser vius i en harmonia i capteniment pel medi ambient alhora que revertim la profunda contaminació de rius, boscos, grans superfícies marítimes i atmosfèriques?

També crec que ens cal a tots més actituds positives, solidàries, cíviques i sobretot pacífiques.

Josep M. CURRIÀ

A.N.C. Lleida