El sobiranisme reclama «propostes polítiques» a les institucions per fer front a la sentència de l’1-O

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha estat la darrera portaveu en prendre la paraula en la lectura del manifest, i l’encarregada de donar un missatge als polítics i governants. «Des del carrer, seguirem defensant els drets. Com ho fem avui, de forma transversal i inclusiva. Sota el lema de la llibertat. Però des de les institucions calen propostes polítiques que recullin el clam que avui omple el carrer Marina i que cada dia se sent arreu del país», ha etzibat, tot afegint que els catalans «no poden acceptar que l’Oriol, la Carme, en Jordi Turull, en Quim, en Josep Rull, en Raül, la Dolors, en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys de presó per defensar l’autodeterminació de Catalunya». «Això no és acceptable en un estat democràtic».

De la mateixa manera, Paluzie ha volgut protestar en nom dels convocants per les conseqüències que han tingut alguna de les mobilitzacions contra la sentència. «Tampoc podem permetre que la resposta a una sentència injusta hagi comportat més presó. La repressió busca invisibilitzar. Per això, avui, volem recordar el nom de totes les persones empresonades: Paula, Xènia, David, Albert, Jordi, Andrea, Joan, Robert, Amadeu, Laura, Álvaro, Eduardo, Ferran, Alexis, Martí, Germinal, Xavier, David, Francesc, Dani, Guillem, Pau, estem amb vosaltres», ha dit, esmentant així a tots els manifestants que han estat detinguts i empresonats en les darreres setmanes.

Altres veus han donat també veu al manifest dels convocants. El primer a llegir el text ha estat Maria Rovira, d’Unió de Pagesos, que ha criticat la sentència i la «judicialització de la política». «No és digne d’un estat que es vol democràtic condemnar a 100 anys de presó a aquells que opinen diferent; a aquells que surten al carrer a defensar una societat més justa i més igualitària; a aquells que col·lectivament i pacíficament reivindiquen els drets i les llibertat de tothom; a aquells que posen les urnes perquè els ciutadans d’un país, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin, decideixin lliurement el seu futur polític», ha dit, tot reiterant que la seva protesta «no va de bàndols, no va de bons i de dolents; va de drets i llibertats».

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha estat qui ha «denunciat les conseqüències greus que la sentència té sobre els drets polítics de la ciutadania i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, suposant un retrocés per a la qualitat democràtica de la nostra societat així com les greus conseqüències que té per a la normalitat política a Catalunya». «Ens trobem davant d’un problema històric que reclama una solució política. Cap tribunal, cap presó, cap repressió pot silenciar els drets i les llibertats fonamentals», ha conclòs.

Després que Georgina Rodríguez, del Consell Nacional de la Joventut, hagi fet un clam en favor de la «mobilització pacífica als carrers, massiva i plural, des de la lluita no-violenta», Anaïs Franquesa, d’Iríria-Centre per la Defensa dels Drets Humans, ha defensat que Catalunya és «una societat plural, inclusiva, amb orígens i llengües diferents». «Avui aquí representem, de ben segur, formes molt diverses d’entendre com ha de ser el nostre país. Però ens uneixen grans consensos que ens expliquen com a societat. Un país obert, inclusiu, solidari. Un país que pugui vèncer les desigualtats socials», ha dit. I llegint en castellà, Mauri ha avisat l’Estat i els responsables de la «repressió» que els catalans «no permetran que ningú trenqui la convivència i la cohesió social que sempre ha caracteritzat la societat catalana». «Perquè quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble», ha afegit.

Qui també ha llegit part del manifest és el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que ha intervingut per avisar que «el conflicte polític no es resoldrà ni amb jutges ni amb més repressió i violència policial». «L’únic camí possible per resoldre-ho és a través del diàleg que obri les portes a una resolució política per un conflicte que és polític. Mai no es pot negar el diàleg!», ha dit, tot recomanant a l’Estat espanyol «escoltar el clam dels carrers de Catalunya que criden llibertat». Per últim, el manifest ha deixat clar que els convocants consideren que «aquesta situació no es resoldrà mentre hi hagi gent a les presons, a l’exili i mentre no es puguin garantir tots els drets civils i polítics condemnats».