EL DISCURS DE L’ODI

OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

El periodista Eusebio Val pregunta a la filòsofa Carlota Casiraghi:  Quina passió negativa li inquieta més. Heus ací la seva resposta: “L’odi. El discurs de l’odi s’enfila arreu. Comença per petites frases, burles, estigmatitzacions. És el que m’inquieta més, excloure de la humanitat una part de les persones. Perquè s’arriba a pensar que a elles no els han d’aplicar els drets humans? Això és insuportable. Hem viscut fets molt catastròfics de genocidi, i encara hi ha molts llocs d’extrema fragilitat on es pot desencadenar. Penso que no en som prou conscients”.

Em quedo amb “penso que no sou prou conscients” per començar a redactar el discurs de l’odi que és el títol que li ha donat a aquest escrit. Quina és la causa de la manca de consciència que veu la filòsofa de l’odi que s’escampa com una taca d’oli? L’odi és l’efecte d’una causa. Quina és la causa? La nostra societat ha abandonat Déu. El buit que ha deixat en l’ànima, l’absència de Déu en l’ésser humà s’ha d’omplir amb alguna altra cosa. L’ésser humà ha estat creat per tenir Déu  en la seva ànima. No pot estar buida. La buidor crida a omplir-se. Si s’ha desnonat Déu que és el legítim Llogater ha d’anar a buscar altres déus que el substitueixin. Per on es comença? Per satisfer l’ego. D’aquí neix el narcisisme. Jo sóc el millor. Tothom ha d’estar al meu servei i a tota hora. L’enutja el diferent perquè retalla un part del seu ego. Li fa mal. No ho pot suportar. Emparant-se en la seva suposada força, lluita contra el distint que li és immediat. D’aquí neix el masclisme i el feminisme. El racisme: el blanc contra el negre i el negre contra el blanc. Les guerres de religió: l’islam contra els cristians i a l’inrevés. Els odis culturals. Els nacionalismes exacerbats. Els fanatismes polítics de qualsevol signe…Tots són fills de l’ego que no troba pau perquè no està en pau amb Déu. El fet d’haver-lo desterrat de la vida no significa que Ell hagi abandonat el dret que té de governar la criatura que ha creat. Com més conflictes crea menys pau i,  com menys pau més conflictes. S’entra en un cercle viciós que no té sortida.

Charles Baudelaire compara l’odi amb “el borratxo al fons de la taverna, que constantment apaga la set amb  més beguda”. Mai se’n té prou. Per evitar el síndrome d’abstinència s’ha d’injectar més odi per satisfer les necessitats de l’ànima. L’ull per ull deixa cec a qui l’aplica en les seves relacions socials.

A causa de que som descendents d’Adam som engendrats en pecat. L’odi és la manifestació del pecat. L’antídot contra l’odi é l’amor de Déu. No l’amor al diner. No l’amor a la Pàtria. No l’amor a l’Església. Aquests amors quan substitueixen l’amor  de Déu que ha de ser-ho per sobre tots els amors, es converteixen en amors que destrueixen. Només l’amor de Déu pot frenar l’escalda de violència que engendra l’odi que fa que la societat es trobi en un constant estat de disturbis.

Sobre l’existència de Déu l’escriptor Adrià Pujol Cruells fa aquesta declaració: “No creure-hi és de ganduls. No creure-hi és molt científic, però estàs obviant una de les grans forces que tenim, que és la capacitat de transcendència, de pensar que coi fem aquí. Creient, no, però descregut mai. Stephen Hawking es va passar cinquanta anys mirant de demostrar que Déu no existeix i al llit de la mort va dir que potser una mica sí que hi creia”. Si el que diu l’Adrià Pujol d’ Stephen Hawking és correcte, se li pot aplicar al científic el que el rei Agripa li va dir a l’apòstol Pau en resposta a la invitació que l’apòstol li va fer de creure: “Per poc em persuadeixes de fer-me cristià”                          (Fets 26:28). Ser gairebé cristià és el mateix que no ser cristià. No es posseeix l’Esperit Sant que dóna al creient el do de l’amor. L’amor Déu en el creient és l’antídot contra l’odi. No n’hi ha cap altre. Els succedanis no serveixen. L’anomenat imperi de la llei per atacar, jutjar i condemnar fets corrents d’odi, no li poden parar els peus. La causa de l’odi només té una medicina. Jesús. No un Jesús folklòric que es manifesta de manera especial en  les processons de Setmana Santa, sinó en  el Jesús que va morir en la creu del Gòlgota i ressuscitat el tercer dia. La sang d’aquest Jesús  “neteja tots els pecats”              (1 Joan 1:7), fins i tot el de l’odi. Els altres remeis són pal·liatius que donen sensació, però la malura segueix ben viva, encongida en el fons de l’ànima esperant l’avinentesa per esclatar com ho fa el volcà adormit però que de sobte esclata amb virulència inaudita.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.