Els economistes catalans, preocupats perquè la recuperació de l’economia pugui veure’s frenada per la crisi de subministraments, l’augment dels costos energètics i el repunt de la inflació

L’índex de confiança dels economistes que recull l’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor 2021 del Col·legi d’Economistes de Catalunya es continua recuperant de forma significativa, assolint un 4,88 per a l’economia catalana i un 4,93 per a l’espanyola. Tot i així, els economistes catalans situen en un 6,7 (en una escala del 0 al 10) la preocupació sobre una possible frenada en la reactivació prevista per a l’economia catalana.

 L’enquesta detecta una clara divisió d’opinions entre els economistes sobre si el repunt actual de la inflació és de caire conjuntural, cosa que creu el 48,2%, o si té components estructurals, cosa que pensen el 46,9%.

 Els economistes enquestats consideren que el problema generat per l’extraordinària pujada del preu de l’electricitat s’hauria d’abordar principalment a través d’una reforma a nivell europeu del funcionament d’aquest mercat i de compres conjuntes de gas, d’una modificació dels sistema de subhastes d’electricitat i de l’eliminació dels components aliens a la producció i distribució de l’energia elèctrica de la factura de la llum.

 A Lleida s’ha demanat un balanç de la influència de l’aeroport d’Alguaire en el desenvolupament econòmic i la dinamització del territori en els seus primers 10 d’existència. El 63,0% creu que ha estat nul, un 7,4% negatiu i un 9,3% molt negatiu, mentre que un 16,7% opina que ha estat positiu i un 1,9% molt positiu. 

 Un 34,0% dels economistes preveu que l’Índex Eurostoxx se situï entre els 4.000 i 4.500 punts a finals del 2022, mentre un percentatge similar (33,7%) creu que superarà la barrera dels 4.500 punts. També apunten una millora relativa el 2022 respecte al 2021 pel que fa al comportament de l’IBEX 35 en relació amb el de l’EuroStoxx 50.

Barcelona, 14 de desembre de 2021.- El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Carles Puig de Travy i el responsable tècnic de l’Enquesta de Situació Econòmica del CEC Xavier Segura han presentat aquest matí en roda de premsa les principals conclusions de l’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor de 2021 realitzada entre el 2 i el 26 de novembre de 2021 i a la qual han donat resposta 1,167 economistes. L’Enquesta de Situació Econòmica del CEC es fa des de la tardor de l’any 2001 en tres moments: a la primavera, a la tardor i a l’hivern.

Un dels elements que es té sempre en compte a l’Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya és la valoració de la situació de l’economia. El 65,4% creu que l’economia catalana està ara millor que fa un any; un 16,8% pensa que està igual i un 16,5% opina que està pitjor.

La percepció clarament majoritària sobre la millora de l’economia catalana en els darrers 12 mesos respon a la recuperació que s’observa en l’activitat econòmica del país i a la millora general de la situació sanitària gràcies a l’extensió de la vacunació contra la Covid-19, malgrat la pandèmia no hagi pogut encara estar totalment superada. Aquests resultats són molt millors que els que es van produir a l’enquesta de la primavera, quan el percentatge d’enquestats que pensaven que la situació de l’economia catalana era millor que 12 mesos abans era molt inferior (42,4%) i el dels que creien que era pitjor era força més elevat (35,3%).

A més, l’índex de Confiança dels Economistes que sintetitza el sentiment dels col·legiats davant de la situació econòmica general tenint present tots els factors que hi incideixen es recupera de forma significativa, assolint un nivell de 4,88 per a l’economia catalana i de 4,93 per a l’economia espanyola. La previsió és que l’índex continuï millorant i se situï en 4,97 a final d’enguany per a l’economia catalana i en 5,02 per a l’economia espanyola, apropant-se cada vegada més als nivells prepandèmia.

La identificació per part dels economistes catalans dels principals problemes que afecten l’economia catalana ha experimentat un canvi molt significatiu des de la darrera enquesta, feta la primavera d’enguany. Així, ara apareix com el principal problema el del preu de l’electricitat, assenyalat com un dels tres principals problemes pel 37,6% dels enquestats, quan a l’enquesta de la primavera només ho va ser pel 4,4% ocupant l’11è lloc en el rànquing de problemes. En el segon lloc ara apareix el dèficit fiscal, assenyalat pel 34,5% dels enquestats, mentre a l’enquesta de primavera va ser assenyalat pel 36,2% com un dels tres problemes principals, tot i que aleshores ocupava el quart lloc en el rànquing de problemes, darrera l’impacte de la Covid-19 (que era el primer i ara és el cinquè), la situació política (que era el segon i ara és el quart) i l’atur (que era el tercer i ara apareix com el desè). Finalment, el tercer problema que ara apareix com a més greu és el de la crisi en la cadena de subministraments, assenyalat pel 30,6% dels enquestats (quan la primavera passada no apareixia a la llista).

