Tenir sentiments de rancor és una cosa normal en l’ésser humà. Tots hem sentit rancor alguna vegada, però el que realment no s’ha de permetre és que aquest rancor quedi arrelant en el cor, com una fletxa enverinada: L’únic que fa és ferir causant encara més mal del que va causar la mateixa acció que va generar el mateix rancor. Què és la rancúnia?. És la manifestació d’un sentiment intens i durador que, per la seva profunditat o manca de treball psicològic, no es redueix amb el temps. Les persones rancoroses subjecten de manera permanent un tros de carbó cremant. Ho fan amb la idea de poder llançar-ho en el moment menys pensat a tots aquells que els han ofès. No obstant això els que s’acaben cremant no són precisament els altres, sinó ells mateixos en estar subjectant durant tant de temps tot aquest foc, tota aquesta font de ràbia, odi i malestar.
Som responsables de la nostra pròpia felicitat, tenim el dret de ser encertats. No obstant això, la felicitat és una decisió personal, nosaltres decidim si volem continuar vivint amb sentiments negatius, com la rancúnia, o si volem ser feliços despullant-nos de fer-ho, com una ceba amb totes les seves capes que estaven malaltes i que no deixen veure el que hi ha a l’interior.
Les persones rancoroses no aconsegueixen desprendre de les experiències negatives que els han succeït. Com alguna cosa els va ferir el passat, ara no poden acceptar l’amor. Les persones rancoroses, que hi ha moltes, i al meu m’ho han demostrat en infinites ocasions, empassen i empassen tot aquest odi i ira que senten davant d’una circumstància soferta en temps passats. Emily Dickinson (Gran poeta nord-americà) va manifestar: «La rancúnia és com prendre el verí tu i esperar que l’altre mori». Tots a la vida, hem comès errors, hem d’aprendre a ser més indulgents amb els altres i amb nosaltres mateixos; però per deixar enrere la rancúnia el primer pas serà sempre apropar-nos a la teoria del perdó. Les persones, la majoria, no poden gaudir del dia d’avui perquè estan enganxades a alguna cosa que els va succeir en el passat. I per finalitzar a les persones que em guarden rancor, que existeixen, els diria: «Jo no els guardo rancor, però tampoc tinc amnèsia». La rancúnia només és una mostra de la presència dels records. Jorge González Moore (Gran escriptor i poeta colombià), va dir: «La rancúnia és el sumatori de la frustració humana».
PERE SERRET BESA
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.