EL DESPOBLAMENT A LES COMARQUES DE PONENT [1]

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO MUÑOZ I MOLINA

Sr. Director:

Segons la Unió Europea el paràmetre que marca el risc greu de quedar deshabitat un nucli de població rau en aquell que no supera els 8 habitants per quilòmetre quadrat, és a dir, per l’equivalent de 100 hectàrees de superfície territorial.

Operant sobre les dades de població i territori disponibles de cada un dels 231 municipis de les 13 comarques de la demarcació de Lleida  , hem determinat el corresponent paràmetre, que ha resultat oscil·lar entre un mínim de 5,03 hab./km, el qual es dóna com a mitjana dels 15 municipis que integren la comarca del Pallars Sobirà afectant a gairebé la meitat (46,13%) del conjunt de la seva població, i un màxim de 151,68 hab./km2, amb una densitat mitjana doncs trenta vegades superior al mínim comarcal anterior i que òbviament correspon a la comarca més poblada del Segrià, amb uns índexs extrems que van dels 661,34 hab/kmdel terme de Lleida-capital, als 408,74 del veí Alpicat i 326,31 de Rosselló, afectant en el primer cas al 66,28% de la població total de la comarca, i respectivament el 2,96% i el 1,53% pel que fa a la parella de municipis restant.

Fixats els límits extrems en la densitat de poblament del territori del Ponent català, hem procedit a fer-ne la seva dissecció en tres grups que agrupen les comarques que comparteixen paràmetres de densitat humana i riscos de despoblament semblants i que són els següents:

El primer grup ocupa l’espai septentrional de la demarcació i comprèn les 7 comarques geogràfiques del PirineuPrepirineu i meitat nord de l’Altiplà Central, integrat per un total de 82 municipis, dels quals 55, o sigui dues terceres parts (67,07%), no sobrepassen el paràmetre de densitat dels 8 hab./km2, amb l`escala de la taula següent sobre distribució de valors comarcals d’afectació municipal tocant a nombre i percentatge de municipis amb densitat inferior al paràmetre expressat i a nombre i percentatge de població actual afectada al respecte en cadascuna de les comarques. D’altra banda, atès que en aquesta zona són molts els municipis que tenen varis nuclis de població (llogaret, caseria, masia, pedania, pertinença, raval o enclavament), en donem el nombre dels afectats en cada cas, així com el percentatge de variació del poblament total de cada comarca entre els censos de 1960 i 2020, de signe negatiu en el cas dels dos Pallars i l’Alta Ribagorça i, en canvi positiu, en les quatre comarques restants, per bé que amb valors dispars depenent bàsicament de les taxes de creixement dels respectius grans nuclis urbans de cadascuna i també de la recepció de nouvinguts estrangers, com a factors que tergiversen la mitjana estadística del conjunt de l’entitat.

I així creixen Bellver de Cerdanya (+28,94%), la Seu d’Urgell (+69,65%), Solsona (+84,36%), però també de mitjana la Valh d’Aran (+89,59%), gràcies a les altes densitats de població de Bòssost (39,58 hab./km2) i de Les (41,41 hab./km2), on per cert en aquest el 28,84% del seu cens és de gent estrangera immigrada, per bé que guanyant a tots plegats l’escreix brutal fou l’assolit per Vielha et Mijaran (+435,40%), tot i que aquesta darrera capital per haver-hi incorporat altres 12 nuclis del seu entorn més pròxim, conegut com el Mijaran. Absorció de micronuclis perifèrics que també havien practicat ja altres capitals comarcals, fins i tot amb exageració, com Tremp, que de 4.450 habitants del seu mateix nucli en solitari del 1960 passà a integrar-ne altres 2.125 més de 28 llocs dispersos de la seva geografia, havent-ne perdut malgrat tot un 10,10% en el cens del 2020.

ComarcaMunicipis < 8 hab/km2

i nuclis annexes afectats

Població < 8 hab/kmi

% variació cens des de 1960

 Núm.%NuclisHabitants%% variació
Alt Urgell1578,95974.47922,14+2,86
Pallars Sobirà1173,331123.19746,13-27,80
Pallars Jussà1071,431083.35125,34-33,95
Alta Ribagorça133,3361.01926,64-23,84
Solsonès1280,00582.43518,02+13,21
Valh d’Aran444,44232.04524,52+89,59
Baixa Cerdanya228,574   3639,21+21,77
Totals5567,0740816.88923,51-4,02

I el mateix va fer Isona en incorporar-se 1.404 habitants de 10 poblets de la rodalia coneguda ara com la Conca Dellà, assolint el conjunt l’any 1960 la xifra de 2.116, o sigui el doble dels que en acabat tindrà el 2020 en haver-se dessagnat del 50,76% i restar inclòs en la llista dels que no sobrepugen el paràmetre de risc amb uns 7,48  hab./km2. Contràriament, i sense moure’ns del Pallars Jussà, la vila de la Pobla de Segur s’ha mantingut amb una demografia estable amb tan sols una davallada del -8,56% el 2020. I pel que fa al Pallars Sobirà la vila de Sort, que si bé el 1960 tenia inicialment la capital amb 1.136 habitants i altres 73 més de 3 petits nuclis adjacents, més endavant feu seu el municipi perifèric d’Enviny amb llurs 6 nuclis i 417 habitants i finalment també els 5 de la veïna Vall d’Assua amb 491, totalitzant en conjunt els 2.117 habitants, amb un exigu augment de només 37 persones l’any 2020, atesa la davallada imputable als seus 14 micronuclis annexats.