D’alta banda, en una escala de 0 a 10, els economistes enquestats situen en 6,7 la preocupació sobre que la reactivació prevista per a l’economia catalana pugui veure’s frenada per l’amenaça a nivell global de la conjunció de la crisi de subministraments, l’augment dels costos energètics i el repunt de la inflació. En paral·lel, a la pregunta que demanava opinió als economistes enquestats sobre si creien que el repunt actual que està experimentant la inflació és de caire conjuntural o si té components estructurals, s’ha produït un nombre de respostes similar per a les dues alternatives proposades, amb un lleuger avantatge pels que pensen que es tracta d’un fenomen conjuntural (un 48,2%) respecte als que creuen que es tracta d’un repunt que també incorpora components de tipus estructural, un 46,9%.

Una altra de les qüestions que ha centrat l’enquesta de tardor han estat les mesures per reduir l’impacte de l’augment del preu de l’electricitat. Els economistes enquestats consideren que el problema generat per l’extraordinària pujada recent del preu de l’electricitat s’hauria d’abordar principalment a través d’una reforma a nivell europeu del funcionament d’aquest mercat i de compres conjuntes de gas (45,8%), d’una modificació dels sistema de subhastes d’electricitat (38,4%) i de l’eliminació dels components aliens a la producció i distribució de l’energia elèctrica en la factura de la llum (35,3%).

D’altra banda, s’ha consultat sobre el traspàs íntegre del servei de trens de rodalies i regionals de RENFE a la Generalitat de Catalunya. Un 71,6% es mostra clarament partidari del traspàs, un 16,6% en contra i un 11,8% no té una posició definida al respecte.

L’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor 2021 del CEC incorpora un monogràfic sobre l’evolució prevista de la borsa europea. La majoria dels economistes enquestats (el 65,6%) preveu que l’Índex EuroStoxx 50 se situï a finals d’aquest 2021 entre els 4.000 i els 4.500 punts. Un 11,4% que preveu que se situï més avall, entre els 3.500 i els 4.000, mentre un 6,1% creu que se situarà per sobre els 4.500 punts. Pel que a la previsió pel 2022, de nou l’opció amb més suport (un 34,0%) és la que el situa entre els 4.000 i els 4.500 punts. Puja, però, significativament el percentatge que espera que se situï per sobre els 4.500 punts (33,7%). Segons els economistes catalans, els tres factors que més incidència tindran en l’evolució de l’EuroStoxx 50 tant pel que queda de 2021 com el 2022 seran, per aquest ordre, la política monetària del Banc Central Europeu, la inflació de l’eurozona i la demanda interna de l’eurozona. A més, en una escala de 0 a 10, on 0 equival a molt pitjor i 10 a molt millor, els enquestats creuen que el comportament de l’IBEX 35 en relació amb l’EuroStoxx 50 se situaria el 2021 en 4,86 i el 2022 en 5,11.

Finalment, l’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor de 2021 ha traslladat preguntes concretes per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona un 82,1% dels enquestats es mostren partidaris de l’ampliació de l’aeroport del Prat: un 50,5% amb la condició que s’internalitzin els impactes ambientals i socioeconòmics generats i un 31,6% en qualsevol cas. Un 12,6% s’hi oposa de forma absoluta i un 5,3% no manifesta una opinió al respecte. A Girona s’ha consultat per la demanda d’habitatges d’ús turístic. Un 62,8% creu que la reducció que s’ha produït arran de la pandèmia no es mantindrà de cara al futur ni afectarà el mercat de lloguer residencial, mentre que el 25,5% diu que sí. A Lleida s’ha demanat fer un balanç de la influència de l’aeroport d’Alguaire en el desenvolupament econòmic i la dinamització del territori en els seus primers 10 d’existència. El 63,0% creu que ha estat nul, un 7,4% negatiu i un 9,3% molt negatiu, mentre que un 16,7% opina que ha estat positiu i un 1,9% molt positiu.  A Tarragona s’ha demanat una previsió sobre el creixement econòmic de les comarques tarragonines el 2022. El 54,1% creu que el 2022 hi haurà un creixement moderat; un 12,2% pensa que el creixement arribarà a ser substancial, mentre que un 33,8% és pessimista i opina que no hi haurà un creixement econòmic significatiu.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.800 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia i l’empresa. Mitjançant l’organització d’activitats i prestació de serveis, es configura com un centre de formació i actualització professional i com un fòrum d’opinió obert a la societat en general. www.coleconomistes.cat

CEC_Enquesta de Situació Econòmica Tardor 2021