ELECCIONS EUROPEES 26-M: L’Eurocambra, l’altre terreny de joc del procés independentista pels partits catalans

De "fer sentir la veu de l'1-O" a "defensar els interessos espanyols": així veuen les formacions el seu rol a Brussel·les

ACN Brussel·les .- “És un afer intern”. Aquesta ha estat una de les respostes oficials més escoltades en el darrer any i mig a Brussel·les quan s’ha apel·lat les institucions en relació a Catalunya. Amb tot, també s’ha creat un grup de Diàleg UE-Catalunya integrat per diversos eurodiputats i fins i tot es va celebrar un debat al plenari arran de la violència policial l’1-O.
A les portes de les eleccions europees i a l’espera d’un nou curs polític a la tardor previsiblement marcat per la sentència del judici de l’1-O, pels partits catalans el Parlament Europeu es converteix en un altre terreny de joc sobre el procés independentista, on uns exigeixen que Europa intervingui i altres la plantegen com a garant de la unitat espanyola i la Constitució.

El cap de llista de Junts, Carles Puigdemont, està “convençudíssim que les institucions no podran mantenir el silenci” sobre Catalunya. En paral·lel, el número u de la coalició Ara Repúbliques, Oriol Junqueras, veu les eleccions com “una oportunitat de derrotar la repressió amb tota Europa mirant” i confia que la UE “ha de formar part de la solució”.

El candidat de Catalunya en Comú Ernest Urtasun creu que des de Brussel·les es pot donar “un impuls al diàleg” però afegeix que la situació actual s’ha de resoldre a l’Estat. Al seu entendre, la Comissió Europea podria haver jugat un paper “més actiu” a l’hora de fomentar el diàleg en comptes de limitar-se a dir que és “un afer intern i no en vol saber res”. “Ens agradaria que hi hagués una Comissió més proactiva, però hem d’explicar que la CE no vindrà a resoldre el problema”, avisa Urtasun.

En una línia similar, el número 5 de la candidatura del PSOE, Javi López, creu que la solució no vindrà “de la mà” de les institucions comunitàries: “Qui projecti una solució de la mà de la UE el que està és enganyant els catalans”. L’encara eurodiputat del PSC considera que la resolució s’ha de fer “en primer lloc i bàsicament entre els catalans”. Per a López, la UE és “garantia de tenir un espai basat en l’estat de dret, els drets fonamentals i la democràcia” i reivindica que el projecte europeu vol “difuminar fronteres” i “evitar conflictes que tinguin com a arrel el xoc d’identitats nacionals”.

Al seu torn, Ciutadans rebutja directament que Brussel·les tingui cap rol sobre Catalunya. Així ho expressa el seu número 6, Jordi Cañas, que es proposa recuperar la imatge d’Espanya que, segons ell, han “intentat desprestigiar els partits nacionalistes”. “És important que els diputats al Parlament Europeu defensin els interessos espanyols”.

Malgrat els intents d’entrevista fets des de l’ACN, el PP no ha atès la petició per respondre a les preguntes per a aquest reportatge. En tot cas, la número u a la llista del partit, Dolors Montserrat, ja ha demanat el vot pel PP per “reforçar l’euroordre per ampliar-la a nous delictes com el de rebel·lió i sedició perquè un fugat de la justícia no estigui a Europa sinó davant els tribunals de justícia d’Espanya”, en referència a Carles Puigdemont.

L’Eurocambra, un lloc per fer sentir “la veu de l’1-O” o “posar un mirall” a l’Estat

Des d’ERC i Junts demanen el vot a les europees per reforçar la veu independentista a l’Eurocambra i exigir una reacció a Brussel·les.

“Si la veu de la Catalunya de l’1 d’octubre és alta, clara i forta, a dins de la principal institució que és el parlament europeu (…) segur que això els impedirà mirar cap a un altre costat”, defensa Puigdemont. Així, l’expresident es mostra convençut que el conjunt de les institucions tindran “més difícil desentendre’s” de l’afer català si ells hi són presents. “Ja no podran mantenir el silenci”, rebla l’expresident en relació, especialment, al moment en què es faci pública la sentència del judici de l’1-O, si és condemnatòria.

