ELECCIONS MUNICIPALS 26-M: Lleida deixa enrere l’etapa d’Àngel Ros i encara el 26-M amb llistes renovades en la majoria de formacions

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipals (POUM), la implantació de grans espais comercials a la ciutat, la gestió dels serveis municipals o la presència de carrers dedicats a persones vinculades al franquisme, són algunes de les qüestions que han protagonitzat aquesta legislatura a l’Ajuntament de Lleida. Però aquest mandat també ha estat marcat pel procés independentista i, sobretot, per la celebració el referèndum de l’1-O i el posterior empresonament dels líders independentistes.

Els nombrosos debats han configurat dos blocs ben marcats pel que fa al posicionament dels diferents grups polítics. Per una banda el configurat pel PSC, Cs i PP, i per l’altra PDeCAT, ERC, Crida i Comú.

Els pactes postelectorals, claus en la nova Paeria de Lleida

El 26-M pot tornar a deixar una Paeria fragmentada i en què les aliances que es puguin configurar després de les municipals seran claus per a la governabilitat de la capital del Segrià. Després que l’alcalde Larrosa decidís, finalment, ajornar la tramitació del nou POUM fins al nou mandat, l’aprovació i iniciar el desplegament del nou planejament urbanístic de Lleida serà un dels principals reptes del futur govern municipal.

Caldrà veure, també, el paper que juga la nova Paeria en relació amb la situació política de Catalunya. També s’haurà de pronunciar sobre mantenir o retirar el nom dels cinc carrers que queden encara a Lleida dedicats a persones amb passat franquista, després que Larrosa decidís substituir la denominació a altres quatre que ara porten nom de dona.

Desencallar el Pla de l’Estació, tirar endavant el pla Mariola 20.000, afrontar el futur de Fira de Lleida i del parc de les Basses, el nou Museu Morera, la remodelació de Rambla Ferran, la promoció econòmica, el desenvolupament industrial de la ciutat o donar l’impuls definitiu a la candidatura del Turó de la Seu Vella perquè pugui esdevenir Patrimoni Mundial per la Unesco, seran altres dels deures que es trobarà el govern que gestioni la Paeria els pròxims quatre anys. La nova legislatura també coincidirà amb el desenvolupament del projecte comercial de Torre Salses, mentre altres operadors també estudien implantar grans espais comercials a Lleida.

Llistes renovades en què només repeteixen dos candidats a l’alcaldia

L’aposta del PSC per mantenir el govern de la Paeria és Fèlix Larrosa. La renúncia d’Àngel Ros va donar-li pas a l’alcaldia, que ocupa des de l’agost passat i des de la qual ha intentat marcar un perfil propi diferenciat del seu antecessor. El partit concorre a les municipals amb una llista renovada en què només segueixen els regidors Xavier Rodamilans i Joan Queralt. Larrosa aposta per convertir Lleida en la segona ciutat del país. Assegura, que la del PSC és «la llista del canvi de veritat» i «l’única que planteja projectes de futur per fer de la capital del Segrià una ciutat d’oportunitats». L’aprovació del POUM és una de les prioritats que l’actual alcalde no ha pogut tancar aquest mandat i confia poder-ho fer com a paer en cap després del 26-M.

Toni Postius encapçala en aquesta ocasió la llista de Junts per Catalunya Lleida, després d’haver estat candidat el 2015 sota les sigles de CiU. Postius ha renunciat al Congrés per centrar-se a la ciutat i amb l’objectiu de convertir-se en el pròxim alcalde de Lleida i posar fi a quaranta anys de governs socialistes a la ciutat. Després de la negativa d’ERC i la Crida-CUP per concórrer a les municipals amb una candidatura independentista unitària, JxCat Lleida es presenta amb llista renovada i transversal amb persones provinents de diferents àmbits i en la qual només repeteixen dos dels actuals regidors, a banda de Postius.