El segon grup s’estén per les 3 comarques central i sud de la Depressió de Ponent catalana i la meridional de l’Altiplà, amb 27 municipis afectats de risc de despoblament sobre un total de 75, però un grau d’afectació humana dins el conjunt demogràfic de tant sols el 9,62 per cent sobre un total de 81.323 ciutadans censats l’any 2020.

ComarcaMunicipis < 8 hab/km2

i nuclis annexes afectats

Població < 8 hab/kmi

% variació cens des de 1960

 Núm.%NuclisHabitants%% variació
Noguera, la1343,33574.73712,11+9,79
Segarra, la838,10481.9078,18+23,04
Garrigues625,00101.1766,23-21,24
Totals2736,001157.8209,62+3,52

De bon antuvi el que sobte, però, és el contrast d’unes Garrigues que perden un 21,24% de població absoluta en el període 1960-2020, i la veïna comarca de la Segarra que en guanya el +23,04%. I altre cop hi juga el paper diferencial i desequilibrat de la tendència general per causa de la resposta dels grans grups urbans d’ambdues comarques, reduïts a una parella de ciutats en cada cas. D’una banda les Borges Blanques i Juneda, que junts apleguen 9.674 habitants amb un creixement minso durant el període de només el 15,28%, que n’afavoreix el predomini aclaparador de les davallades de tots els 22 municipis restants, inclòs el de la Granadella (-38,29%). I de l’altra costat, la parella d’urbs de Cervera i Guissona, que juntes sumen 16.598 ciutadans amb creixement desbordat del 127,90%, és a dir, més de vuit vegades superior al de les Garrigues, tanmateix circumscrit al de la vila de Guissona en passar dels 1.953 habitants als 7.248, gràcies a l’acolliment exponencial de fins a un 51,85% de població estrangera oriünda d’una quarantena de països, que majoritàriament treballa en el grup empresarial alimentari de la Cooperativa Agropecuària de Guissona (CAG i ‘Bon Àrea’), la qual pel juliol del 2009 ja tenia 12.000 socis i 4.500 accionistes, 350 establiments i botigues, una facturació de 1.156 milions d’€ el 2008 i una plantilla de 3.300 treballadors en què el 44% era natiu de 30 nacionalitats diferents. Un imperi industrial, doncs, que fou fundat el 1959 pel veterinari i empresari ramader Jaume Alsina i Calvet, hereu de la masia de ‘Can Xuriguera de Palouet’, casa pairal de la seva família, actualment convertida en hostal rural, i situada a la pedania de Palouet, petitíssim poble del municipi de Massoteres i amb un castell documentat ja l’any 1116 juntament amb el de les Sitges, quan en Pere Ponç, vescomte de Cabrera, féu testament al seu fill Arnau abans de peregrinar cap el Sant Sepulcre.

Curiosa coincidència que d’un poblet minúscul sorgís un capdavanter de la ramaderia i el cooperativisme agrari, i que d’un altre indret amb tan sols 29 habitants, també en terres segarrenques de la Ribera d’Ondara, com és el cas de Montpalau, hi nasqués en Vidal, qui sota la firma La Segarra, S.A. -empresa farinera fundada el 1946 i destinada a produir extractes de malta per a la indústria farmacèutica i alimentària, situada a Els Condals, prop de Cervera entre la N-II, el riu Ondara i el torrent Salat-, fou l’ànima de l’anomenat ‘Acord de Manila’ per a la implantació entre 1953 i 1956 de la nova companyia i fàbrica cervesera San Miguel ubicada a Lleida, amb tecnologia aportada per la matriu filipina San Miguel Corporation en seu a Manila, propietat d’Andrés Soriano, un coronel filipí ajudant del general Mac Arthur durant la guerra del Pacífic en el darrer conflicte bèl·lic mundial.

Bé, en oberta oposició a ambdues comarques, la Noguera presenta una gran estabilitat que li ve de lluny per la capitalitat centrípeta de la vila de Balaguer sobre els 29 municipis del seu entorn, amb un creixement demogràfic que gairebé dobla el cens (+209,45%) en passar de 8.342 a 17.472 habitants durant el període 1960-2020, mentre que tot el conjunt de la resta de municipis perdia el 20,66% de població i n’aportava el 61,77% de l’escreix assolit per la seva capital comuna i això explica que 13 dels 29 municipis no arribin avui a sobrepassar el crític paràmetre de densitat dels 8 hab./km2.

Continuarà en un altre capítol.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.