Junqueras apunta que ERC no es rendirà en la defensa de la independència de Catalunya pel fet d’estar empresonat i afegeix que els republicans van a Europa “a posar un mirall a l’Estat” i denunciar “el retrocés democràtic en què ha entrat Espanya”. “Aquestes eleccions són una oportunitat de derrotar la repressió amb tota Europa mirant”, escriu en la seva resposta a l’ACN.

Preguntat pel “silenci” de Brussel·les, Junqueras diu que la seva obligació és “mantenir sempre alçada la bandera del diàleg” i s’agafa al fet que la nova Comissió i el pròxim Parlament Europeu puguin adoptar una altra visió. “La realitat és volàtil i hem d’estar preparats per a qualsevol escenari. Pot ser, per exemple, que el futur president del Parlament Europeu no digui coses com que “Mussolini va fer coses positives” i, en canvi, sigui una persona dialogant i amb forts valors democràtics”, diu recordant les paraules d’Antonio Tajani sobre el dictador italià.

“Malgrat que Juncker, Timmermans, Tusk i Tajani hagin intentat invisibilitzar i minimitzar el conflicte per tots els mitjans, li puc garantir que, als passadissos del Parlament Europeu i de molts parlaments nacionals, existeix un gran interès per la causa catalana”, indica Junqueras, que cita com a exemple que ha rebut visites a la presó de diversos eurodiputats.

Els comuns creuen en un “impuls” al diàleg des d’Europa i PSOE i Cs hi tanquen la porta

Urtasun assenyala que Europa pot jugar un paper “positiu” en el cas català en una “doble dimensió”. D’una banda, la judicial, a través de tribunals com el de drets humans del Consell d’Europa, el TEDH, o el de la Unió Europea, el TJUE, que per a ell “poden ajudar a corregir errors que s’estiguin cometent” en el judici de l’1-O. D’altra banda, també defensa que la Comissió Europea podria “afavorir un diàleg” primer internament entre partits i després “entre governs”. “La CE pot donar un impuls perquè aquests marcs existeixin”, afegeix.

De fet, la cocandidata dels Verds a presidir la Comissió, Ska Keller, s’ha mostrat a favor del diàleg i la mediació de les institucions europees en múltiples ocasions.

Javi López veu una porta oberta a la solució si és “fruit del diàleg i construint consensos suficients” a Catalunya “amb una negociació amb l’Estat i la resta de forces polítiques”. “Aquest és el camí a recórrer”, afegeix, tancant la porta a cap intervenció des d’Europa.

Sobre l’elecció de Josep Borrell com a cap de llista del PSOE a les europees, el ministre al capdavant del combat diplomàtic contra Catalunya i ideari d’España Global, López en destaca el seu “prestigi europeu i internacional”.

De Frans Timmermans, ‘spitzenkandidat’ dels socialistes europeus, l’eurodiputat creu que és un “magnífic candidat” per succeir a Juncker, també pel que fa a Catalunya. “Coneixem bé l’opinió que té, no Timmermans, sinó les institucions europees, el col·legi de comissaris en el seu conjunt i els 27 estats membre, que han expressat la seva opinió reiterada en els darrers dos anys”, diu, recordant la frase de l’afer intern.

Igual que el PSOE, Cañas tampoc creu que institucions com el Parlament Europeu puguin tenir en un futur cap paper en l’afer català. De fet, el candidat de Ciutadans apunta que els independentistes només podrien tenir “el suport” d’alguns partits populistes d’extrema dreta com la Lliga Nord de Salvini o “d’alguns grups a Bèlgica”. Tanmateix, considera que això ara està “desactivat” perquè aquestes formacions s’han posicionat al costat de Vox.

Per a Cs, els afers “nacionals” importen “molt” i per això Cañas veu clau que Espanya tingui “una veu molt potent” en la pròxima legislatura. Segons ell, el vot per a Cs és “garantia” que el seu cap de llista, Luis Garicano, que també forma part de “l’Equip Europa” que ALDE presenta a les europees, podrà ocupar “llocs de rellevància” a Brussel·les.

La precampanya: de la candidatura de Junqueras al vet de la JEC a Puigdemont

El fet que l’Aliança Lliure Europea, el partit europeu d’ERC, triés Oriol Junqueras com el seu primer ‘spitzenkandidat’, candidat a presidir la Comissió Europea, ja va situar Catalunya en la precampanya a Europa amb aquesta decisió simbòlica.