Ángeles Ribes repeteix de nou com a candidata a l’alcaldia de Ciutadans. Després dels quatre regidors assolits en les últimes eleccions municipals, la formació taronja vol seguir creixent i fer-se amb el govern de la Paeria, i Ribes esdevenir la primera alcaldessa de la ciutat. Després de l’acord pel Cartipàs i altres de puntuals amb el PSC, Cs ha facilitat la governabilitat a l’Ajuntament de Lleida en l’actual mandat, primer a Àngel Ros i després a Fèlix Larrosa. Entre les prioritats de Cs hi ha la de «seguir garantint que la ciutat, les institucions i els carrers siguin de tots, amb independència del que pensin».

Esquerra Republicana, que concorre als comicis en coalició amb MES i Avancem, també aposta per una llista «àmplia» i «transversal» amb independents i en què les dones són majoria i en la qual no repeteix cap dels regidors de l’actual legislatura. L’encapçala el filòleg Miquel Pueyo, que pren el relleu de Carles Vega, cap de llista d’ERC el 2015. Els republicans compten actualment amb tres regidors però també aspiren a poder governar la Paeria després del 26-M, aprofitant l’embranzida dels republicans el 28-A. La candidatura compta amb el suport de la plataforma Lleida Republicana, que integra diferents personalitats de la societat civil lleidatana.

L’advocat Xavier Palau s’estrena com a candidat del Partit Popular, amb l’exdiputada al Parlament, Marisa Xandri, de número dos. La formació presenta una llista confeccionada majoritàriament amb cares noves i amb la qual els populars esperen poder superar en vots Ciutadans i Vox i poder formar part del futur govern municipal de l’Ajuntament de Lleida. Tanca la candidatura l’actual presidenta del grup municipal popular, Dolors López, mentre Joan Vilella no repeteix. En el mandat que ara es tanca, els populars també han estat una peça fonamental a l’hora de garantir al PSC la governabilitat de la ciutat.

La Crida-CUP es presenta a les eleccions municipals del 2019 amb una llista del tot renovava, que encapçala Rosa Peñafiel, militant antifeixista i portaveu de la Plataforma Lleida lliure de franquisme, fent tàndem amb Ruben Cobo. El 26-M, la formació anticapitalista no en té prou amb mantenir els dos regidors obtinguts el 2015 sinó que aspira a ampliar la seva representació a la Paeria. La Crida-CUP defensa la necessitat «de canvi a Lleida des del carrer» i advoca pel seu «compromís nacional i de transformació social». La remunicipalització dels serveis públics continua sent un dels cavalls de batalla de la formació.

Sergi Talamonte encapçala la candidatura del Comú de Lleida, després de ser escollit en el procés de primàries celebrat per l’agrupació d’electors. D’aquesta manera, l’actual regidor a la Paeria relleva en les municipals del 26-M Carlos González al capdavant de la llista. En aquesta ocasió, El Comú es presenta com partit i ho fa en coalició amb Catalunya en Comú i Podem, amb una llista «plural» amb què aspira «eixamplar la base electoral» per «assolir majories capaces d’aspirar a governar el municipi». D’aquesta manera, la formació també es fixa l’objectiu d’augmentar els dos regidors obtinguts ara fa quatre anys a l’Ajuntament de Lleida.

Però, al marge de les formacions i partits que aquesta legislatura han tingut representació a la Paeria, altres intentaran el 26-M entrar per primer cop a l’Ajuntament de Lleida i aconseguir algun dels 27 paers en joc. És el cas del partit ultradretà Vox; de la candidatura independentista sorgida del procés de Primàries Lleida; de Convergents, o d’Ara Units Lleida, que incorpora a la seva llista representants d’Units per Avançar després que aquesta formació hereva d’UDC decidís no integrar-se, finalment, a la candidatura socialista de Larrosa. El Partit Comunista del Poble de Catalunya i Bloc Sobiranista Català, completen les 13 candidatures que concorren el 26-M a la capital del Segrià.

Cal recordar que les eleccions municipals del 2015 a Lleida van donar 8 regidors al PSC; 6 a CiU; 4 a Ciutadans; 3 a ERC-Avancem, i 2 al Partit Popular, a la Crida-CUP i al Comú de Lleida, respectivament.

A meitat de legislatura, CiU es va quedar amb un representant menys, després que la regidora d’UDC Rosa Maria Salmerón decidís abandonar el grup i acceptés l’oferta del PSC per integrar-se al govern municipal com a regidora d’Educació de la Paeria.