El nou rumb de l’independentisme i el paper de l’Assemblea

Amb aquest article no es pretén parlar en nom del moviment independentista, però sí que
té la intenció de seguir posant maons en forma d’idees per construir aquest edifici que ha
de ser el projecte de ruptura independentista.

Avui escric sobre el paper de l’entitat que ha volgut ser punta de llança del moviment civil
independentista i que des de la seva fundació, aviat farà 10 anys, ha tret centenars de
milers, milions de persones als carrers de la nostra nació. Posant-la als ulls del món i
acompanyant o pressionant les nostres institucions en el camí cap a la independència.

La nostra lluita continua. Aquest podria ser-ne el resum, però els contextos són canviants
i per seguir avançant cal ser ben conscient d’aquests contextos si no vols quedar al córner,
amb la pilota enganxada als peus i perdent la perspectiva del terreny de joc.

La nostra entitat ha hagut de gestionar la reculada que ens va generar la repressió del 155,
com també ho han fet les altres entitats, els partits polítics i milers d’activistes.

L’Assemblea també ens hem reubicat després del cop de puny que ens va etzibar l’Estat
i que va fer saltar totes les peces del taulell pels aires.
Quan et derroten, perquè la reculada és això (encara que sigui temporalment), has
d’analitzar les teves línies i les de l’enemic. Nosaltres ho hem anat fent, des del
voluntarisme militant i amb la intenció de trobar el desllorigador. Procurant fer propostes
per no perdre del tot la posició.

Mantenir la posició ha volgut dir cuidar i acompanyar la militància, els activistes i els
representants polítics davant l’embranzida repressiva de l’Estat.
Mantenir la posició ha comportat treballar a contracorrent perquè la reculada no fes tornar
cap a l’autonomisme als partits independentistes que gestionen les institucions. Fent
crides a la desobediència, a la unilateralitat i aportant propostes concretes, amb un
«decàleg institucional», perquè els partits es fessin seves.

Mantenir la posició ha volgut dir aguantar, resistir i assumir greus contradiccions fruit del
desconcert. Mantenir la posició ha volgut dir votar independentisme i guanyar el 52%.
Mantenir la posició també és tornar a mobilitzar milers de persones durant la diada
nacional malgrat la pandèmia i mantenir l’entitat viva, malgrat el desànim i certa
desbandada. Ho podríem haver fet millor, segur, però no ens hem quedat al sofà ni ens
hem autoflagel·lat a can Twitter. Hi som i hi serem.

Han passat els mesos i la proposta de resistència comença a cridar la necessitat d’un
tornem-hi amb propostes concretes. Mobilització, formació política i empoderament
ciutadà. Aquests són els pilars de la nostra entitat.
Mobilització adaptada als nous temps. Formació política de les masses independentistes
per articular millor les nostres propostes polítiques i fer-les guanyadores. Empoderament
amb les «eines de país» o sigui, més força social de l’independentisme. Més incidència i
guanyar sobirania cap a la ruptura en tots els àmbits de la societat, per fer forat i construir
un poder republicà que desgasti l’ocupant.

Serà clau que les entitats configurem un moviment civil desbordant, i que els partits
independentistes plantin l’autonomisme d’una vegada, o que si més no, i en paral·lel a la
seva gestió, col·laborin amb l’articulació d’aquest moviment civil de preparació de la
ruptura.

Nosaltres no ens podem escapar de la crítica del moviment i n’hem assumit la nostra
responsabilitat com a referents que n’hem estat i que procurem seguir sent. Cap dels
dirigents independentistes (ni institucionals ni civils) pot estar content amb la situació que
vivim, però l’aprenentatge ens ha d’esperonar a preparar millor els temps que vindran.
Durant el març i l’abril d’aquest 2022 a l’Assemblea decidirem un nou full de ruta i una
nova direcció de l’entitat, un pas previ per tornar a la càrrega de manera decidida. També
celebrarem els nostres 10 anys de lluita i compromís amb el projecte independentista.
No són els millors temps per a les alegries en la lluita, però aquestes alegries o victòries
no cauen del cel. Els qui volem continuar el combat per la nostra independència nacional
i per la justícia social us emplacem a unir-vos a la celebració que més ens importa, la de
la nostra victòria definitiva. Per la llibertat, per la gent i pels Països Catalans, organitzeuvos amb l’Assemblea.

Pep Peraire
Secretari nacional de l’Assemblea