“Que un candidat a presidir la Unió Europea sigui un pres polític que afronta 25 anys de presó per haver garantit l’exercici del legítim dret a l’autodeterminació posa el cas català al bell mig de la política europea”, afirma Junqueras per escrit des de Soto del Real.

A més, tant ERC com JxCAT han triat els seus líders per encapçalar la seva llista a les eleccions europees amb l’objectiu de visibilitzar més la causa independentista com la seva situació d’empresonats i exiliats.

Per altra banda, el vet inicial de la Junta Electoral Central a Puigdemont, Comín i Ponsatí, i la posterior rectificació per readmetre’ls com a candidats, també ha posat en primer pla la batalla legal contra els exiliats.

“Si alguna cosa ha quedat demostrada aquestes darreres jornades, aquests dies, és que teníem raó i que una vegada més quan diem que podrem ser candidats, ho som, i quan diem que podrem exercir si els ciutadans ens donen el seu suport, ho farem, i ho hem demostrat, a Bèlgica, a Alemanya i ara al tribunal Suprem”, diu en declaracions a l’ACN Puigdemont.

Recollida de l’acta

Després del 26-M començarà a córrer el calendari administratiu perquè els eurodiputats electes puguin recollir l’acta, moment en què s’augura una pròxima batalla judicial.

El candidat de Junts, Carles Puigdemont, creu que “si alguna cosa ha quedat demostrada aquestes darreres jornades” és que tenen “raó” i que podran exercir d’eurodiputats si els ciutadans els donen suport. Així, l’expresident dona per fet que podrà exercir com a representant a l’Eurocambra.

“Defensarem els nostres drets, i per tant, que abandonin tota esperança aquells que ens voldrien veure fora del Parlament Europeu, ho han intentat amb les llistes, no se n’han sortit i si els ciutadans ens donen el seu suport, tampoc se’n sortiran”, afegeix Puigdemont.

En el cas d’Oriol Junqueras el candidat hauria de demanar una autorització per recollir l’acta, si opta per ocupar l’escó d’aquesta cambra en lloc de la del Congrés. Preguntat per una possible negativa del Suprem per recollir l’acta, el cap de llista d’ERC assegura: “No contemplo la possibilitat que l’Estat vulgui quedar en evidència davant de tota Europa”.

“Tinc tots els meus drets polítics intactes, qualsevol acció d’aquest tipus seria una vergonya per l’Estat espanyol amb tota la comunitat internacional mirant-ho. En tot cas, lluitarem sense treva i arribarem fins a la darrera instància per tal de defensar-los”, escriu des de Soto del Real.

Des de Cs, Cañas fa una diferència clara entre els dos casos. Considera que Junqueras té els drets polítics “clarament garantits” i no augura cap problema perquè el republicà reculli l’acta. “Fins que no estigui condemnat, té la presumpció d’innocència jurídica i té els seus drets com a electe intactes”, opina. Per contra, posa en dubte el cas de Puigdemont. “M’encantaria saludar-lo a les Corts quan anem a recollir l’acta de diputat”, diu.

Encaix dels partits als grups parlamentaris

Al juliol, quan es constituirà l’Eurocambra, els partits hauran de trobar el seu encaix dins de l’arc parlamentari però ara per ara la majoria de moviments són previsibles. Mentre que socialistes i populars s’integraran dins les seves famílies europees, com han fet tradicionalment, Comuns i ERC podrien trobar-se altre cop compartint el grup de l’actual legislatura entre els Verds i l’Aliança Lliure Europea (ALE).

Cs, per la seva banda, podria formar part d’un nou grup liberal que reemplaci l’actual ALDE per una aliança entre diversos partits i la formació d’Emmanuel Macron. El mateix Cañas admet que primer cal esperar els resultats però en tot cas apunta que l’espai que finalment ocupi el moviment liberal “serà decisiu” en una cambra en què el bipartidisme de populars i socialistes perdi força.

Una de les principals incògnites, que Lliures per Europa prefereix no revelar, és on aniran els seus eurodiputats si surten escollits. Fins fa uns mesos el PDeCAT convivia amb Cs dins la mateixa família liberal europea, ALDE, però la seva expulsió va evidenciar les distàncies ja existents entre les formacions.

De moment, Puigdemont s’ha limitat a dir en els darrers dies que establiran relacions “amb tots aquells que defensin el dret a l’autodeterminació i els ideals de justícia i drets humans”.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.